Perles del Danubi, 1-Budapest

Del 4 al 9 de Setembre, es va dur a terme el viatge a centre Europa programat per la direcció de la Junta de la Llar d’Avis, amb assistència tècnica de Tursal i Pegasus com organitzadors, les ciutats visitades van ser Budapest, Viena i Bratislava. Tot va sortir com s’havia previst exceptuant la tornada que va ser un dia més tard, a causa d’una imprevista fallida de la companyia aérea que ens tenia que tornar, però que els organitzadors van superar amb professionalitat.
A la terminal B de l’aeroport de Barcelona se’ns hi van unir al nostre grup de vint-i-cinc, 21 viatgers de Castellvell del Camp (Baix Camp). Budapest ens va rebre amb un dia normal pel que fa a la seva climatologia, no així al vespre per fer el creuer pel Danubi, ens va fer uns ruixats , acompanyats de vent, però res ho fèiem llavors o perdríem l’ocasió.
Desprès de dinar ja vam començar la visita acompanyats per la nostra guia Mª Rosa que durant tot el viatge ens acompanyà coordinant l’estada que per cert va ser de deu, aconsellant-nos el programa facultatiu que podíem fer per els dies assenyalats, durant el dinar vàrem comentar la sorpresa que ens va deparar el president Montilla i quatre acompanyants més, de viatjar en el mateix vol fins a Budapest, on va fer-hi una visita oficial, la majoria del passatge del Airbus-320/200 de Vueling, no ens vàrem assabentar-nos, doncs quan tot el passatge estava dins, llavors va arribar la comitiva que tenien la primera fila de sis butaques reservades. I durant el passeig de la tarda vam veure la senyera alçada davant l’hotel d’estada.
Déu n’hi do el patrimoni arquitectònic, i artístic d’aquesta ciutat, el passat monàrquic del imperi austro-húngar va deixar-hi un empremta de bon gust i esplendor, feta mal be per invasions otomanes, guerres, canvis polítics, però sortosament el seny va tornat a imperar i es tornà a reconstruir lo malmès. És admirable els diferents estils arquitectònics segons les èpoques passades, t’hi trobes be contemplant la fisonomia del immoble dins el marc del voltant, imaginant-te, l’estil de vida que llavors portaven en aquests palaus, malgrat haver-hi moltes persones dominades per uns pocs afortunats que gaudien de tal entorn. Sobta el cabal d’aigua del Danubi, al seu pas i que malauradament no és blau com tothom voldria i lo feble que sembla la ciutat a la seva riba, per les crescudes que de tant en tant pot tenir.
Sortint del nostre entorn, i entrant en un altre t’adones de moltes diferències que habitualment no et creus que hi son, p.ex. la llengua hongaresa no te cap similitud ni fonètica ni gramaticalment a les del nostre entorn, hi et trobes perdut si tens d’intercanviar unes paraules, el menjar correcta i bo, no te la varietat que habitualment estem acostumats i les begudes alcohòliques, tenen una consideració de luxe, i al anar al servei també t’ho cobren si no estàs en un establiment com a client, t’adones que son respectuosos amb l’entorn, els passejos son això, no corre, ni tampoc aixequen gaire la veu mentre es comuniquen, però si que tenim en comú son les pintades per les parets, vehicles públics, fins i tot als respatllers dels seients, carai de jovenalla fins que posin enteniment...
La llàstima va ser la de sempre, pocs dies per poder visitar-ho tot, i tens de conformar-te en comprar les diferents publicacions que cada ciutat i país editen.