Un exdirigent de l'FMI diu que Catalunya podria ser un dels països més rics

L'execonomista en cap del Fons Monetari Internacional i actual professor de la Universitat de Harvard, Kenneth Rogoff,(foto) considera que Catalunya seria un dels països més rics del món si fos independent. Rogoff ha fet les declaracions en una entrevista a la revista Capital, quan el periodista li pregunta per si el govern de Zapatero ha fet el suficient per combatre la crisi.
“Es necessiten mesures importants, particularment en el mercat laboral. Espanya, no obstant això, és un país amb nombroses fortaleses i no es pot comparar amb altres països. Té multinacionals que són excel•lents, té regions com Catalunya que, aïllada, seria un dels països més rics del món...”, assenyala l'economista entre els factors positius.
Segons Rogoff, Espanya necessita una profunda reforma estructural de la seva economia, per poder créixer, i creu que aquest és el gran repte. “Amb un 20% d'atur farà falta sort perquè el PIB avanci alguna cosa enguany. Un creixement del 3% o del 4%, necessari per reduir l'atur, és poc probable a mitjà termini. I està clar que Espanya necessita una profunda reforma estructural de la seva economia“, hi afegeix.
Rogoff creu que existeix una alta probabilitat que l'Estat espanyol acabi necessitant ajuda d'Europa. I en dóna la culpa al fet que Grècia, Irlanda i potser Portugal hauran de reestructurar el seu deute. En aquell hipotètic moment, “els mercats es tornaran bojos”.
Les declaracions de Rogoff s'afegeixen al fet que la premsa internacional s'està abocant a informar de l'enfrontament que Catalunya manté amb l'Estat arran del dèficit fiscal, tot al contrari del que succeeix amb els rotatius amb seu a Madrid, que l'ignoren.
El rotatiu The New York Times es va decantar la setmana passada a favor de les tesis catalanes, i es va mostrar preocupat per “l'estrangulació financera” de què és víctima Catalunya. El diari nord-americà detallava que el finançament obliga el país a “contribuir amb un 10% del PIB” català a la hisenda espanyola, en al•lusió a l'espoli fiscal.
Segons el rotatiu, en un article titulat Els dèficits de les regions incrementen les pors sobre Espanya, Catalunya es veu obligada a “donar suport a les regions més pobres a través de les taxes que recull Madrid”. L'article s'afegia al que també va publicar el londinenc Financial Times, que explicava la forta contribució de Catalunya en solidaritat amb Espanya.
font de la noticia, i comentaris...

Un nou article d'en Kenneth Rogoff

El camino del rey

Alfonso XIII pasó por aquí cuando abrió las reservas de agua del embalse y este suceso dio el nombre al camino: 'El Camino del Rey' , es una senda aérea construida en las paredes del Desfiladero de los Gaitanes en El Chorro. que cuenta con largos tramos y con una anchura de
apenas 1 m., y tiene hasta 400 metros de profundidad.
Desafortunadamente está cerrado desde 1992 a causa de peligro por su mal estado.
En el año 1999 y 2000, se produjeron varios accidentes mortales que costaron la vida a cuatro excursionistas, por lo que la Junta de Andalucía, para evitar más desgracias decidió cerrar los accesos al camino, demoliendo su sección inicial a fin de evitar el paso de los visitantes.
Actualmente está decretada la imposición de una multa de 6.000 € al que circule por el Caminito del Rey
Sobre todo, hay que destacar que impresiona la forma en la que se ha hecho este video, puesto que muestra de forma real el recorrido por la montaña, como si lo estuvieras haciendo tu mismo, la persona que graba el video sujeta la cámara muy bien, enfocando el camino a seguir, y las vistas impresionantes, de esta manera el espectador siente como si el mismo caminara por la ruta.



WebIslam

Donant classes de democràcia

Alfons López Tena, els dona una lliçó de democràcia a la caverna mediàtica espanyola, en el programa “Dando caña”, d’en Javier Algarra i els seus acòlits, recordant-els-hi fets paral•lels, a les acusacions sobre la consulta sobre l'independència del 10-A a Bcn.

Explore los museos de todo el mundo

Descobrir i veure centenars d'obres d'art en increïbles nivells de zoom, i fins i tot crear i compartir la seva pròpia col•lecció d'obres mestres.

Descubra y vea cientos de obras de arte en increíbles niveles de zoom, e incluso crear y compartir su propia colección de obras maestras.

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries....

...cataloga i fa accessible uns 500 llibres dels segles XVI al XIX. (continuar llegint)

Per la difusió d’aquest fons han creant un blog: fonsespecials.blogspot.com,

Música de Nino Rota, amb so de Marinada

La Marinada, enguany enceta un nou projecte, apart d’ oferir-nos música de cobla i concerts de sardanes,amb la direcció d’ Esteve Molero i l’entusiasme dels seus músics, s'obren a un nou repte per arribar si cal a més públic, amb l’enregistrament de músiques de llegenda, de moment s’han fixa’t amb la música d’en Giovanni "Nino" Rota, autor de títols inoblidables que quan els sents et remouen records.
De segur que es fan un espai per fer-nos gaudir en concerts que fins ara eren copats per les típiques formacions musicals que tothom te en ment.
Per fer-se amb l’enregistrament de aquest nou projecte, en els llocs on actuï la Marinada, o contacta’n amb Xavi Piñol

El origen de las migraciones 1/2

Conferéncias d' Arcadi Oliveres i Boadella
PARTE 1

PARTE 2

Sembla que volen remoure secrets

A l’entrada que vaig fer del Octubre del 2008, arran d’un article llegit a la premsa, em preguntava perquè el tema de frau fiscal no se’n parlava, amb tot lo que ens queia a sobre.
Potser dons comença a ser hora de que s’abordi el tema seriosament amb propaganda mediàtica, com és la provocada per Julian Assange i el banquer cessat Rudolf Elmer, amb la cessió d’informació de possibles defraudadors fiscals del planeta, i que publiquen per ex. els diaris AVUI o EL PAIS
De segur que s’ocultaran dades i preservaran identitats i que escolliran uns quants caps d’esqui-la, fins que potser provoquin una revolta social a nivell mundial, si la gent al final ens donem compte que se’ns rifen i ens prenen per babaus, però ja era hora de començar.

Ordenació episcopal de Mons. Xavier Novell i Gomà

Aquesta cerimònia fou presidida per Mons. Lluís Ladària, arquebisbe, secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Foren els concelebrants principals Mons. Jaume Traserra, bisbe emèrit de Solsona, i Mons. Renzo Fratini, nunci apostòlic de Sa Santedat a Espanya, Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona i primat, i l’arquebisbe i cardenal de Barcelona Mons. Lluís Martínez Sistach, juntament amb una trentena de bisbes. Informa: Ramon Estany (llegir l’article sencer)

part 1

part 2

Zeus i Roxane

Zeus i Roxanne són capaços de comunicar-se entre si, és la història d'una curiosa amistat entre dos personatges que viuen en mons molt diferents. Zeus és un gos entremaliat i juganer, mentre que Roxanne és una simpàtica femella dofí. Tots dos aconsegueixen comunicar-se convertint-se en inseparables companys d'aventures. A ells se sumen una divertida família. Treballant junts canvien la vida dels que els envolten. Amb música de Vangelis “Song of the Seas” (Cant del mars)
PD: El gos és un Podenc Portuguès. Al voltant del segle XVè, la raça va ser utilitzada a bord dels vaixells de captura d'animals danyosos. Van viatjar a tot arreu amb els portuguesos -que fins i tot va navegar amb les caravel•les de Cristòfor Colom-.

"La millor campanya del català és que el parlem vostè i jo i la gent del carrer"

El futur bisbe de Solsona, Xavier Novell, respon a Rajoy i assegura que "és una alegria que el papa ens adreci unes paraules en català", però que "això no és el millor que li ha passat en mil anys". Novell també s'ha definit com una persona "enamorada de Crist i de la seva Església". "Això és conservador?", s'ha preguntat, "Doncs perfecte". Així mateix, també ha assegurat que li "agrada veure la realitat". "Això és progressista? Doncs perfecte. Com a bisbe, sóc servidor i pastor de tots".

Final Punts Lliures 1ª part: Coreografies

La Final ha anat avançant cap a un nou model de concurs que busca potenciar la vessant més atractiva per al públic: d’aquesta manera, les colles es presenten amb una coreografia de presentació molt allunyada del galop tradicional, cadascuna amb la música i ball que escull personalment, al mateix temps que la sardana de germanor es converteix també en un gran espectacle final capaç de sorprendre a tots aquells que hi assisteixen per primera vegada.
La Final de Punts Lliures 2010 està organitzada conjuntament per la Unió de Colles Sardanistes i l’Agrupació Sardanista d’Igualada. Des de la implantació del nou model de campionat, enguany és la primera vegada que el concurs deixa les terres gironines i se celebrarà a Igualada.
Accialt és una empresa especialitzada en efectes especials aeris. Ha esdevingut una de les principals empreses especialitzades en efectes de vol i s'ha significat pels seus treballs de coordinació de coreografies aèries per espectacles escènics, en circ, teatre, dansa, audiovisuals i cinematografia... Compta amb un equip format i competent per dur a terme de manera segura les tècniques més avançades en aquest camp.

Extracte del dossier de premsa del acte.

Nota: Lamento haver-me deixat de prémer el botó de gravar, en l’actuació de la colla infantil Ceretana de Ceret, -Catalunya Nord- nada menys, un dels més llunyans, però els presents vam tenir la sort de gaudir-ho en directe i ovacionar-los per la coreografía tant ben feta.

Final Punts Lliures 2ª part: -Concurs-

La sardana de punts lliures és una modalitat de competició en la que les colles sardanistes posen en joc tota la seva capacitat d’inventiva. Cada Colla, formada per sis parelles mixtes de dansaires en disposició clàssica de ball rodó, s'esforça per transmetre al públic assistent la seva visió de passos d'invenció pròpia, tot mantenint les regles de repartiment d'acord amb el tiratge (número de compassos) de la sardana.
Per tant, al rigor i a l'acurada interpretació melòdica d'una sardana de Lluïment, la Sardana de Punts lliures hi afegeix l’espectacularitat en l'execució dels punts deixats a la pròpia iniciativa de cada Colla.
La Final de Punts Lliures es presenta com un concurs‐espectacle atesa la seva doble condició: d’una banda les colles hi aboquen tot el seu esforç en tractar‐se d’un campionat a concurs únic, després de mesos dedicats a la invenció, preparació i assaig de les sardanes de concurs, mentre que per al públic assistent la Final es converteix en un veritable espectacle per la vistositat, diversitat i espectacularitat dels punts executats per cadascuna de les colles.
La part musical del concurs, després que les passades edicions s’utilitzés música enregistrada, enguany és a càrrec de la Bellpuig cobla.
La Principal de la Nit porta la festa arreu dels Països Catalans, amb una original sonoritat que fa venir ballera a públic molt divers. Sobre bases pregravades amb ritmes de rabiosa actualitat, els sis components amb instruments de cobla, veus i percussions mediterrànies, organitzen una festa en què desapareix la frontera entre el públic i l’escenari.

Extracte del dossier de premsa del acte.

XV Trobada d'aplecs de la C.A.S.C.B.

Molt lluïda va resultar la quinzena trobada organitzada enguany a Gavà, els Amics de la Sardana s’hi van esmerçar de valent en que tot sortís a satisfacció dels assistents i públic a la ballada del mati i concert a la tarda, i els que vam assistir al dinar de germanor, vam arrodonir la festa.
Sembla que la continuïtat d’organitzar aplecs i ballades per l’any vinent quedarà garantida, a pesar de la etapa socioeconòmica que es passa, els responsables de cada poble o vil•la, se les ingenien per dur la tasca que es proposen, per mantenir el caliu, la tradició i en molts casos el prestigi de l’antiguitat d’organitzar-ho, els amfitrions enguany ja han celebrat el 25è,però per ex. l’any vinent l’entitat que organitzarà la trobada, aniran pel 58è aplec de Sta. Perpètua de Mogoda, aviat el guarisme es vist però hi ha tota una gran tasca pel camí, que gràcies a l'empenta d'uns vilatans compromesos amb la seva cultura, amb l’ajut d’institucions, al final resulta una diada de convivència i celebració.
Felicitem-nos doncs per gaudir de la nostra cultura, oberta a tothom, però gaudida gairabé sempre pels mateixos.
Salut i sardanes !!!

50 anys església nova St.Martí

Per sempre, Maria

Per una vegada que hi vaig a primera hora..!!, a la parada on començo la compra, un teu company desprès del bon dia, m’ha donat la noticia del teu traspàs, poc m’ho esperava, però malauradament ho tenim que acceptar. Els teus companys al veure faltar el camió a primera hora, ja han copsat que alguna cosa diferent passava. Avui he vist com comenceu a muntar, altres tenien les furgonetes al lloc però arraulits dins el bar comentaven el teu traspàs i acceptaven que definitivament no tornaràs a fer-los companyia en cap més mercat, sols ens quedarà el record de la teva manera de conviure amb el teus companys i clients. He tingut la satisfacció de tractar-te, i admirar la teva dedicació envers aquesta feina, per dur-nos cada setmana el millor que escollies del mercat o de l’horta d’en Manel.

Banyoles _Sant Martirià

La festa de Sant Martirià va culminar un dels darrers actes el dilluns al matí amb la festa de la música per a cobla, amb un espectacle molt digne, que tot i que era la primera vegada que hi assistia, va sorprendrem que els organitzadors suggerissin una remodelació de plantejament del mateix, al ser compartit amb Ceret, alguna cosa no deu anar prou bé. El programa va ser canviat per sorpresa a la part final, per homenatjar les tasques de alguns membres, que van rebre plaques i rams per agrair-los la seva dedicació, això em va comportar no poder prendre nota de tots els participants que hi van actuar, si vaig anotar malament la rectificació feta al programa, demano excuses. En aquesta festa si va afegir la pubilla de L’Empordà malgrat trobar-nos al Pla de l’Estany, (la tramuntana) forta i freda que va deslluir els actes al carrer com la ballada de tarda a la plaça major, amb menys públic escoltant el repertori engrescador de La Selvatana per ballar, més de concert el de La Principal de la Bisbal, que els oients i balladors ens vam contagiar de l’ambient ventós i fred.

Roquetes, 42è Aplec de la Sardana

L’Agrupació Sardanista de les Roquetes “L’Ideal d’ en Clavé” va celebrar el seu 42è aplec de la Sardana, al Parc de la Guineueta, al districte de Nou Barris de Bcn. Feia anys que sentia a parlar d’aquest gran aplec de tardor, però per a mi la capital hi trobo que hi ha massa transit com per anar-hi, però aquest any l’amic Ramon, va animar-me assistir-hi, doncs no creia pas perdre’s per aquelles contrades. Val a dir que ho vam encertar de ple, l’entorn, l’ambient, el repertori, el concert , el dinar de germanor, que sense pensar-nos-ho vam coincidir a taula, amb un matrimoni, ell nat al nostre municipi però de molts anys resident en un altre lloc, però amb coneguts comuns.
I enguany l’Agrupació celebrava el 50è aniversari, i van aconseguir fer un pastis d’aniversari amb forma d’escrit anunciant l’efemèride, espectacular de mides, i amb copa de cava per fer més festa. La festa ja veies que prometia doncs al matí i la tarda els politics van deixar-s’hi veure entre els assistents, ells ja ensumen quan cal remenar la cua barrejant-se amb actes massius, però el tarannà festiu, sardanista i de retrobament d’amics no va pas veure’s alterat malgrat les paraules dites des de la tribuna rallant el míting electoral.
I per posar fi a l’esdeveniment per acabar la festassa, teníem d’haver assistit al concert de sardanes i corda al Palau de la Música Catalana, enguany amb les cobles Montgrins, La Principal de la Bisbal i La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, però per evitar l’aura d’en Millet i Montull d’aquell lloc, ho ajornarem per un altre ocasió quan hagi escampat el baf de la corrupció.

Dolors Viladrich Pascual

El dissabte 16 d'octubre l'Escala va celebrar el seu 35è Aplec de la Sardana, traslladat del juny per causes del mal temps.
Durant les sardanes del matí, però, hi hagué un contratemps, ja que la compositora manresana Dolors Viladrich, que era a l'Aplec junt a la seva amiga Glòria, va tenir un infart mentre ballava. La ràpida actuació dels membres de l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu i del metge col•legiat Narcís Prat van fer possible que fos atesa a l'instant i que fos trasllada amb ambulància a l'Hospital Josep Trueta de Girona, on va ser ingressada d'urgència i on, després del primer tractament, el seu estat de salut s'estabilitzà.
Malauradament, l’endemà diumenge 17 d'octubre al matí moria a l'hospital de Girona.
La Junta de l'Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu i la Comissió de l'Escala Ciutat Pubilla de la Sardana 2010 lamenta tan sentida pèrdua i s’uneix el condol als familiars.-Sergi Corral Buela-

35è aplec L'Escala

L'Aplec de la Sardana de l'Escala es pogué celebrar, finalment, el passat dissabte 16 d'octubre, després que al juny se suspengués per culpa del mal temps. Amb motiu d'un any sardanista ben especial per la població, el del títol de L'Escala Ciutat Pubilla de la Sardana 2010, es va decidir homenatjar amb aquesta gran festa sardanista als 16 compositors de la història de l'Escala, als sardanistes escalencs i, sobretot, a les 34 Pubilles de la Sardana proclamades en el darrers 35 anys (1975-2010) i que foren les vertaderes protagonistes de la diada sardanista.
Aquest reconeixement, alhora, quedà plasmat en la programació de sardanes fixades en el repertori, ja que hi figuraven títols d'autors escalencs, d'altres dedicats a sardanistes de l'Escala o 3 sardanes d'estrena que també hi feien èmfasi.
La primera de les estrenes, titulada “Endavant Pubilles” i del mestre Tomàs Gil i Membrado, serví per homenatjar les 34 Pubilles de la Sardana proclamades a l’Escala de 1975 a 2009, com a símbol de l’esperit, la tradició i l’empenta sardanista escalenca.
La major part de les pubilles (25 de 34) participaren a l'acte i ballaren la composició amb el mateix autor i amb membres de l'entitat sardanista local. Després, en l'acte d'homenatge, se'ls lliurà un plat de ceràmica personalitzat i commemoratiu de l'esdeveniment i s'anuncià la decisió de no escollir una pubilla del 2010, sinó que fossin el conjunt de les 34 pubilles les que ocupin aquest càrrec en un any tant especial com aquest, en què l'Escala s'ha convertit en la 50a Ciutat Pubilla de la Sardana.
L’altre estrena de la jornada fou “L’amic Jordi de l’Escala”, una sardana airosa i balladora composta pel mestre Joaquim Soms i Janer, la qual és dedicada a Jordi Gallegos i Córdoba, historiador i president de l’Agrupació Sardanista Avi Xaxu i de la Comissió Organitzadora de L’Escala Ciutat Pubilla 2010.
I la tercera estrena fou “Carme”, sardana que el compositor local Joaquim Hostench i Duñabeitia, en Quimet, dedica “amb tot afecte i admiració” a dues grans dansaires i fervents sardanistes escalenques: Carme Poch i Tarrés i Carme Sureda i Solés. -Sergi Corral Buela-