Cap Roig - L'Ampolla (Baix Ebre)

La Junta de la Llar d’Avis de Puig-Reig, va organitzar la segona expedició turística de l’any, tot esperant la tercera a Budapest, Viena i Bratislava, que de segur serà la cirereta del any. La destinació que faig referència, és la sortida al hotel Cap Roig –resort- de L’Ampolla (Baix Ebre), sota la direcció tècnica de Tursal, una empresa que gestiona i col•loca personal en establiments hotelers, aprofitant les ofertes que aquests ofereixen.
La d’ enguany era l’última abans de la temporada alta, val a dir que pel temps que vàrem tenir era pròpiament del fort d’estiu, sort que l’establiment estava preparat amb aire condicionat en totes les habitacions i sales d’estar, i la calor o més ben dit xafogor intensa, la sofries al sortir a l’exterior.
L’establiment disposa de piscina exterior i climatitzada, jacuzzi, sauna calenta i freda, gimnàs, aparells de musculació, és lo que requereix tenir l’afegitó de “resort”, suposo que algú ho deu fer servir, malgrat que els cops que vaig veure-ho, tant sols una parella al jacuzzi, les piscines eren més utilitzades, i la platja a uns 500 mts. mai m’hi vaig acostar, una clienta d’un altre grup, va comentar-me que havia consultat per internet les característiques del hotel, i feien una oferta de 3 dies X 4 persones preu 150€ total. Aquests per això al viatjar particularment, tenien la sort de que podien sortir a conèixer l’entorn, cosa que els tres autocars que Tursal va col•locar-hi apart de nosaltres, amb gent de Navàs, Santpedor, Callús, Súria i Cardona, si volien anar al poble de L’Ampolla o altres destinacions tenien que llogar un taxi entre 4 persones per sortir-los-hi a compte, aquest és l´ únic punt negre del viatge, doncs l’hotel està situat a uns 2 qms del poble, ven be allà on s’acaba el terreny, damunt d'un penya-segat i al costat d’una urbanització, la resta a tocar d’oliveres i pins, que forma la badía de L'Ampolla es a dir natura per a tot arreu. L’estada va ser correcta, el bufet variat i comestible i el personal apart de les 2 recepcionistes, el noi del manteniment (molt eficient) i el cuiner, que eren del país, però el cap de menjador, cambrers i noies de la neteja, tots de diverses nacionalitats però complint la seva feina, malgrat a ver troba’t en una pàgina web crítiques envers l’establiment, que sortosament no comparteixo, però hi ha gent per tot...
I per a una quarantena de viatgers dels tres autocars organitzats per Tursal, un dia vam anar a conèixer el Delta del Ebre, que era l’única sortida facultativa i apart que van organitzar, deixant a banda l’animació i actes que l’hotel feia, va ser molt entretinguda doncs per anar-hi vam aprofitar unes carreteres per entremig dels arrossars i recs d’aigua per mantenir-los, i ens van acostar al final del Ebre, per fer un mini-creuer per conèixer allà on el mar s’endinsa al riu, segons ens va comentar la guia del catamarà en que navegàvem. Per l’hora en que van visitar-ho -al migdia-, no vam poder veure gaires ocells en les llacunes del final del riu, ja que la fauna era a buscar-se la vida, i no havíem quedat que aniríem a veure’ls...
Com que va ser tant poc el temps de que vam disposar, ( 3 hores entre anar i tornar) et queden ganes per fer-hi una altre escapada, però de caire particular i aprofitar p.ex. el dossier que adjunta-ho, i no deixar de portar-me una bicicleta amb l’equipatge, ja que l’entorn s’ho val per recórrer aquells paratges.

A. T. A. teatre amateur

per augmentar l'imatge, prém-la... )

L’Ajuntament de Vilada per la Festa Major d’ enguany , van programar una obra de teatre, i la van encarregar a l’Agrupació Teatral Avianesa, que van posar en escena l’obra que preparen per la seva Festa Major, allà a primers de Setembre.
Era la segona representació que en feien i l’obra va fer passar una tarda molt agradable al públic que hi va assistir, a vegades s’escapen paraules del diàleg dels actors, degut a les rialles del públic que per cert son moltes, el públic que assisteixi a Avià , te la diversió assegurada, durant l’hora i mitja d’embolics i situacions còmiques.
Aquesta obra va ser escrita l’any 1989 pel dramaturg anglès Ray Cooney, reconegut mestre de la farsa i les comèdies d’embolics. Amb el títol original de “Run for your wife” -"Cursa per a la seva muller"- , s’ha representat en molts països destacant-ne la gran qualitat del text i la bona acollida per part del públic.
Un bon dia, la traducció al català de l’obra va anar a parar a mans de Jaume Fíguls que, juntament amb Joan Cunill, la van “tunejar” fins adaptar-la al peculiar estil de l’Agrupació Teatral Avianesa.

SINÒPSI:
En Juli, taxista, manté a dues dones en dos domicilis diferents sense que cap d’elles conegui l’existència de l’altra... De cop i volta se li comença a enfonsar el seu castell de cartes a partir d’un incident en que es troba involucrat i que el condueix a l’hospital... Una mentida el porta a una altra mentida i aquesta a una mentida més gran i, sempre amb el seu amic i veí de dalt en Terenci pel mig, que amb la intenció d’ajudar-lo embolica més les coses.
Un parell de policies incòmodes, son testimonis de totes aquestes situacions, i amb l’objectiu d’esbrinar la veritat situen al taxista i a l’amic al límit del deliri, de l’embolic i de la confusió on cada escena resulta més sorprenent...

Ofrena a Montserrat d' Els Montgrins

La cobla-orquestra Els Montgrins de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), aquest any celebren el 125è. aniversari de la seva formació, i entre els actes d’homenatge de l’ efemèrides, van interpretar una sardana a la MEDA GRAN, per la naturalesa, els peixos i les gavines que observaven estranyades, i una altre el passat 20 de Juny, fent una ofrena a la Verge de Montserrat, acompanyats de familiars, amics, balladors i oients, de la seves actuacions i aquest cop, l’actuació la van gaudir una multitud de persones que van omplir de gom a gom la basílica de Montserrat, a l’ofertori van interpretar “És la Moreneta” i al finalitzar la missa, “Torroella Vila Vella”, per recordar-nos de on venien.
Després a la plaça del monestir van interpretar sardanes balladores per el públic que s’hi va congregar, i de passada van entretenir els convidats de dos casaments que poc suposaven que escoltarien sardanes mentre departien per la plaça, clar que amb l’excusa dels nois portar sabates i les noies vestits llargs i de volants, i sabates d’agulla, no devien veure adient fer una rotllana, per l’ inconvenient dels complements, també va ser el motiu de no prendre imatges a la plaça, per no pujar-los-hi més l'ego que lluïen.
El viatge per anar fins dalt al santuari, vaig fer-lo amb el cremallera, i la veritat va ser molt còmode i ràpid per la freqüència dels cremalleres, i un preu molt raonable per viatjar-hi d’anada i tornada, tens l’aparcament gratuït a Monistrol-Vila, et deixen davant les escales per anar al Santuari, i t’estalvies l’aparcament i la caminada d’anada i tornada al vehicle, i la possible caiguda d’alguna que altre pedra, que per cert viatjant amb el cremallera sobta veure les senyals d’esllavissades que s’hi observen, roques erosionades per filtracions i fenòmens atmosfèrics pel pas del temps, però s’hi tenen de caure que ho facin en un moment que no causin cap desgràcia.

47è. Aplec de La Bisbal d'Empordà

És evident que amb l’excusa d’assistir als aplecs sardanistes de les comarques gironines, si aquests s’escauen pròpiament a la localitat costera, no s’ha buscar excusa, però com ara el cas de La Bisbal d’Empordà –capital del Baix Empordà-, els que venim de terra endins, busquem una excusa per anar al litoral i flairar per una estona els aires mariners i bells paisatges que la cerquen, Calella de Palafrugell, Llafranc, El Far de Sant Sebastià, Sa Riera, Platja de Pals, Palamós, etc. I aquest any hi hem passat una estona al migdia al passeig marítim de Palamós, dinar-hi i a primera hora de la tarda fer els vint quilòmetres que ens separaven del tradicional aplec de La Bisbal.
Ja van per el 47è. mantenint i millorant el nivell dintre el que es pot, que ja és molt, així com el de L’Escala vaig queixar-me de l’ inoportunitat d’un persistent garbí, aquest de La Bisbal la xafogor s’hi va afegir, i encara sort de fer-ho a l’ombra dels monumentals plataners del passeig Marimon Asprer, a vora d’un ressec riu Daró, amb tot i això els sardanistes que van ballar amb el repertori que van oferir la quatre cobles, no es van pas arronsar i van disfrutar de les sardanes quasi des de les primeres tirades, i els oients de tant en tant fent anar el canell amb el ventall per pal•liar la calor, i cap al final entrant al capvespre va canviar un xic la temperatura coincidint amb la sardana de germanor, malgrat haver marxat un part de personal, i acte seguit acabar l’Aplec amb la Santa Espina d’Enric Morera celebra’t amb un corejat i fort ¡ Visca Catalunya ! al final de l’última nota.
Va ser aleshores que entre els assistents, vaig poder saludar a la senyora Pietat Rulduà, vídua d’en Conrad Saló, mestre, compositor i director durant una etapa brillant de La Principal de la Bisbal, feia un parell d’anys que no coincidíem, l’última vegada anava acompanyada de la seva cunyada Na Mª. Montserrat Boix, vídua d’ Emili Saló, compositor que en diverses sardanes que a ell li semblaven agosarades, les signava com de “Pau Marons”, per poc s'havia retirat del recinte i no hi vaig coincidir, però valgui des de aquí per mostrar-li el meu afecte, i de nou agrair el llegat musical que varen deixar-nos els germans Saló.

34è Aplec de L'Escala

Les forces de la naturalesa que el 26 de Desembre de l’any passat es van acarnissar al litoral català, amb destrosses de major o menor envergadura, a L’Escala se’n va endur una part prou important al passeig Lluís Albert, però sortosament va respectar l’espai on els organitzadors de l’aplec l’Agrupació Sardanista Escalenca “AVI XAXU” cada any hi organitzen la festa. Era evident per això que els assistents al arribar al lloc recordessin l’estat en que va quedar part del passeig, i alhora esperançats en veure com avançant les obres de reconstrucció.
L’aplec com altres anys va ser lluït i concorregut malgrat competir amb el de Calella, però queda clar que el públic te les seves preferències hi ha gent per tots, el garbí no va voler perdre’s l’acte i durant una bona part de l’aplec va ventar als assistents, els passius oïdors ens va molestar un xic, però al balladors, de segur que ho agraïen. Les cobles van escollir un repertori adient i es varen estrenar diverses sardanes, acte que sempre dignifica un aplec, i entre els musics varis formats a l’escola municipal de música de Castelló d’Empúries, que des de les seves formacions bàsiques arriben a nodrir a les cobles més rellevants del Principat, i alhora compartir records de la seva formació musical, com els tres Marc’s, en Badosa, Fa i Timón, aquest últim al costat d’en Josep Coll instrumentista de tenora, format en una altre escola, però ambdós comparteixen l’afecció de composar música i sardanes.

Tri...llegenda

Segurament que al anunciar el F.C. Barcelona,la incorporació d’en Josep Guardiola i Sala, al front de la direcció del primer equip de futbol, després del que va arribar a ser ídol del nou camp en la seva etapa d’entrenador l’apreciat Franklin Edmundo Rijkaard, la major part d’afeccionats, socis i simpatitzants, varen creure que seria un entrenador de pas i que la manca d’experiència, li passaria factura per portar un equip que te l’objectiu de guanyar-ho tot, la sort ha estat que desprès d’un inici un xic decebedor i els dubtes que això va començà a crear, aquesta vegada ningú es va posar nerviós i mica en mica s’ els va donar confiança, i ara tothom, propis, forans, fins i tot els anti-barça s’han rendit a l’espectacle que aquesta temporada s’ha viscut i l’han culmina’t guanyant la lliga de campions amb VUIT jugadors jugant i formats al planter blaugrana, realment ha començat un extraordinari comte de fades, i tant de bo que de part de que li toqui, el faci durar molt de temps per el be de tots els afeccionats al futbol, al planter blaugrana i als socis barcelonistes.

Imatges de tres episodis d’aquesta temporada 2008/2009.

Fonts del Hotel Bellagio de Las Vegas, Nv

L' Aplec de Roses

Els dilluns de Pasqua florida, Roses celebra el seu Aplec de Sardanes davant de la Ciutadella, en un espai reservat per l’esdeveniment, és un dels aplecs tradicionals del país, per als balladors dansar damunt la catifa verda del recinte resulta molt agradable, a pesar de lo tou del terreny degut a la pluja del dia abans que al final enfangava un pel, dansant en rotllanes de diferents nivells fins i tot al retrobar-se varis dansaires fer una rotllana de punts lliures, i per els oïdors doncs també, poder escoltar sardanes, llegint o mirant i gaudint dels primers dies de primavera a l’aire lliure.
Els organitzadors si llueixen amb la contractació de les cobles, i el públic ho agraeix assistint-t’hi, fent-hi desplaçar a sardanistes d’arreu, fins i tot de la Catalunya Nord, com els de Ceret que cada any ens saludem, a més l’entitat organitzadora “La Rotllana” aprofita per fer-hi col•laborar en el desenvolupament de l’aplec els joves dansaires rosincs, fent rotllana o be repartint els típics bunyols de l’Empordà a mig aplec, i ensinistrar-los per continuar les tradicions i cultura de la nostra terra.

Tanmateix en aquesta jornada commemoraven l’any Cervera

Túnels C-37 carretera Vic - Olot

La Cavorca de 155 mts ; Les Salines de 152 mts ; La Sala de 491 mts ; Sant Andreu de la Vola de 150 mts La Rierola de 92 mts ; Bracons de 4338 mts ; Sant Mateu de 69 mts ; Els Marges de 350 mts ; Joanetes de 180 mts.
Dels nou túnels d’aquest tram, els de BRACONS, LES SALINES, LA SALA I ELS MARGES son construïts íntegrament EN MINA ; mentre que els túnels de LA CAVORCA, ST. ANDREU DE LA VOLA, LA RIEROLA, SANT MATEU i JOANETES son construïts a CEL OBERT. S’ha de destacar que aquests de cel obert s’ han projectat per motius ecològics;a fi d’evitar l’ impacte ambiental que suposaria mantenir els desmunts alternatius.
Els cinc primers túnels del vessant d’Osona degut a la boira entre un i l’altre he deixat de publicar-ho. Comença a partir del túnel de Bracons, fins a la sortida de la Vall d’en Bas a la rotonda d’enllaç per anar a l’Eix transversal C-25 direcció Sta. Coloma de Farners, o bé a la C-26 direcció Olot, que per cert al anar fins a Empuriabrava escurça en divuit quilòmetres el recorregut des de Puig-Reig, la propera vegada per travessar Olot ho faré per l’exterior que ja ho indica a la rotonda d’entrada a la ciutat per estalviar-me tots els semàfors, lo que no és possible para travessar Les Preses.

Rellotge Català

gentilesa de: Comunicació Digital.Prem dins l'icona.

Aplec de Sardanes al parc del Casal Rojas

A la majoria d’assistents, que diumenge passat vàrem anar a l’aplec de sardanes de Sant Martí de Torroella, agregat del municipi de Sant Joan de Vilatorrada, els organitzadors ens van sorprendre amb l’entorn on van decidir fer l’aplec, en principi ja era un lloc poc conegut, malgrat això és molt difícil quasi perdre’t avui en dia per algun lloc, ara però molt fàcil sorprendre’t l’espai del Parc Casal Rojas, que era el lloc on van organitzar-lo, en mig de la natura al peu de la masia i partit per la carretera que hi mena, el seu propietari el Sr. Josep Rojas ha plantat l’obra de no sé quants artesans amateurs o professionals que poc et podies pensar trobar-te els elements i obres que hi ha. Barrejant estils i materials, et permet fer una passejada ben singular, intentant associar icones que distingeixen altres països, i en altres pensant-te que ets al parc Güell, o bé al alt berguedà al peu del Pedraforca, o al peu de qualsevol platja que més records et pugui portar, voltat de animalons gegants o recordant els principis de l’automoció a Catalunya, i albirar el paisatge que t’envolta damunt unes plataformes circulars semblants a les del pal major d’un bergantí solcant la mar, aprofitant materials en desús reciclant-los amb imaginació, per decorar i recordar-nos que en la seva època eren l’ innovació industrial a la mà d’obra. Casualment a la tarda un senyor amb una cabellera blanca sobresurtin-li de la gorra que lluia, va fer-me el comentari que anava a prendre imatges fotogràfiques del aplec, per si li donaven posteriorment unes idees per plasmar al parc..??, resulta que va fer-me saber que era de Sabadell i feia cap a vint anys que vivia en un dels apartaments que el propietari hi te, i que era l’autor de entre altres obres, dels coloms del monòlit que hi ha a la rotonda. Al final si pots admirar la col•lecció pública del Sr. Josep que te a la nau adjunta a la masia, ─la façana de ponent, és el mural d’un bosc─ llavors la passejada ja és el màxim d’interessant, allà pots admirar lo que el propietari deu ve anat adquirint al llarg de la vida, i pots veure els diferents gustos i passions del Sr. Rojas, que d’altre banda era allí, rodejat d’uns amics al voltant d’una taula, i mostrant la seva bonhomia, en una jornada que sens dubte va sorprendre inclús a coneguts de Manresa, Sallent i rodalies que vaig saludar i comentant la diada d’aplec i l’entorn, doncs per sorpresa meva, ells sent-ne veïns no coneixien l’obra del Sr. Rojas.

La lluita contra els paradisos fiscals

El passat 15 d’Octubre del 2008, vaig pujar un escrit del diari “El País”, sobre el paradisos fiscals al planeta, sembla doncs que cala a molts governs el tema, i mica en mica el treuen a debat, esperem que ens treguin de situacions enutjoses i desemmascarin els culpables del desgavell que s’ha muntat i prenguin mesures per tornar a la normalitat financera mundial, i canviïn el sistema fins ara emprat, doncs s’ha demostrat que hi ha molts mafiosos en les altes finances.
Crec que l’entrevista que fa la Montse Janer sobre el tema, parlant amb Diana Ferrer, professora de Fiscalitat Internacional d'ESADE dels paradisos fiscals, és interessant la seva opinió que fer-nos-en una idea de lo que representa aquest tema.

37è Aplec de Sardanes a Celrà (Gi) 2009

Puig-Reig, vist des de ponent

Composició fotogràfica del poble, vist des de el turó de sota la senyera, amb una pressa d’instantànies, i posteriorment compilades amb una panoràmica, gràcies a la professionalitat d’en Manel Iglesias.

Lluís Martínez Sistach

El programa "Hora Q" de l'Helena García Melero del 23 de Desembre 2008, va entrevistar el cardenal arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach, de la crisi econòmica, de la COPE i de la relació de l'església amb el govern de la Generalitat.

Nadal - 2008

Abramovich, i el seu Pelorus

Abramovich s'ha deixat veure aquests dies de primers de desembre o almenys ho ha fet el seu iot, un dels més grans en aquests moments. Es diu Pelorus i és entre els més luxosos i famosos del planeta. És senzillament brutal.
Té 150 metres d'eslora i s'ha passat per Barcelona per a una revisió. Està als tallers d'una empresa especialitzada en la reparació de grans vaixells i súper iots per a la seva posada al punt i manteniment. El Pelorus, que ja té 5 anys, li va costar a l'amo del Chelsea 300 milions de $.
Té una tripulació d'unes 50 persones. No és l'únic iot que té i tindrà. El multimilionari se n'està fent construir un altre de 170 metres d'eslora, una tripulació de 70 persones i camarots per a 24 convidats, així com d'un sistema de detecció de míssils com a protecció davant pirates i terroristes.
Què és tot això per a una fortuna personal de 15.000 milions de €? Així ho assegura la llista de rics del "Sunday Times" publicada aquest any. HEUS ACÍ EL PELORUS

Ordenació d'en Mn. Lluís Tollar i Puig

Des de que un dia al capvespre prenent la fresca en el banc de sota de casa dels pares d’en Lluís, quan encara residien al carrer d’en Pau Casals, després d’un temps hom absent del poble amb el contertulià, vaig fer-li notar la meva estranyesa de veure tancat el pis del Tollar, i m’etziba ─ja fa dies que es van traslladar a viure a la casa de Les Abelles─, doncs al no saber-ho em va agafar de nou, i vaig dir-li doncs el pis buit, el guardaran pel noi quan faci pensament de festejar o aparellar-se... i recordo que em va mirar fixament pensant-se que li prenia el pel, i em contesta, com vols que això passi, si ha ingressat al seminari..., i llavors vaig ser jo qui vaig pensar-me que volia gastar-me una innocentada en ple Setembre.
Doncs si tot el procés s’ha acabat joiosament el passat diumenge 14 de Desembre del 2008, vaig tenir la sort d’assistir el 6 de Gener del 2007, quan van admetre’l a començar la formació eclesiàstica, el Juliol d’ enguany, al nomenament de diaca, amb el cor encongit per la falta de la iaia Lola, però present a tothora.
Ja tenim tres mossens amb el nom tant fotogràfic com “Lluísssssssss”, i que han passat per Puig-Reig, i diumenge van assistir a l'acte de la catedral; el primer Mn. Lluís Grifell i Vilà (actualment vicari a Solsona i canonge de la Catedral), que durant uns anys vaig fer-li d’escolà a la missa diària de les vuit del matí, junt amb altres companys alumnes dels germans La Salle. El segon Mn. Lluís Villaró i Argerich, ─actualment oficia a Castellar de N’Hug─, i que abans de l’ordenació d'una forma novetosa del bisbat, era fer-los estar una temporada convivint en una comunitat i reflexionant abans de l'ordenació. Va treballar un temps a la fàbrica de Cal Prat, i en moments de lleure va unir-se a la colla de noies i nois i vàrem formar ─un cau─ anomenat “LA CORDA”, al local de l’antiga emissora local del edifici dels Germans La Salle. I el tercer el nen del Tollar, que des de que vaig anar a residir al carrer d’en Pau Casals ja fa 21 anys davant mateix del pis dels pares, entre veïns canviant impressions diverses i parlant bàsicament sempre de futbol i del seu Osasuna i per simpatia del seu Barça, per allò de ser el més popular a Catalunya.
Ha estat fantàstic primer per a ell, per tenir la sort de trobar-se amb aquesta crida interior que pocs experimenten, i de passada demostrar que aquest sentiment existeix i alhora es culmina a pesar dels dubtes que suscita la crida espiritual, i ara tenim el goig de veure’l mossèn en uns temps que la religiositat es posada tant al marge de la societat.
T’haig de agrair Mn. Lluís el haver pogut assistir, en les diferents celebracions fins la teva ordenació, per molts anys tinguis una bona feina pastoral allà on siguis destinat.
BREU RESUM I PRIMERA HOMILIA

Noves vies al Berguedà

Cert dia de fa molt de temps una senyora va dir-me: apa que faran una carretera nova per ací al darrere ???, (en plena muntanya), la veritat va semblar-me que volia prendre’n el pel, doncs al cap de molt temps aquella noticia mica en mica va fer-se una realitat, i al veure-la prendre forma, lo que va deixar-me de dir, (i segur que ho sabia donat la seva vinculació a l’ajuntament) és que seria un enllaç del desdoblament de l’antiga C-1411 anomenada avui C-16 / E-9 El proppassat 31 d’Octubre van posar-la en servei, juntament amb l’enllaç de l’anomenada via a la sortida centre de Gironella fins a Casserres, per donar-los-hi una sortida ràpida aquest nucli creixent del Berguedà.

Al ser tan discutit el traçat per part de tothom, al final una plataforma casserrenca, sens dubte vetlla’n pels interessos del poble, no sense esforç i perseverança van fer possible que el Departament Política Territorial i Obres Públiques, consideres la sol·licitud del projecte que varen defensar amb molt d’entusiasme, i per celebrar l’esdeveniment un cop finalitzada l’obra van obsequiar al poble amb un dinar de germanor, i fer palès que amb unitat tot es pot aconseguir.

Variant de Puig-Reig

Nova via d’enllaç de Casserres a la C-16 / E-9

Portals d'entreteniments

Buscar la cançó de l’artista desitjat malgrat demanar-te, si li permets baixar l’ esmentat “link”, crec que és de confiança (quant has escollit l’artista i cançó), ara tots els altres “links” dels diferents productes que es mostren, ja és cosa de cada ù ficar-hi en nas o NO. MÚSICA, premeu:
Portal de telextes més usuals de diverses cadenes de TELEVISIÓ, premeu: