Des de que un dia al capvespre prenent la fresca en el banc de sota de casa dels pares d’en Lluís, quan encara residien al carrer d’en Pau Casals, després d’un temps hom absent del poble amb el contertulià, vaig fer-li notar la meva estranyesa de veure tancat el pis del Tollar, i m’etziba ─ja fa dies que es van traslladar a viure a la casa de Les Abelles─, doncs al no saber-ho em va agafar de nou, i vaig dir-li doncs el pis buit, el guardaran pel noi quan faci pensament de festejar o aparellar-se... i recordo que em va mirar fixament pensant-se que li prenia el pel, i em contesta, com vols que això passi, si ha ingressat al seminari..., i llavors vaig ser jo qui vaig pensar-me que volia gastar-me una innocentada en ple Setembre.
Doncs si tot el procés s’ha acabat joiosament el passat diumenge 14 de Desembre del 2008, vaig tenir la sort d’assistir el 6 de Gener del 2007, quan van admetre’l a començar la formació eclesiàstica, el Juliol d’ enguany, al nomenament de diaca, amb el cor encongit per la falta de la iaia Lola, però present a tothora.
Ja tenim tres mossens amb el nom tant fotogràfic com “Lluísssssssss”, i que han passat per Puig-Reig, i diumenge van assistir a l'acte de la catedral; el primer Mn. Lluís Grifell i Vilà (actualment vicari a Solsona i canonge de la Catedral), que durant uns anys vaig fer-li d’escolà a la missa diària de les vuit del matí, junt amb altres companys alumnes dels germans La Salle. El segon Mn. Lluís Villaró i Argerich, ─actualment oficia a Castellar de N’Hug─, i que abans de l’ordenació d'una forma novetosa del bisbat, era fer-los estar una temporada convivint en una comunitat i reflexionant abans de l'ordenació. Va treballar un temps a la fàbrica de Cal Prat, i en moments de lleure va unir-se a la colla de noies i nois i vàrem formar ─un cau─ anomenat “LA CORDA”, al local de l’antiga emissora local del edifici dels Germans La Salle. I el tercer el nen del Tollar, que des de que vaig anar a residir al carrer d’en Pau Casals ja fa 21 anys davant mateix del pis dels pares, entre veïns canviant impressions diverses i parlant bàsicament sempre de futbol i del seu Osasuna i per simpatia del seu Barça, per allò de ser el més popular a Catalunya.
Ha estat fantàstic primer per a ell, per tenir la sort de trobar-se amb aquesta crida interior que pocs experimenten, i de passada demostrar que aquest sentiment existeix i alhora es culmina a pesar dels dubtes que suscita la crida espiritual, i ara tenim el goig de veure’l mossèn en uns temps que la religiositat es posada tant al marge de la societat.
T’haig de agrair Mn. Lluís el haver pogut assistir, en les diferents celebracions fins la teva ordenació, per molts anys tinguis una bona feina pastoral allà on siguis destinat.
BREU RESUM I PRIMERA HOMILIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada