Per sempre, Maria

Per una vegada que hi vaig a primera hora..!!, a la parada on començo la compra, un teu company desprès del bon dia, m’ha donat la noticia del teu traspàs, poc m’ho esperava, però malauradament ho tenim que acceptar. Els teus companys al veure faltar el camió a primera hora, ja han copsat que alguna cosa diferent passava. Avui he vist com comenceu a muntar, altres tenien les furgonetes al lloc però arraulits dins el bar comentaven el teu traspàs i acceptaven que definitivament no tornaràs a fer-los companyia en cap més mercat, sols ens quedarà el record de la teva manera de conviure amb el teus companys i clients. He tingut la satisfacció de tractar-te, i admirar la teva dedicació envers aquesta feina, per dur-nos cada setmana el millor que escollies del mercat o de l’horta d’en Manel.

Banyoles _Sant Martirià

La festa de Sant Martirià va culminar un dels darrers actes el dilluns al matí amb la festa de la música per a cobla, amb un espectacle molt digne, que tot i que era la primera vegada que hi assistia, va sorprendrem que els organitzadors suggerissin una remodelació de plantejament del mateix, al ser compartit amb Ceret, alguna cosa no deu anar prou bé. El programa va ser canviat per sorpresa a la part final, per homenatjar les tasques de alguns membres, que van rebre plaques i rams per agrair-los la seva dedicació, això em va comportar no poder prendre nota de tots els participants que hi van actuar, si vaig anotar malament la rectificació feta al programa, demano excuses. En aquesta festa si va afegir la pubilla de L’Empordà malgrat trobar-nos al Pla de l’Estany, (la tramuntana) forta i freda que va deslluir els actes al carrer com la ballada de tarda a la plaça major, amb menys públic escoltant el repertori engrescador de La Selvatana per ballar, més de concert el de La Principal de la Bisbal, que els oients i balladors ens vam contagiar de l’ambient ventós i fred.

Roquetes, 42è Aplec de la Sardana

L’Agrupació Sardanista de les Roquetes “L’Ideal d’ en Clavé” va celebrar el seu 42è aplec de la Sardana, al Parc de la Guineueta, al districte de Nou Barris de Bcn. Feia anys que sentia a parlar d’aquest gran aplec de tardor, però per a mi la capital hi trobo que hi ha massa transit com per anar-hi, però aquest any l’amic Ramon, va animar-me assistir-hi, doncs no creia pas perdre’s per aquelles contrades. Val a dir que ho vam encertar de ple, l’entorn, l’ambient, el repertori, el concert , el dinar de germanor, que sense pensar-nos-ho vam coincidir a taula, amb un matrimoni, ell nat al nostre municipi però de molts anys resident en un altre lloc, però amb coneguts comuns.
I enguany l’Agrupació celebrava el 50è aniversari, i van aconseguir fer un pastis d’aniversari amb forma d’escrit anunciant l’efemèride, espectacular de mides, i amb copa de cava per fer més festa. La festa ja veies que prometia doncs al matí i la tarda els politics van deixar-s’hi veure entre els assistents, ells ja ensumen quan cal remenar la cua barrejant-se amb actes massius, però el tarannà festiu, sardanista i de retrobament d’amics no va pas veure’s alterat malgrat les paraules dites des de la tribuna rallant el míting electoral.
I per posar fi a l’esdeveniment per acabar la festassa, teníem d’haver assistit al concert de sardanes i corda al Palau de la Música Catalana, enguany amb les cobles Montgrins, La Principal de la Bisbal i La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, però per evitar l’aura d’en Millet i Montull d’aquell lloc, ho ajornarem per un altre ocasió quan hagi escampat el baf de la corrupció.

Dolors Viladrich Pascual

El dissabte 16 d'octubre l'Escala va celebrar el seu 35è Aplec de la Sardana, traslladat del juny per causes del mal temps.
Durant les sardanes del matí, però, hi hagué un contratemps, ja que la compositora manresana Dolors Viladrich, que era a l'Aplec junt a la seva amiga Glòria, va tenir un infart mentre ballava. La ràpida actuació dels membres de l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu i del metge col•legiat Narcís Prat van fer possible que fos atesa a l'instant i que fos trasllada amb ambulància a l'Hospital Josep Trueta de Girona, on va ser ingressada d'urgència i on, després del primer tractament, el seu estat de salut s'estabilitzà.
Malauradament, l’endemà diumenge 17 d'octubre al matí moria a l'hospital de Girona.
La Junta de l'Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu i la Comissió de l'Escala Ciutat Pubilla de la Sardana 2010 lamenta tan sentida pèrdua i s’uneix el condol als familiars.-Sergi Corral Buela-

35è aplec L'Escala

L'Aplec de la Sardana de l'Escala es pogué celebrar, finalment, el passat dissabte 16 d'octubre, després que al juny se suspengués per culpa del mal temps. Amb motiu d'un any sardanista ben especial per la població, el del títol de L'Escala Ciutat Pubilla de la Sardana 2010, es va decidir homenatjar amb aquesta gran festa sardanista als 16 compositors de la història de l'Escala, als sardanistes escalencs i, sobretot, a les 34 Pubilles de la Sardana proclamades en el darrers 35 anys (1975-2010) i que foren les vertaderes protagonistes de la diada sardanista.
Aquest reconeixement, alhora, quedà plasmat en la programació de sardanes fixades en el repertori, ja que hi figuraven títols d'autors escalencs, d'altres dedicats a sardanistes de l'Escala o 3 sardanes d'estrena que també hi feien èmfasi.
La primera de les estrenes, titulada “Endavant Pubilles” i del mestre Tomàs Gil i Membrado, serví per homenatjar les 34 Pubilles de la Sardana proclamades a l’Escala de 1975 a 2009, com a símbol de l’esperit, la tradició i l’empenta sardanista escalenca.
La major part de les pubilles (25 de 34) participaren a l'acte i ballaren la composició amb el mateix autor i amb membres de l'entitat sardanista local. Després, en l'acte d'homenatge, se'ls lliurà un plat de ceràmica personalitzat i commemoratiu de l'esdeveniment i s'anuncià la decisió de no escollir una pubilla del 2010, sinó que fossin el conjunt de les 34 pubilles les que ocupin aquest càrrec en un any tant especial com aquest, en què l'Escala s'ha convertit en la 50a Ciutat Pubilla de la Sardana.
L’altre estrena de la jornada fou “L’amic Jordi de l’Escala”, una sardana airosa i balladora composta pel mestre Joaquim Soms i Janer, la qual és dedicada a Jordi Gallegos i Córdoba, historiador i president de l’Agrupació Sardanista Avi Xaxu i de la Comissió Organitzadora de L’Escala Ciutat Pubilla 2010.
I la tercera estrena fou “Carme”, sardana que el compositor local Joaquim Hostench i Duñabeitia, en Quimet, dedica “amb tot afecte i admiració” a dues grans dansaires i fervents sardanistes escalenques: Carme Poch i Tarrés i Carme Sureda i Solés. -Sergi Corral Buela-

La dura feina dels pescadors

Diamant després de mort ?

A la natura res es crea,tot es transforma ...

...quan algun ésser estimat mor, la moda ara és, convertir en diamant en comptes d'enterrar-lo en un taüt o cremar-lo. Se li garanteix al mort que tindrà reservat el seu lloc en l'eternitat sota la forma d'un diamant humà , gràcies a un sofisticat procés de transformació física i química, que realitza una empresa suïssa. Cada diamant és únic. El color varia del blau fosc fins a gairebé blanc. "És un reflex de la personalitat",
¡La personalitat per color! Un cop obtingut, el diamant brut es poleix i talla en la forma desitjada pels familiars del difunt@, per després poder utilitzar en un anell o en un collaret. ¿Ja va pensar en portar el seu ésser estimat, després de la mort, en un collaret o anell? Si li pregunten sobre el mort podrà dir: "Ell o ella és una joia". Estàs veient, la moda tens de tot per triar, i fins a convertir un difunt en joia és més barat!. La indústria del "diamant humà" està en plena expansió, amb empreses instal.lades a Espanya, Rússia, Ucraïna i Estats Units.
més informació:

La sardana és declarada d'interès nacional

La Generalitat l'inscriu al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya

Hi ha més de 300 entitats sardanistes a Catalunya i unes 60 a la Catalunya Nord

05/10/10 20:07 - Barcelona - Redacció Avui.El Punt

La Generalitat de Catalunya ha declarat la sardana element festiu patrimonial d'interès nacional. D'aquesta manera aquesta dansa popular ha quedat inscrita al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
La declaració aprovada avui en defineix les característiques i els elements que li són propis. Així, es descriu la coreografia i la música d'aquesta dansa, per tal de preservar-la i promocionar-la com a manifestació d'especial arrelament de la cultura tradicional catalana.
En l'actualitat, existeixen a Catalunya més de 300 entitats sardanistes. El conjunt d'activitats relacionades amb aquest ball que se celebren cada any al Principat, Andorra i la Catalunya Nord –on també es hi ha unes 60 entitats– supera les 3.000. Entre aquestes, aplecs, ballades, audicions, concerts, concursos musicals, competicions de grups de dansaires i cursets.
La sardana és fruit de l'evolució experimentada per antigues danses populars. A meitat del segle XIX va assolir la seva estructura actual i durant la Renaixença va rebre un important impuls. A principis del segle XX el catalanisme polític la va adoptar com a símbol d'identitat. Des d'aleshores s'ha anat consolidant com a manifestació cívica i cultural de participació comunitària.

Aplec del Roser_Martorell

La Secció Sardanista de Martorell, ha celebrat l’aplec d’ enguany, amb l’experiència i èxit de costum. El temps va acompanyar-nos durant tot el dia, la arrossada ben cuinada i abundant, per passar un dia d’aplec amb els habituals assistents que gaudim de la nostra dansa, ballant i escoltant les cobles amb un repertori variat pel gust de tothom.