A la majoria d’assistents, que diumenge passat vàrem anar a l’aplec de sardanes de Sant Martí de Torroella, agregat del municipi de Sant Joan de Vilatorrada, els organitzadors ens van sorprendre amb l’entorn on van decidir fer l’aplec, en principi ja era un lloc poc conegut, malgrat això és molt difícil quasi perdre’t avui en dia per algun lloc, ara però molt fàcil sorprendre’t l’espai del Parc Casal Rojas, que era el lloc on van organitzar-lo, en mig de la natura al peu de la masia i partit per la carretera que hi mena, el seu propietari el Sr. Josep Rojas ha plantat l’obra de no sé quants artesans amateurs o professionals que poc et podies pensar trobar-te els elements i obres que hi ha. Barrejant estils i materials, et permet fer una passejada ben singular, intentant associar icones que distingeixen altres països, i en altres pensant-te que ets al parc Güell, o bé al alt berguedà al peu del Pedraforca, o al peu de qualsevol platja que més records et pugui portar, voltat de animalons gegants o recordant els principis de l’automoció a Catalunya, i albirar el paisatge que t’envolta damunt unes plataformes circulars semblants a les del pal major d’un bergantí solcant la mar, aprofitant materials en desús reciclant-los amb imaginació, per decorar i recordar-nos que en la seva època eren l’ innovació industrial a la mà d’obra. Casualment a la tarda un senyor amb una cabellera blanca sobresurtin-li de la gorra que lluia, va fer-me el comentari que anava a prendre imatges fotogràfiques del aplec, per si li donaven posteriorment unes idees per plasmar al parc..??, resulta que va fer-me saber que era de Sabadell i feia cap a vint anys que vivia en un dels apartaments que el propietari hi te, i que era l’autor de entre altres obres, dels coloms del monòlit que hi ha a la rotonda. Al final si pots admirar la col•lecció pública del Sr. Josep que te a la nau adjunta a la masia, ─la façana de ponent, és el mural d’un bosc─ llavors la passejada ja és el màxim d’interessant, allà pots admirar lo que el propietari deu ve anat adquirint al llarg de la vida, i pots veure els diferents gustos i passions del Sr. Rojas, que d’altre banda era allí, rodejat d’uns amics al voltant d’una taula, i mostrant la seva bonhomia, en una jornada que sens dubte va sorprendre inclús a coneguts de Manresa, Sallent i rodalies que vaig saludar i comentant la diada d’aplec i l’entorn, doncs per sorpresa meva, ells sent-ne veïns no coneixien l’obra del Sr. Rojas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada