Ens vam dormir en un món i ens hem despertat en un altre.Tot d'una,
Disney no té màgia, París ja no és romàntic, Nova York ja no es queda de peu, la Muralla xinesa ja no és una fortalesa,i la Meca és buida.
Abraçades i petons esdevenen armes i no visitar a pares i amics esdevé un acte d'amor.
Tot d'una t'adones que el poder, la bellesa, els diners no valen res i no pots aconseguir l'oxigen pel qual lluitaves.
El món continua la seva vida i és bonic; només engabia als humans.
Crec que ens està enviant un missatge:
"Vosaltres no sou indispensables. L'aire, la terra, l'aigua i el cel sense vosaltres estan bé. I fins i tot millor. Quan torneu, recordeu que sou els meus convidats ... no els meus mestres. "
* Autor anònim *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada