La majestuositat de l'univers

Fa tot just unes setmanes, el MUSEU AMERICÀ D'HISTÒRIA NATURAL* va penjar a la xarxa aquest espectacular vídeo, una reconstrucció informàtica que mostra un "viatge" des de la superfície de la Terra fins als límits de l'univers conegut.
I he de dir que es dels millors, si no el millor, de tots els que he vist sobre el tema. Des de la seva publicació, gairebé dos milions de persones l'han vist ja a la web del museu, però a Espanya aquest excepcional treball segueix sent pràcticament desconegut.
El que fa que aquest vídeo sigui únic i diferent a la majoria dels que s'han fet fins ara és que tot el que hi apareix està basat en dades reals. És a dir, que no es tracta d'un vídeo "artístic" realitzat segons simples criteris estètics, sinó d'una autèntica reconstrucció, peça a peça, de tot el que sabem sobre l'univers en què vivim.
Tot, des de les trajectòries dels satèl•lits que orbiten la Terra, a la posició de totes les estrelles, galàxies o llunyaníssims quàsars, està basat exactament en les dades que tenim sobre cada un d'aquests objectes. O per ser més precisos, en les dades del Sloan Digital Sky Survey, que componen la que potser és la visió més completa de l'univers de què disposem fins al moment.
Malgrat tot, i a causa de la posició geogràfica en què es troba el telescopi de dos metres i mig de l'Apache Point Observatory, a Nou Mèxic, que és el que utilitza el Sloan Digital Sky Survey, hi ha zones "fosques", és dir, àrees de l'univers que el telescopi, físicament, no pot observar. Per això, en el vídeo, la distribució de les galàxies observades té la forma de dos cons units per la punta (el punt d'unió és la Terra), i la resta apareix en negre.
En total, el treball comprèn gairebé un milió de galàxies i més de 120.000 quàsars. El viatge, que comença a l'Himàlaia, acaba en el límit mateix del que podem observar amb els instruments més potents de què disposem, els ecos del Big Bang, a 13.700 milions d'anys llum de distància, i serveix perquè tots ens donem compte, d'una forma directa i visual, del insignificantment petit que és el nostre món, fins i tot la nostra galàxia, si es compara amb tot el que hi ha "allà fora" ... * VEURE VIDEO
(millor pantalla completa)

Ball de L'Hereu Riera

Segons explica la llegenda, l'Hereu Riera, fill d'una de les famílies rurals més riques de l'Empordà, situada a la població de Llançà (Alt Empordà), anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l'havien acompanyat des de Llançà, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l'escoltà i guarí la noia. L'Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d'alegria.
La llegenda recopilada al Principat afirma que Déu guarí la promesa de l'Hereu Riera, però no succeeix de la mateixa manera en les versions que es canten al País Valencià i a les Illes Balears, on la promesa, na Cecília, acaba morint.

Els aspirants ballaven damunt i a l' entorn d' un vas de vi, obligadament negre, dels més alts que trobaven, per damunt del qual entravessaven dos bastons en forma de creu ben rústics i nuosos que fessin de ben mal sostenir-se, el fadrí havia de ballar per damunt dels quatre angles de la creu amb gran lleugeresa i enginy per tal de no fer caure els bastons, per llur primparada estabilitat, podien ben tombar-se, també per efecte del vent aixecat en ballar. Si el ball sortia bé, en acabar el fadrí es bevia el vi i restava com l'heroi de la festa. Si l' esgarrava sortia a repetir-lo un altre minyó que restava l' amo de la bulla si treia el ball. Font:Wikipedia

José Antonio Labordeta

A pesar de que ja feia temps que és sabia de la malaltia, no va deixar de sorprendre’ns la noticia de la seva mort. Quan va fer el programa de TVE “Un país en la mochila” va calar en el sentiment dels espectadors i el va fer molt popular, més que no pas les seves altres activitats que de segur se’n sentia més realitzat. Després el seu pas per la política, va ser una travessa pel desert que al final el va vèncer, i va trobar la pau recollint-se al entorn familiar, havent provat de posar el seu sentit honest, a un lloc on imperen altres sentiments e interessos més dubtosos. L’homenatge d’ acomiadament que va rebre. avala l’ honestedat del seu treball .

Bellpuig mil·lenari

Amb motiu d’assistir al 22è. aplec de Bellpuig, vaig tenir ocasió de conèixer de més a prop aquesta localitat, que no el dia que celebren el motocròs al seu circuit. Gaudeix de llocs plens d’història de molts segles que han sabut conservar per gaudir-ne els qui vivim el segle XXI. Una arquitectura medieval que pocs llocs gaudeixen i que sols les desavinences hostils partidistes del passat, van malmetre el castell que encara se’n conserva una part, en canvi el mausoleu d’en Ramon Folch de Cardona-Anglesola, ara a l’església de Sant Nicolau (s.XVI) lluu esplèndid, així com el convent de Sant Bartomeu on te unes característiques molt pròpies que hi han detalls que el fan únic a Catalunya, tot en una part propera de territori on el Císter anys ha, va ser molt influent la seva filosofia.
L’aplec de tarda va ser bastant participatiu, tenint en comte que era la Festa Major i al pavelló l’orquestra Montgrins hi feia el concert pertinent del dia, la sorpresa va ser que per l’aplec estava anunciada, però sols va interpretar unes sardanes per cloure la sessió matinal, però com que l’enunciat crec que no es va fer en mala intenció, vam gaudir de les altres dues cobles La Principal de Llobregat i la Bellpuig cobla, i vam retrobar-nos amb coneguts a més de conèixer d’altres assistents als aplecs de Ponent.

In memóriam

llegir noticia al diari AVUI+

Museu Guilleries a St.Hilari Sacalm

Sant Hilari Sacalm, coneguda com la vil•la de les cent fonts, gaudeix de d'altres al•licients per visitar-la, apart de la celebració del seu aplec sardanístic, p.ex. el Museu Guilleries, al vell mig de la vil•la a tocar la plaça de l’ església.
Molt ben organitzat per entendre i conèixer la flora i fauna del seva comarca que s'envolta d’un paisatge natural que convida a integrar-s’hi, i allà dins del museu amb tot el seu entorn t’hi trobes molt identificat, potser només hi faltaria la canalització d’una de les tantes fonts que hi ha dins la vil•la per donar-hi vida.

Bell·lloc d'Urgell i el seu 21è Aplec Sardana

Deu n’hi do del dia que vam escollir per anar al primer aplec sardanístic que assistim a les terres de Ponent, casolà i ven acollits. Aposten pel bon temps i si acompanya s'asseguren l’èxit, doncs fins ven entrar al vespre que no va córrer una lleugera brisa , el ventall era un bon acompanyant, fins que els entrepans que preparaven els organitzadors a lo llarg de l’actuació de la cobla de tarda, van fer canviar el ventall per la gana que feia obrir, la flaire de coure les botifarres i cansalada, compartir taula amb amics i veïns, i al acabar de sopar que millor per pair-ho que ballant sardanes.

Lleva taps

46è aplec Sant Celoni

El propòsit era fer un visita panoràmica de la vil•la, al anar primer a saludar uns familiars, el temps es va esgotar per fer-ho tot.
Sort d’anar al punt d’informació del parc de la Rectoria Vella, al recavar informació del entorn se’ns va facilitar una publicació de la vil•la que va pal•liar el fracàs del matí. Un cop a casa buscant la web del ajuntament vaig topar amb una pàgina que és com tenir un guia personal, a més trobareu en format PDF la publicació esmentada, i que encapçala la foto d’aquesta entrada.
Innovadora va ser l’actuació de la cobla Tres Ventes, escoltar una sardana amb aquells dos instruments que anys ha, ja s’utilitzaven en les cobles de tres quartans, l’ interpretació amb dos flabiolaires d’una sardana d’en Ramón Vilà “Els dos refilaires”, i la sardana de colles improvisades, van arrodonir un més que acceptable aplec en un entorn molt bonic i tot gràcies a l’empenta dels membres de l’ Agrupació Sardanista Baix Montseny, que vetllen que la sardana no decaigui a la vil•la de Sant Celoni.

Santa Pau & Sta. Mª Porqueres

El que en principi era fer una sortida per assistir al 58è aplec de Banyoles, passant el matí per Santa Pau a fer turisme, en contra de totes les previsions meteorològiques, desprès de dinar ens va arreplegar sortint de Mieres, el temps es va anar tapant amb unes perspectives de pluja cada vegada més evidents, fins esperar la senyal d’un llamp amb tro, hi va ser el començament de la suspensió de la sessió de tarda, una vegada aparcats en el paratge dels desmais, només ens va quedar per observar la grisor de l’ambient i una pluja més de tardor que no un ruixat d’estiu, veient els assistents al acte ven mullats i ja sense córrer, sortint amb els atuells de picnic, tornant cap als vehicles pel passeig que voreja l’estany.
Vam preguntar als organitzadors si és feia en un lloc alternatiu, i va ser que no, doncs suspès per pluja, als pagesos del voltant que encara tenien que segar, primer els caldrà aixecar el cereal ven aplanat al terra ven mullat, ells els va molestar més, ja que de segur perdran collita.

Per quan...?

67è Aplec de Manlleu

>

Esto es África

Salut noble Empordà, salut palau del vent! , 48è Aplec de La Bisbal d'Empordà

La setmana passada per unes dècimes de pluja al començament de l'aplec de L'Escala, els organitzadors van optar per suspendre'l, malgrat estar anunciat fer-ho al pavelló d'esports, a falta de sardanes vam poder gaudir d'un passeig a la malmesa via que va fer la llevantada de St. Esteve del 2008, desprès de refeta molt acuradament admirar les senyes d'identitat sardanista, culminades enguany amb el monument de la 50ena. ciutat Pubilla de la Sardana. La tarda vam aprofitar per assistir a la ballada de sardanes al pavelló de Sarrià de Ter, com a cloenda de la festa de gent gran.
Altra cosa va ser l’Aplec de La Bisbal d’Empordà, lluït i concorregut com sempre, les cobles, els balladors i oïdors s’uneixen aquest dia per disfrutar de la nostra cultura, apart d’admirar exposicions d’art, de bonsais i demostració de puntaires amb les seves labors. La Bisbal aquest dia rep gent d’arreu del principat, fins i tot de la Catalunya Nord. Aquest any per mitjà d’un antic veí del poble, que gaudíem costat per costat de l’aplec, vaig tenir ocasió de saludar a un ex músic; Lluís Turet tible de La Principal, així és com l’anomenen, i posteriorment desprès de prendre unes imatges, vaig coincidir altre cop amb el Lluís i altres persones reunides vam fer-la petar, i em va presentar a dos ex músics més, el contrabaixista Fèlix Horcajo i en Manuel Comadevall,(progenitor d’altres coneguts artistes) aquest per modèstia no va voler sortir a la foto, tot i ser la primera vegada vam parlar una mica de tot, però lo que més em va quedar, és la forta convicció i defensa que fan de Catalunya.

Un altre assalt d'en Jimmy Jump

Avui al llegir els titulars de la premsa , bàsicament diaris com l' Avui, El Mundo, El País, i suposo que molts d’altres, feien ressò als titulars del nou incident del sabadellenc Jaume Marquet i Cot, professionalment conegut pel Jimmy Jump, català i seguidor del Barça, ja està no s’han pogut resistir-hi vincular el fet amb el nord-est de la península, i burxar.
Hi ha gent que tenen el sentit comú centrat de fer ús d’expressar llurs opinions al mitjans, son conscients que aquest país te altres prioritats que no passen per un 'striker' oportunista, que potser encara els va permetre certa rellevància, per poder interpretar dues vegades la cançoneta, que vista pel vídeo penjat, clar que hi ha gustos per tot, però han escrit que va assolir la puntuació més alta des del 2004 quedant en 15è lloc, i veient l’acció d’en Dani, fent-li una salutació militar agraint-l'hi potser el show....


P.D. Final de l'entrevista a en Daniel Diges a l' Avui del 1 de Juny: El cantant també ha dit que és una sort que Jimmy Jump saltés a l'escena a la seva actuació perquè "si aquesta persona surt en la interpretació d'un altre país, Espanya hauria quedat en última posició".

49è. Aplec de Figueres

El passat setze de Maig, la colla del Foment de la Sardana “Pep Ventura” de Figueres va organitzar el seu 49è. Aplec de la Sardana, sota una tramuntana pròpia de la capital Alt Empordanesa, que amb un Canigó molt nevat, per moments feia agafar alguna esgarrifança de fred pels oients, (no pas pels balladors) repartits per igual més o menys dels assistents, fins als voltants de les set de la tarda, hora que els afeccionats al futbol van guillar per seguir els partits que decidien els llocs definitius de l’actual lliga.
Els que ens vam quedar, a més de gaudir de les sardanes també seguíem les incidències dels partits gràcies a algú que altre, amb transistors feia córrer les noticies i més les que eren favorables al Barça, i així és va acabar un digne aplec, que va coincidir amb els esclats de coets del Figuerencs, festejant el títol de campió de lliga: el Barça.

Postures entreposades

Pantans

L’anunci que els mitjans han fet del pantà de Rialb (La Noguera) en plena capacitat que ha servit per superar el test de resistència des de la seva posada en servei, que havia vist en dues ocasions una mentre el construïen, i l’altre per visitar el despoblat Tiurana sentenciat per l’ inundació. He retornat per veure’l acabat, i de passada aprofitar per visitar els altres pantans dels voltants (2 al Solsonès, -La Llosa del Cavall i Sant Ponç-) i el del Berguedà, -La Baells- . Amb el despuntar de la primavera, no hi ha dubte que ara és la millor època, pel paisatge dels camps de conreu d’un color verd intens, la natura florint que aquest any va molt ven regada i els embassaments molt plens auguren unes reserves que ben administrades si el temps compleix amb les seves estadístiques pluviomètriques de les zones, no tinguem que angoixar-nos per els avisos de restriccions d’aigua d’antany.

37è Aplec de Roses

Els amics de l'Agrupació Sardanista “La Rotllana” de Roses, quan arriba el dilluns de Pasqua, no es descuiden mai d’organitzar una diada de sardanes amb gairebé les millors cobles. El temps conscient de l’ importància de la festa doncs també hi va col•laborar per fer més lluït l’Aplec, gent vinguda d’arreu fins i tot de la Catalunya Nord, vàrem poder gaudir de l’ escollit repertori que les tres cobles van interpretar, llavors a mitja tarda el repartiment de bunyols de l’Empordà, i es que aquesta colla no es deixa res per satisfer als assidus assistents, que ens retrobem any rere any per disfrutar d’un dels millors aplecs que s’organitzen al Principat.

Neu a Empuriabrava

Malgrat les advertències dels meteoròlegs, aquest episodi de nevada puntual afavorida per unes condicions adients en l’ atmosfera, molts habitants del nord-est ho recordaran com un mal son que feia molts anys que no patien, quan en principi es va veure la nevada com una novetat a les zones litorals, va ser una molèstia unes hores desprès.
Es realment sorprenent veure torres d’alta tensió blegades com filferros, i lo que aquest fet va associar al caos que s’ha format, on bàsicament l’electricitat és imprescindible, però ací inclús més doncs no pots menjar calent, encara sort dels que teníem un sostre i roba al llit, menjar al rebost i a les neveres, perquè els que varen quedar atrapats hores i més hores dins el vehicles com ara l’AP-7 i altres carreteres, veient que ningú feia res, a pesar d’estar en una via de peatge, escoltar per les ràdios, que les màquines llevaneus no hi accedien per haver-hi cables elèctrics trencats creuant la calçada...?, els mòbils perdent cobertura i bateria, deu ser un estat molt estressant passar-hi la nit, i malauradament van ser-ne molts.
Aquells que sols vàrem passar vint-i-cinc hores sense energia com va ser el cas d’Empuriabrava, podem considerar-ho anecdòtic i fins i tot afortunats, -(gràcies al fort gregal va impedir que a la nit les temperatures baixessin molt dels zero graus, i l’endemà amb el sol i la forta tramuntana que bufava va ajudar eixugar l’aigua fosa de la neu, i podies transitar amb molta facilitat)-, veient i escoltant que altres llocs ja fa dies que estant faltats de molts serveis, i pitjor encara altres que ja veuen que hi passaran molts més dies, doncs la companyia elèctrica reparteix generadors arreu, i per arrodonir el trasbals de la situació, la mort d’una persona i dues d’ intoxicades per monòxids de carboni a Ultramort prop de Verges, per un generador domèstic, que es van veure amb la necessitat d’usar amb l’ intenció de pal•liar la situació d’emergència que es trobaven per la nevada, i que les autoritats per eludir responsabilitats anomenen “d’ excepcional i catastròfica”, en canvi l’últim president de l’elèctrica amb una bona indemnització es va retirar, això si negant-se a vendre a un grup català la gestió, preferint a un grup estranger, pura i exclusivament per interessos financers, potser amb aquells diners s’hi podia haver fer un bon manteniment per les líneas.