Un exdirigent de l'FMI diu que Catalunya podria ser un dels països més rics

L'execonomista en cap del Fons Monetari Internacional i actual professor de la Universitat de Harvard, Kenneth Rogoff,(foto) considera que Catalunya seria un dels països més rics del món si fos independent. Rogoff ha fet les declaracions en una entrevista a la revista Capital, quan el periodista li pregunta per si el govern de Zapatero ha fet el suficient per combatre la crisi.
“Es necessiten mesures importants, particularment en el mercat laboral. Espanya, no obstant això, és un país amb nombroses fortaleses i no es pot comparar amb altres països. Té multinacionals que són excel•lents, té regions com Catalunya que, aïllada, seria un dels països més rics del món...”, assenyala l'economista entre els factors positius.
Segons Rogoff, Espanya necessita una profunda reforma estructural de la seva economia, per poder créixer, i creu que aquest és el gran repte. “Amb un 20% d'atur farà falta sort perquè el PIB avanci alguna cosa enguany. Un creixement del 3% o del 4%, necessari per reduir l'atur, és poc probable a mitjà termini. I està clar que Espanya necessita una profunda reforma estructural de la seva economia“, hi afegeix.
Rogoff creu que existeix una alta probabilitat que l'Estat espanyol acabi necessitant ajuda d'Europa. I en dóna la culpa al fet que Grècia, Irlanda i potser Portugal hauran de reestructurar el seu deute. En aquell hipotètic moment, “els mercats es tornaran bojos”.
Les declaracions de Rogoff s'afegeixen al fet que la premsa internacional s'està abocant a informar de l'enfrontament que Catalunya manté amb l'Estat arran del dèficit fiscal, tot al contrari del que succeeix amb els rotatius amb seu a Madrid, que l'ignoren.
El rotatiu The New York Times es va decantar la setmana passada a favor de les tesis catalanes, i es va mostrar preocupat per “l'estrangulació financera” de què és víctima Catalunya. El diari nord-americà detallava que el finançament obliga el país a “contribuir amb un 10% del PIB” català a la hisenda espanyola, en al•lusió a l'espoli fiscal.
Segons el rotatiu, en un article titulat Els dèficits de les regions incrementen les pors sobre Espanya, Catalunya es veu obligada a “donar suport a les regions més pobres a través de les taxes que recull Madrid”. L'article s'afegia al que també va publicar el londinenc Financial Times, que explicava la forta contribució de Catalunya en solidaritat amb Espanya.
font de la noticia, i comentaris...

Un nou article d'en Kenneth Rogoff

El camino del rey

Alfonso XIII pasó por aquí cuando abrió las reservas de agua del embalse y este suceso dio el nombre al camino: 'El Camino del Rey' , es una senda aérea construida en las paredes del Desfiladero de los Gaitanes en El Chorro. que cuenta con largos tramos y con una anchura de
apenas 1 m., y tiene hasta 400 metros de profundidad.
Desafortunadamente está cerrado desde 1992 a causa de peligro por su mal estado.
En el año 1999 y 2000, se produjeron varios accidentes mortales que costaron la vida a cuatro excursionistas, por lo que la Junta de Andalucía, para evitar más desgracias decidió cerrar los accesos al camino, demoliendo su sección inicial a fin de evitar el paso de los visitantes.
Actualmente está decretada la imposición de una multa de 6.000 € al que circule por el Caminito del Rey
Sobre todo, hay que destacar que impresiona la forma en la que se ha hecho este video, puesto que muestra de forma real el recorrido por la montaña, como si lo estuvieras haciendo tu mismo, la persona que graba el video sujeta la cámara muy bien, enfocando el camino a seguir, y las vistas impresionantes, de esta manera el espectador siente como si el mismo caminara por la ruta.



WebIslam

Donant classes de democràcia

Alfons López Tena, els dona una lliçó de democràcia a la caverna mediàtica espanyola, en el programa “Dando caña”, d’en Javier Algarra i els seus acòlits, recordant-els-hi fets paral•lels, a les acusacions sobre la consulta sobre l'independència del 10-A a Bcn.

Explore los museos de todo el mundo

Descobrir i veure centenars d'obres d'art en increïbles nivells de zoom, i fins i tot crear i compartir la seva pròpia col•lecció d'obres mestres.

Descubra y vea cientos de obras de arte en increíbles niveles de zoom, e incluso crear y compartir su propia colección de obras maestras.

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries....

...cataloga i fa accessible uns 500 llibres dels segles XVI al XIX. (continuar llegint)

Per la difusió d’aquest fons han creant un blog: fonsespecials.blogspot.com,

Música de Nino Rota, amb so de Marinada

La Marinada, enguany enceta un nou projecte, apart d’ oferir-nos música de cobla i concerts de sardanes,amb la direcció d’ Esteve Molero i l’entusiasme dels seus músics, s'obren a un nou repte per arribar si cal a més públic, amb l’enregistrament de músiques de llegenda, de moment s’han fixa’t amb la música d’en Giovanni "Nino" Rota, autor de títols inoblidables que quan els sents et remouen records.
De segur que es fan un espai per fer-nos gaudir en concerts que fins ara eren copats per les típiques formacions musicals que tothom te en ment.
Per fer-se amb l’enregistrament de aquest nou projecte, en els llocs on actuï la Marinada, o contacta’n amb Xavi Piñol

El origen de las migraciones 1/2

Conferéncias d' Arcadi Oliveres i Boadella
PARTE 1

PARTE 2

Sembla que volen remoure secrets

A l’entrada que vaig fer del Octubre del 2008, arran d’un article llegit a la premsa, em preguntava perquè el tema de frau fiscal no se’n parlava, amb tot lo que ens queia a sobre.
Potser dons comença a ser hora de que s’abordi el tema seriosament amb propaganda mediàtica, com és la provocada per Julian Assange i el banquer cessat Rudolf Elmer, amb la cessió d’informació de possibles defraudadors fiscals del planeta, i que publiquen per ex. els diaris AVUI o EL PAIS
De segur que s’ocultaran dades i preservaran identitats i que escolliran uns quants caps d’esqui-la, fins que potser provoquin una revolta social a nivell mundial, si la gent al final ens donem compte que se’ns rifen i ens prenen per babaus, però ja era hora de començar.

Ordenació episcopal de Mons. Xavier Novell i Gomà

Aquesta cerimònia fou presidida per Mons. Lluís Ladària, arquebisbe, secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Foren els concelebrants principals Mons. Jaume Traserra, bisbe emèrit de Solsona, i Mons. Renzo Fratini, nunci apostòlic de Sa Santedat a Espanya, Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona i primat, i l’arquebisbe i cardenal de Barcelona Mons. Lluís Martínez Sistach, juntament amb una trentena de bisbes. Informa: Ramon Estany (llegir l’article sencer)

part 1

part 2

Zeus i Roxane

Zeus i Roxanne són capaços de comunicar-se entre si, és la història d'una curiosa amistat entre dos personatges que viuen en mons molt diferents. Zeus és un gos entremaliat i juganer, mentre que Roxanne és una simpàtica femella dofí. Tots dos aconsegueixen comunicar-se convertint-se en inseparables companys d'aventures. A ells se sumen una divertida família. Treballant junts canvien la vida dels que els envolten. Amb música de Vangelis “Song of the Seas” (Cant del mars)
PD: El gos és un Podenc Portuguès. Al voltant del segle XVè, la raça va ser utilitzada a bord dels vaixells de captura d'animals danyosos. Van viatjar a tot arreu amb els portuguesos -que fins i tot va navegar amb les caravel•les de Cristòfor Colom-.

"La millor campanya del català és que el parlem vostè i jo i la gent del carrer"

El futur bisbe de Solsona, Xavier Novell, respon a Rajoy i assegura que "és una alegria que el papa ens adreci unes paraules en català", però que "això no és el millor que li ha passat en mil anys". Novell també s'ha definit com una persona "enamorada de Crist i de la seva Església". "Això és conservador?", s'ha preguntat, "Doncs perfecte". Així mateix, també ha assegurat que li "agrada veure la realitat". "Això és progressista? Doncs perfecte. Com a bisbe, sóc servidor i pastor de tots".

Final Punts Lliures 1ª part: Coreografies

La Final ha anat avançant cap a un nou model de concurs que busca potenciar la vessant més atractiva per al públic: d’aquesta manera, les colles es presenten amb una coreografia de presentació molt allunyada del galop tradicional, cadascuna amb la música i ball que escull personalment, al mateix temps que la sardana de germanor es converteix també en un gran espectacle final capaç de sorprendre a tots aquells que hi assisteixen per primera vegada.
La Final de Punts Lliures 2010 està organitzada conjuntament per la Unió de Colles Sardanistes i l’Agrupació Sardanista d’Igualada. Des de la implantació del nou model de campionat, enguany és la primera vegada que el concurs deixa les terres gironines i se celebrarà a Igualada.
Accialt és una empresa especialitzada en efectes especials aeris. Ha esdevingut una de les principals empreses especialitzades en efectes de vol i s'ha significat pels seus treballs de coordinació de coreografies aèries per espectacles escènics, en circ, teatre, dansa, audiovisuals i cinematografia... Compta amb un equip format i competent per dur a terme de manera segura les tècniques més avançades en aquest camp.

Extracte del dossier de premsa del acte.

Nota: Lamento haver-me deixat de prémer el botó de gravar, en l’actuació de la colla infantil Ceretana de Ceret, -Catalunya Nord- nada menys, un dels més llunyans, però els presents vam tenir la sort de gaudir-ho en directe i ovacionar-los per la coreografía tant ben feta.

Final Punts Lliures 2ª part: -Concurs-

La sardana de punts lliures és una modalitat de competició en la que les colles sardanistes posen en joc tota la seva capacitat d’inventiva. Cada Colla, formada per sis parelles mixtes de dansaires en disposició clàssica de ball rodó, s'esforça per transmetre al públic assistent la seva visió de passos d'invenció pròpia, tot mantenint les regles de repartiment d'acord amb el tiratge (número de compassos) de la sardana.
Per tant, al rigor i a l'acurada interpretació melòdica d'una sardana de Lluïment, la Sardana de Punts lliures hi afegeix l’espectacularitat en l'execució dels punts deixats a la pròpia iniciativa de cada Colla.
La Final de Punts Lliures es presenta com un concurs‐espectacle atesa la seva doble condició: d’una banda les colles hi aboquen tot el seu esforç en tractar‐se d’un campionat a concurs únic, després de mesos dedicats a la invenció, preparació i assaig de les sardanes de concurs, mentre que per al públic assistent la Final es converteix en un veritable espectacle per la vistositat, diversitat i espectacularitat dels punts executats per cadascuna de les colles.
La part musical del concurs, després que les passades edicions s’utilitzés música enregistrada, enguany és a càrrec de la Bellpuig cobla.
La Principal de la Nit porta la festa arreu dels Països Catalans, amb una original sonoritat que fa venir ballera a públic molt divers. Sobre bases pregravades amb ritmes de rabiosa actualitat, els sis components amb instruments de cobla, veus i percussions mediterrànies, organitzen una festa en què desapareix la frontera entre el públic i l’escenari.

Extracte del dossier de premsa del acte.

XV Trobada d'aplecs de la C.A.S.C.B.

Molt lluïda va resultar la quinzena trobada organitzada enguany a Gavà, els Amics de la Sardana s’hi van esmerçar de valent en que tot sortís a satisfacció dels assistents i públic a la ballada del mati i concert a la tarda, i els que vam assistir al dinar de germanor, vam arrodonir la festa.
Sembla que la continuïtat d’organitzar aplecs i ballades per l’any vinent quedarà garantida, a pesar de la etapa socioeconòmica que es passa, els responsables de cada poble o vil•la, se les ingenien per dur la tasca que es proposen, per mantenir el caliu, la tradició i en molts casos el prestigi de l’antiguitat d’organitzar-ho, els amfitrions enguany ja han celebrat el 25è,però per ex. l’any vinent l’entitat que organitzarà la trobada, aniran pel 58è aplec de Sta. Perpètua de Mogoda, aviat el guarisme es vist però hi ha tota una gran tasca pel camí, que gràcies a l'empenta d'uns vilatans compromesos amb la seva cultura, amb l’ajut d’institucions, al final resulta una diada de convivència i celebració.
Felicitem-nos doncs per gaudir de la nostra cultura, oberta a tothom, però gaudida gairabé sempre pels mateixos.
Salut i sardanes !!!

50 anys església nova St.Martí

Per sempre, Maria

Per una vegada que hi vaig a primera hora..!!, a la parada on començo la compra, un teu company desprès del bon dia, m’ha donat la noticia del teu traspàs, poc m’ho esperava, però malauradament ho tenim que acceptar. Els teus companys al veure faltar el camió a primera hora, ja han copsat que alguna cosa diferent passava. Avui he vist com comenceu a muntar, altres tenien les furgonetes al lloc però arraulits dins el bar comentaven el teu traspàs i acceptaven que definitivament no tornaràs a fer-los companyia en cap més mercat, sols ens quedarà el record de la teva manera de conviure amb el teus companys i clients. He tingut la satisfacció de tractar-te, i admirar la teva dedicació envers aquesta feina, per dur-nos cada setmana el millor que escollies del mercat o de l’horta d’en Manel.

Banyoles _Sant Martirià

La festa de Sant Martirià va culminar un dels darrers actes el dilluns al matí amb la festa de la música per a cobla, amb un espectacle molt digne, que tot i que era la primera vegada que hi assistia, va sorprendrem que els organitzadors suggerissin una remodelació de plantejament del mateix, al ser compartit amb Ceret, alguna cosa no deu anar prou bé. El programa va ser canviat per sorpresa a la part final, per homenatjar les tasques de alguns membres, que van rebre plaques i rams per agrair-los la seva dedicació, això em va comportar no poder prendre nota de tots els participants que hi van actuar, si vaig anotar malament la rectificació feta al programa, demano excuses. En aquesta festa si va afegir la pubilla de L’Empordà malgrat trobar-nos al Pla de l’Estany, (la tramuntana) forta i freda que va deslluir els actes al carrer com la ballada de tarda a la plaça major, amb menys públic escoltant el repertori engrescador de La Selvatana per ballar, més de concert el de La Principal de la Bisbal, que els oients i balladors ens vam contagiar de l’ambient ventós i fred.

Roquetes, 42è Aplec de la Sardana

L’Agrupació Sardanista de les Roquetes “L’Ideal d’ en Clavé” va celebrar el seu 42è aplec de la Sardana, al Parc de la Guineueta, al districte de Nou Barris de Bcn. Feia anys que sentia a parlar d’aquest gran aplec de tardor, però per a mi la capital hi trobo que hi ha massa transit com per anar-hi, però aquest any l’amic Ramon, va animar-me assistir-hi, doncs no creia pas perdre’s per aquelles contrades. Val a dir que ho vam encertar de ple, l’entorn, l’ambient, el repertori, el concert , el dinar de germanor, que sense pensar-nos-ho vam coincidir a taula, amb un matrimoni, ell nat al nostre municipi però de molts anys resident en un altre lloc, però amb coneguts comuns.
I enguany l’Agrupació celebrava el 50è aniversari, i van aconseguir fer un pastis d’aniversari amb forma d’escrit anunciant l’efemèride, espectacular de mides, i amb copa de cava per fer més festa. La festa ja veies que prometia doncs al matí i la tarda els politics van deixar-s’hi veure entre els assistents, ells ja ensumen quan cal remenar la cua barrejant-se amb actes massius, però el tarannà festiu, sardanista i de retrobament d’amics no va pas veure’s alterat malgrat les paraules dites des de la tribuna rallant el míting electoral.
I per posar fi a l’esdeveniment per acabar la festassa, teníem d’haver assistit al concert de sardanes i corda al Palau de la Música Catalana, enguany amb les cobles Montgrins, La Principal de la Bisbal i La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, però per evitar l’aura d’en Millet i Montull d’aquell lloc, ho ajornarem per un altre ocasió quan hagi escampat el baf de la corrupció.

Dolors Viladrich Pascual

El dissabte 16 d'octubre l'Escala va celebrar el seu 35è Aplec de la Sardana, traslladat del juny per causes del mal temps.
Durant les sardanes del matí, però, hi hagué un contratemps, ja que la compositora manresana Dolors Viladrich, que era a l'Aplec junt a la seva amiga Glòria, va tenir un infart mentre ballava. La ràpida actuació dels membres de l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu i del metge col•legiat Narcís Prat van fer possible que fos atesa a l'instant i que fos trasllada amb ambulància a l'Hospital Josep Trueta de Girona, on va ser ingressada d'urgència i on, després del primer tractament, el seu estat de salut s'estabilitzà.
Malauradament, l’endemà diumenge 17 d'octubre al matí moria a l'hospital de Girona.
La Junta de l'Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu i la Comissió de l'Escala Ciutat Pubilla de la Sardana 2010 lamenta tan sentida pèrdua i s’uneix el condol als familiars.-Sergi Corral Buela-

35è aplec L'Escala

L'Aplec de la Sardana de l'Escala es pogué celebrar, finalment, el passat dissabte 16 d'octubre, després que al juny se suspengués per culpa del mal temps. Amb motiu d'un any sardanista ben especial per la població, el del títol de L'Escala Ciutat Pubilla de la Sardana 2010, es va decidir homenatjar amb aquesta gran festa sardanista als 16 compositors de la història de l'Escala, als sardanistes escalencs i, sobretot, a les 34 Pubilles de la Sardana proclamades en el darrers 35 anys (1975-2010) i que foren les vertaderes protagonistes de la diada sardanista.
Aquest reconeixement, alhora, quedà plasmat en la programació de sardanes fixades en el repertori, ja que hi figuraven títols d'autors escalencs, d'altres dedicats a sardanistes de l'Escala o 3 sardanes d'estrena que també hi feien èmfasi.
La primera de les estrenes, titulada “Endavant Pubilles” i del mestre Tomàs Gil i Membrado, serví per homenatjar les 34 Pubilles de la Sardana proclamades a l’Escala de 1975 a 2009, com a símbol de l’esperit, la tradició i l’empenta sardanista escalenca.
La major part de les pubilles (25 de 34) participaren a l'acte i ballaren la composició amb el mateix autor i amb membres de l'entitat sardanista local. Després, en l'acte d'homenatge, se'ls lliurà un plat de ceràmica personalitzat i commemoratiu de l'esdeveniment i s'anuncià la decisió de no escollir una pubilla del 2010, sinó que fossin el conjunt de les 34 pubilles les que ocupin aquest càrrec en un any tant especial com aquest, en què l'Escala s'ha convertit en la 50a Ciutat Pubilla de la Sardana.
L’altre estrena de la jornada fou “L’amic Jordi de l’Escala”, una sardana airosa i balladora composta pel mestre Joaquim Soms i Janer, la qual és dedicada a Jordi Gallegos i Córdoba, historiador i president de l’Agrupació Sardanista Avi Xaxu i de la Comissió Organitzadora de L’Escala Ciutat Pubilla 2010.
I la tercera estrena fou “Carme”, sardana que el compositor local Joaquim Hostench i Duñabeitia, en Quimet, dedica “amb tot afecte i admiració” a dues grans dansaires i fervents sardanistes escalenques: Carme Poch i Tarrés i Carme Sureda i Solés. -Sergi Corral Buela-

La dura feina dels pescadors

Diamant després de mort ?

A la natura res es crea,tot es transforma ...

...quan algun ésser estimat mor, la moda ara és, convertir en diamant en comptes d'enterrar-lo en un taüt o cremar-lo. Se li garanteix al mort que tindrà reservat el seu lloc en l'eternitat sota la forma d'un diamant humà , gràcies a un sofisticat procés de transformació física i química, que realitza una empresa suïssa. Cada diamant és únic. El color varia del blau fosc fins a gairebé blanc. "És un reflex de la personalitat",
¡La personalitat per color! Un cop obtingut, el diamant brut es poleix i talla en la forma desitjada pels familiars del difunt@, per després poder utilitzar en un anell o en un collaret. ¿Ja va pensar en portar el seu ésser estimat, després de la mort, en un collaret o anell? Si li pregunten sobre el mort podrà dir: "Ell o ella és una joia". Estàs veient, la moda tens de tot per triar, i fins a convertir un difunt en joia és més barat!. La indústria del "diamant humà" està en plena expansió, amb empreses instal.lades a Espanya, Rússia, Ucraïna i Estats Units.
més informació:

La sardana és declarada d'interès nacional

La Generalitat l'inscriu al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya

Hi ha més de 300 entitats sardanistes a Catalunya i unes 60 a la Catalunya Nord

05/10/10 20:07 - Barcelona - Redacció Avui.El Punt

La Generalitat de Catalunya ha declarat la sardana element festiu patrimonial d'interès nacional. D'aquesta manera aquesta dansa popular ha quedat inscrita al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
La declaració aprovada avui en defineix les característiques i els elements que li són propis. Així, es descriu la coreografia i la música d'aquesta dansa, per tal de preservar-la i promocionar-la com a manifestació d'especial arrelament de la cultura tradicional catalana.
En l'actualitat, existeixen a Catalunya més de 300 entitats sardanistes. El conjunt d'activitats relacionades amb aquest ball que se celebren cada any al Principat, Andorra i la Catalunya Nord –on també es hi ha unes 60 entitats– supera les 3.000. Entre aquestes, aplecs, ballades, audicions, concerts, concursos musicals, competicions de grups de dansaires i cursets.
La sardana és fruit de l'evolució experimentada per antigues danses populars. A meitat del segle XIX va assolir la seva estructura actual i durant la Renaixença va rebre un important impuls. A principis del segle XX el catalanisme polític la va adoptar com a símbol d'identitat. Des d'aleshores s'ha anat consolidant com a manifestació cívica i cultural de participació comunitària.

Aplec del Roser_Martorell

La Secció Sardanista de Martorell, ha celebrat l’aplec d’ enguany, amb l’experiència i èxit de costum. El temps va acompanyar-nos durant tot el dia, la arrossada ben cuinada i abundant, per passar un dia d’aplec amb els habituals assistents que gaudim de la nostra dansa, ballant i escoltant les cobles amb un repertori variat pel gust de tothom.

La majestuositat de l'univers

Fa tot just unes setmanes, el MUSEU AMERICÀ D'HISTÒRIA NATURAL* va penjar a la xarxa aquest espectacular vídeo, una reconstrucció informàtica que mostra un "viatge" des de la superfície de la Terra fins als límits de l'univers conegut.
I he de dir que es dels millors, si no el millor, de tots els que he vist sobre el tema. Des de la seva publicació, gairebé dos milions de persones l'han vist ja a la web del museu, però a Espanya aquest excepcional treball segueix sent pràcticament desconegut.
El que fa que aquest vídeo sigui únic i diferent a la majoria dels que s'han fet fins ara és que tot el que hi apareix està basat en dades reals. És a dir, que no es tracta d'un vídeo "artístic" realitzat segons simples criteris estètics, sinó d'una autèntica reconstrucció, peça a peça, de tot el que sabem sobre l'univers en què vivim.
Tot, des de les trajectòries dels satèl•lits que orbiten la Terra, a la posició de totes les estrelles, galàxies o llunyaníssims quàsars, està basat exactament en les dades que tenim sobre cada un d'aquests objectes. O per ser més precisos, en les dades del Sloan Digital Sky Survey, que componen la que potser és la visió més completa de l'univers de què disposem fins al moment.
Malgrat tot, i a causa de la posició geogràfica en què es troba el telescopi de dos metres i mig de l'Apache Point Observatory, a Nou Mèxic, que és el que utilitza el Sloan Digital Sky Survey, hi ha zones "fosques", és dir, àrees de l'univers que el telescopi, físicament, no pot observar. Per això, en el vídeo, la distribució de les galàxies observades té la forma de dos cons units per la punta (el punt d'unió és la Terra), i la resta apareix en negre.
En total, el treball comprèn gairebé un milió de galàxies i més de 120.000 quàsars. El viatge, que comença a l'Himàlaia, acaba en el límit mateix del que podem observar amb els instruments més potents de què disposem, els ecos del Big Bang, a 13.700 milions d'anys llum de distància, i serveix perquè tots ens donem compte, d'una forma directa i visual, del insignificantment petit que és el nostre món, fins i tot la nostra galàxia, si es compara amb tot el que hi ha "allà fora" ... * VEURE VIDEO
(millor pantalla completa)

Ball de L'Hereu Riera

Segons explica la llegenda, l'Hereu Riera, fill d'una de les famílies rurals més riques de l'Empordà, situada a la població de Llançà (Alt Empordà), anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l'havien acompanyat des de Llançà, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l'escoltà i guarí la noia. L'Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d'alegria.
La llegenda recopilada al Principat afirma que Déu guarí la promesa de l'Hereu Riera, però no succeeix de la mateixa manera en les versions que es canten al País Valencià i a les Illes Balears, on la promesa, na Cecília, acaba morint.

Els aspirants ballaven damunt i a l' entorn d' un vas de vi, obligadament negre, dels més alts que trobaven, per damunt del qual entravessaven dos bastons en forma de creu ben rústics i nuosos que fessin de ben mal sostenir-se, el fadrí havia de ballar per damunt dels quatre angles de la creu amb gran lleugeresa i enginy per tal de no fer caure els bastons, per llur primparada estabilitat, podien ben tombar-se, també per efecte del vent aixecat en ballar. Si el ball sortia bé, en acabar el fadrí es bevia el vi i restava com l'heroi de la festa. Si l' esgarrava sortia a repetir-lo un altre minyó que restava l' amo de la bulla si treia el ball. Font:Wikipedia

José Antonio Labordeta

A pesar de que ja feia temps que és sabia de la malaltia, no va deixar de sorprendre’ns la noticia de la seva mort. Quan va fer el programa de TVE “Un país en la mochila” va calar en el sentiment dels espectadors i el va fer molt popular, més que no pas les seves altres activitats que de segur se’n sentia més realitzat. Després el seu pas per la política, va ser una travessa pel desert que al final el va vèncer, i va trobar la pau recollint-se al entorn familiar, havent provat de posar el seu sentit honest, a un lloc on imperen altres sentiments e interessos més dubtosos. L’homenatge d’ acomiadament que va rebre. avala l’ honestedat del seu treball .

Bellpuig mil·lenari

Amb motiu d’assistir al 22è. aplec de Bellpuig, vaig tenir ocasió de conèixer de més a prop aquesta localitat, que no el dia que celebren el motocròs al seu circuit. Gaudeix de llocs plens d’història de molts segles que han sabut conservar per gaudir-ne els qui vivim el segle XXI. Una arquitectura medieval que pocs llocs gaudeixen i que sols les desavinences hostils partidistes del passat, van malmetre el castell que encara se’n conserva una part, en canvi el mausoleu d’en Ramon Folch de Cardona-Anglesola, ara a l’església de Sant Nicolau (s.XVI) lluu esplèndid, així com el convent de Sant Bartomeu on te unes característiques molt pròpies que hi han detalls que el fan únic a Catalunya, tot en una part propera de territori on el Císter anys ha, va ser molt influent la seva filosofia.
L’aplec de tarda va ser bastant participatiu, tenint en comte que era la Festa Major i al pavelló l’orquestra Montgrins hi feia el concert pertinent del dia, la sorpresa va ser que per l’aplec estava anunciada, però sols va interpretar unes sardanes per cloure la sessió matinal, però com que l’enunciat crec que no es va fer en mala intenció, vam gaudir de les altres dues cobles La Principal de Llobregat i la Bellpuig cobla, i vam retrobar-nos amb coneguts a més de conèixer d’altres assistents als aplecs de Ponent.

In memóriam

llegir noticia al diari AVUI+

Museu Guilleries a St.Hilari Sacalm

Sant Hilari Sacalm, coneguda com la vil•la de les cent fonts, gaudeix de d'altres al•licients per visitar-la, apart de la celebració del seu aplec sardanístic, p.ex. el Museu Guilleries, al vell mig de la vil•la a tocar la plaça de l’ església.
Molt ben organitzat per entendre i conèixer la flora i fauna del seva comarca que s'envolta d’un paisatge natural que convida a integrar-s’hi, i allà dins del museu amb tot el seu entorn t’hi trobes molt identificat, potser només hi faltaria la canalització d’una de les tantes fonts que hi ha dins la vil•la per donar-hi vida.

Bell·lloc d'Urgell i el seu 21è Aplec Sardana

Deu n’hi do del dia que vam escollir per anar al primer aplec sardanístic que assistim a les terres de Ponent, casolà i ven acollits. Aposten pel bon temps i si acompanya s'asseguren l’èxit, doncs fins ven entrar al vespre que no va córrer una lleugera brisa , el ventall era un bon acompanyant, fins que els entrepans que preparaven els organitzadors a lo llarg de l’actuació de la cobla de tarda, van fer canviar el ventall per la gana que feia obrir, la flaire de coure les botifarres i cansalada, compartir taula amb amics i veïns, i al acabar de sopar que millor per pair-ho que ballant sardanes.

Lleva taps

46è aplec Sant Celoni

El propòsit era fer un visita panoràmica de la vil•la, al anar primer a saludar uns familiars, el temps es va esgotar per fer-ho tot.
Sort d’anar al punt d’informació del parc de la Rectoria Vella, al recavar informació del entorn se’ns va facilitar una publicació de la vil•la que va pal•liar el fracàs del matí. Un cop a casa buscant la web del ajuntament vaig topar amb una pàgina que és com tenir un guia personal, a més trobareu en format PDF la publicació esmentada, i que encapçala la foto d’aquesta entrada.
Innovadora va ser l’actuació de la cobla Tres Ventes, escoltar una sardana amb aquells dos instruments que anys ha, ja s’utilitzaven en les cobles de tres quartans, l’ interpretació amb dos flabiolaires d’una sardana d’en Ramón Vilà “Els dos refilaires”, i la sardana de colles improvisades, van arrodonir un més que acceptable aplec en un entorn molt bonic i tot gràcies a l’empenta dels membres de l’ Agrupació Sardanista Baix Montseny, que vetllen que la sardana no decaigui a la vil•la de Sant Celoni.

Santa Pau & Sta. Mª Porqueres

El que en principi era fer una sortida per assistir al 58è aplec de Banyoles, passant el matí per Santa Pau a fer turisme, en contra de totes les previsions meteorològiques, desprès de dinar ens va arreplegar sortint de Mieres, el temps es va anar tapant amb unes perspectives de pluja cada vegada més evidents, fins esperar la senyal d’un llamp amb tro, hi va ser el començament de la suspensió de la sessió de tarda, una vegada aparcats en el paratge dels desmais, només ens va quedar per observar la grisor de l’ambient i una pluja més de tardor que no un ruixat d’estiu, veient els assistents al acte ven mullats i ja sense córrer, sortint amb els atuells de picnic, tornant cap als vehicles pel passeig que voreja l’estany.
Vam preguntar als organitzadors si és feia en un lloc alternatiu, i va ser que no, doncs suspès per pluja, als pagesos del voltant que encara tenien que segar, primer els caldrà aixecar el cereal ven aplanat al terra ven mullat, ells els va molestar més, ja que de segur perdran collita.

Per quan...?

67è Aplec de Manlleu

>

Esto es África

Salut noble Empordà, salut palau del vent! , 48è Aplec de La Bisbal d'Empordà

La setmana passada per unes dècimes de pluja al començament de l'aplec de L'Escala, els organitzadors van optar per suspendre'l, malgrat estar anunciat fer-ho al pavelló d'esports, a falta de sardanes vam poder gaudir d'un passeig a la malmesa via que va fer la llevantada de St. Esteve del 2008, desprès de refeta molt acuradament admirar les senyes d'identitat sardanista, culminades enguany amb el monument de la 50ena. ciutat Pubilla de la Sardana. La tarda vam aprofitar per assistir a la ballada de sardanes al pavelló de Sarrià de Ter, com a cloenda de la festa de gent gran.
Altra cosa va ser l’Aplec de La Bisbal d’Empordà, lluït i concorregut com sempre, les cobles, els balladors i oïdors s’uneixen aquest dia per disfrutar de la nostra cultura, apart d’admirar exposicions d’art, de bonsais i demostració de puntaires amb les seves labors. La Bisbal aquest dia rep gent d’arreu del principat, fins i tot de la Catalunya Nord. Aquest any per mitjà d’un antic veí del poble, que gaudíem costat per costat de l’aplec, vaig tenir ocasió de saludar a un ex músic; Lluís Turet tible de La Principal, així és com l’anomenen, i posteriorment desprès de prendre unes imatges, vaig coincidir altre cop amb el Lluís i altres persones reunides vam fer-la petar, i em va presentar a dos ex músics més, el contrabaixista Fèlix Horcajo i en Manuel Comadevall,(progenitor d’altres coneguts artistes) aquest per modèstia no va voler sortir a la foto, tot i ser la primera vegada vam parlar una mica de tot, però lo que més em va quedar, és la forta convicció i defensa que fan de Catalunya.

Un altre assalt d'en Jimmy Jump

Avui al llegir els titulars de la premsa , bàsicament diaris com l' Avui, El Mundo, El País, i suposo que molts d’altres, feien ressò als titulars del nou incident del sabadellenc Jaume Marquet i Cot, professionalment conegut pel Jimmy Jump, català i seguidor del Barça, ja està no s’han pogut resistir-hi vincular el fet amb el nord-est de la península, i burxar.
Hi ha gent que tenen el sentit comú centrat de fer ús d’expressar llurs opinions al mitjans, son conscients que aquest país te altres prioritats que no passen per un 'striker' oportunista, que potser encara els va permetre certa rellevància, per poder interpretar dues vegades la cançoneta, que vista pel vídeo penjat, clar que hi ha gustos per tot, però han escrit que va assolir la puntuació més alta des del 2004 quedant en 15è lloc, i veient l’acció d’en Dani, fent-li una salutació militar agraint-l'hi potser el show....


P.D. Final de l'entrevista a en Daniel Diges a l' Avui del 1 de Juny: El cantant també ha dit que és una sort que Jimmy Jump saltés a l'escena a la seva actuació perquè "si aquesta persona surt en la interpretació d'un altre país, Espanya hauria quedat en última posició".

49è. Aplec de Figueres

El passat setze de Maig, la colla del Foment de la Sardana “Pep Ventura” de Figueres va organitzar el seu 49è. Aplec de la Sardana, sota una tramuntana pròpia de la capital Alt Empordanesa, que amb un Canigó molt nevat, per moments feia agafar alguna esgarrifança de fred pels oients, (no pas pels balladors) repartits per igual més o menys dels assistents, fins als voltants de les set de la tarda, hora que els afeccionats al futbol van guillar per seguir els partits que decidien els llocs definitius de l’actual lliga.
Els que ens vam quedar, a més de gaudir de les sardanes també seguíem les incidències dels partits gràcies a algú que altre, amb transistors feia córrer les noticies i més les que eren favorables al Barça, i així és va acabar un digne aplec, que va coincidir amb els esclats de coets del Figuerencs, festejant el títol de campió de lliga: el Barça.

Postures entreposades

Pantans

L’anunci que els mitjans han fet del pantà de Rialb (La Noguera) en plena capacitat que ha servit per superar el test de resistència des de la seva posada en servei, que havia vist en dues ocasions una mentre el construïen, i l’altre per visitar el despoblat Tiurana sentenciat per l’ inundació. He retornat per veure’l acabat, i de passada aprofitar per visitar els altres pantans dels voltants (2 al Solsonès, -La Llosa del Cavall i Sant Ponç-) i el del Berguedà, -La Baells- . Amb el despuntar de la primavera, no hi ha dubte que ara és la millor època, pel paisatge dels camps de conreu d’un color verd intens, la natura florint que aquest any va molt ven regada i els embassaments molt plens auguren unes reserves que ben administrades si el temps compleix amb les seves estadístiques pluviomètriques de les zones, no tinguem que angoixar-nos per els avisos de restriccions d’aigua d’antany.

37è Aplec de Roses

Els amics de l'Agrupació Sardanista “La Rotllana” de Roses, quan arriba el dilluns de Pasqua, no es descuiden mai d’organitzar una diada de sardanes amb gairebé les millors cobles. El temps conscient de l’ importància de la festa doncs també hi va col•laborar per fer més lluït l’Aplec, gent vinguda d’arreu fins i tot de la Catalunya Nord, vàrem poder gaudir de l’ escollit repertori que les tres cobles van interpretar, llavors a mitja tarda el repartiment de bunyols de l’Empordà, i es que aquesta colla no es deixa res per satisfer als assidus assistents, que ens retrobem any rere any per disfrutar d’un dels millors aplecs que s’organitzen al Principat.

Neu a Empuriabrava

Malgrat les advertències dels meteoròlegs, aquest episodi de nevada puntual afavorida per unes condicions adients en l’ atmosfera, molts habitants del nord-est ho recordaran com un mal son que feia molts anys que no patien, quan en principi es va veure la nevada com una novetat a les zones litorals, va ser una molèstia unes hores desprès.
Es realment sorprenent veure torres d’alta tensió blegades com filferros, i lo que aquest fet va associar al caos que s’ha format, on bàsicament l’electricitat és imprescindible, però ací inclús més doncs no pots menjar calent, encara sort dels que teníem un sostre i roba al llit, menjar al rebost i a les neveres, perquè els que varen quedar atrapats hores i més hores dins el vehicles com ara l’AP-7 i altres carreteres, veient que ningú feia res, a pesar d’estar en una via de peatge, escoltar per les ràdios, que les màquines llevaneus no hi accedien per haver-hi cables elèctrics trencats creuant la calçada...?, els mòbils perdent cobertura i bateria, deu ser un estat molt estressant passar-hi la nit, i malauradament van ser-ne molts.
Aquells que sols vàrem passar vint-i-cinc hores sense energia com va ser el cas d’Empuriabrava, podem considerar-ho anecdòtic i fins i tot afortunats, -(gràcies al fort gregal va impedir que a la nit les temperatures baixessin molt dels zero graus, i l’endemà amb el sol i la forta tramuntana que bufava va ajudar eixugar l’aigua fosa de la neu, i podies transitar amb molta facilitat)-, veient i escoltant que altres llocs ja fa dies que estant faltats de molts serveis, i pitjor encara altres que ja veuen que hi passaran molts més dies, doncs la companyia elèctrica reparteix generadors arreu, i per arrodonir el trasbals de la situació, la mort d’una persona i dues d’ intoxicades per monòxids de carboni a Ultramort prop de Verges, per un generador domèstic, que es van veure amb la necessitat d’usar amb l’ intenció de pal•liar la situació d’emergència que es trobaven per la nevada, i que les autoritats per eludir responsabilitats anomenen “d’ excepcional i catastròfica”, en canvi l’últim president de l’elèctrica amb una bona indemnització es va retirar, això si negant-se a vendre a un grup català la gestió, preferint a un grup estranger, pura i exclusivament per interessos financers, potser amb aquells diners s’hi podia haver fer un bon manteniment per les líneas.

Cavallada a Castelló d'Empúries

El febrer aquí a la vil•la de Castelló d’Empúries, hi ha molta activitat, a part de ser Festa Major de Hivern “La Candelera”, normalment també si escau els carnestoltes, i per a colofó hi celebren “La Cavallada”, creia que era per celebrar Sant Antoni Abat, però la senyoreta de la biblioteca m’ha indicat que aquesta data s’hi celebra la festa dels “Cortals” (masos), hi aquesta és per festejar la gran quantitat d’hípiques del municipi. Hi déu n’hi do la quantitat d’animals que hi participen, amb alguna que altre carretel•la, dels senyors dels “Cortals”.

Incident al Vaticà

La dona que s'ha abalançat sobre el Papa a la Basílica de San Pedro durant la Missa del Gall i que ha provocat la seva caiguda ja va intentar saltar la tanca per apropar-se a ell durant la mateixa cerimònia l'any passat, es tracta de Susanna Maiolo, de 25 anys, de nacionalitat italo-suïssa i que sofreix problemes psicològics. La dona li va dir als metges que "no volia fer-li mal ".
"No ha passat gens greu, es tracta d'una dona que volia saludar el Sant Pare", ha assegurat l'arquebisbe de Gènova, el cardenal Angelo Bagnasco.
En l’incident també va caure al terra el cardenal francès Roger Etchegaray, de 87 anys, que formava part de la processó, i que a causa de la caiguda es va trencar el coll del fèmur, per la qual cosa va haver de ser hospitalitzat en el Policlínic Gemelli, de Roma.

Gegants de l' Aeronàutica

Campanes per a la Grip A

La reflexió de la benedictina i metgessa Teresa Forcades i Vila sobre la GRIP NOVA.

Veure els capítols que t’interessin a la pàgina TRES del llibre.CRIMENES FARMACEUTICOS - TERESA FORCADES

Perles del Danubi, 3-Bratislava

s'està editant ...

Perles del Danubi, 2-Viena

s'està editant ...

Perles del Danubi, 1-Budapest

Del 4 al 9 de Setembre, es va dur a terme el viatge a centre Europa programat per la direcció de la Junta de la Llar d’Avis, amb assistència tècnica de Tursal i Pegasus com organitzadors, les ciutats visitades van ser Budapest, Viena i Bratislava. Tot va sortir com s’havia previst exceptuant la tornada que va ser un dia més tard, a causa d’una imprevista fallida de la companyia aérea que ens tenia que tornar, però que els organitzadors van superar amb professionalitat.
A la terminal B de l’aeroport de Barcelona se’ns hi van unir al nostre grup de vint-i-cinc, 21 viatgers de Castellvell del Camp (Baix Camp). Budapest ens va rebre amb un dia normal pel que fa a la seva climatologia, no així al vespre per fer el creuer pel Danubi, ens va fer uns ruixats , acompanyats de vent, però res ho fèiem llavors o perdríem l’ocasió.
Desprès de dinar ja vam començar la visita acompanyats per la nostra guia Mª Rosa que durant tot el viatge ens acompanyà coordinant l’estada que per cert va ser de deu, aconsellant-nos el programa facultatiu que podíem fer per els dies assenyalats, durant el dinar vàrem comentar la sorpresa que ens va deparar el president Montilla i quatre acompanyants més, de viatjar en el mateix vol fins a Budapest, on va fer-hi una visita oficial, la majoria del passatge del Airbus-320/200 de Vueling, no ens vàrem assabentar-nos, doncs quan tot el passatge estava dins, llavors va arribar la comitiva que tenien la primera fila de sis butaques reservades. I durant el passeig de la tarda vam veure la senyera alçada davant l’hotel d’estada.
Déu n’hi do el patrimoni arquitectònic, i artístic d’aquesta ciutat, el passat monàrquic del imperi austro-húngar va deixar-hi un empremta de bon gust i esplendor, feta mal be per invasions otomanes, guerres, canvis polítics, però sortosament el seny va tornat a imperar i es tornà a reconstruir lo malmès. És admirable els diferents estils arquitectònics segons les èpoques passades, t’hi trobes be contemplant la fisonomia del immoble dins el marc del voltant, imaginant-te, l’estil de vida que llavors portaven en aquests palaus, malgrat haver-hi moltes persones dominades per uns pocs afortunats que gaudien de tal entorn. Sobta el cabal d’aigua del Danubi, al seu pas i que malauradament no és blau com tothom voldria i lo feble que sembla la ciutat a la seva riba, per les crescudes que de tant en tant pot tenir.
Sortint del nostre entorn, i entrant en un altre t’adones de moltes diferències que habitualment no et creus que hi son, p.ex. la llengua hongaresa no te cap similitud ni fonètica ni gramaticalment a les del nostre entorn, hi et trobes perdut si tens d’intercanviar unes paraules, el menjar correcta i bo, no te la varietat que habitualment estem acostumats i les begudes alcohòliques, tenen una consideració de luxe, i al anar al servei també t’ho cobren si no estàs en un establiment com a client, t’adones que son respectuosos amb l’entorn, els passejos son això, no corre, ni tampoc aixequen gaire la veu mentre es comuniquen, però si que tenim en comú son les pintades per les parets, vehicles públics, fins i tot als respatllers dels seients, carai de jovenalla fins que posin enteniment...
La llàstima va ser la de sempre, pocs dies per poder visitar-ho tot, i tens de conformar-te en comprar les diferents publicacions que cada ciutat i país editen.

Cigonyes

(per veure l'imatge, prèm-la)

Un fet curiós es va viure el capvespre d’aquest dimecres 19 d’Agost per aquestes contrades, en concret ací a Puig-Reig, la pernoctació d’aquestes vuit cigonyes, que en un moment donat van alertar-me de la seva presència amb el xivarri que van fer per prendre lloc, de segur que també varen apostar-se en altres llocs del poble.
En l’espai del temps del TN vespre d’aquell dia, en Tomàs Molina va ensenyar dues fotos del esdeveniment, l’una al campanar de l’església vella del poble, i l’altre d’un col•laborador de Navàs, que en aquella se les veia volant en un nombrós grup, en Molina inclús va trobar anecdòtic aquest fenomen en aquestes dades quant sempre son a finals de Setembre la seva migració.
Esperem que no sigui cap mal averany aquest fet i que només sigui que s’ hagin avançat per comprovar que a l’Àfrica encara hi queda gent per cuidar-la, no fos cas que haguessin emigrat.

Turisme d’aigües, i XXIIè, Aplec de Sant Hilari Sacalm

(per veure l'imatge, prèm-la)

A la vila de Sant Hilari Sacalm, de poc més 5500 habitants, coneguda per la quantitat de fonts del seu municipi de 83 km² i + - 800 mts snm, és la població principal de la comarca natural de Les Guilleries, i rep el sobrenom de "La Vila de les 100 fonts".
Per passar un dia d’estiu pensant de poder-hi trobar consol a la calor d’aquests dies d’Agost en que hi celebren l’aplec, el problema no es va pas solucionar passejant al matí per diferents indrets de la bonica i endreçada, i un xic costeruda vila, doncs com que ací no pal•liaven la calor, vam endinsar-nos a la carretera que mena a Osor la GI-542, i a uns quatre qms. de St. Hilari fins a trobar la Font Picant, allà en mig de la vegetació i al planell de la font, vam mitigar en bona part la calor.
Bonic paratge tot el que l’envolta, des de la aparcament fins arribar al balneari, i beure l’aigua que brolla de la deu, sorprenent-te el primer glop* per el sabor que li don el picant de l’aigua, però de seguida et be de gust prendre’n un altre i un altre (i més si tens un company que t’omple el got, que per cert te’l faciliten la parella que vetlla del lloc, previ pagament d’un euro), i asseure’t al pedrís davant la font, escoltant la remor del rierol que passa al teu darrera. Llavors visitar el Balneari, que no te hostes però que possiblement l’utilitzen per altres esdeveniments.
A la tarda, desprès de dinar, vam dirigir-nos a la plaça del Dr. Gravalosa, i en el bell mig de la placeta hi ha un brollador molt bonic, envoltat d’arbres que donaven molta ombra, però no aturaven la calor, allà ja era qüestió per els oïdors, de mantenir el ritme del canell per fer anar un ventall, o sinó suaves de valent, en canvi els molts balladors que van disfrutar del repertori que van oferir les 3 cobles, formaven les rotllanes entre la segona de curts, o la primera dels llargs, i no paraven de ficar-s’hi altres balladors, fins a formar en molts casos rotllanes interiors, i semblava que la calor no anés amb ells, n’hi havia que puntejaven al estil gironí, es a dir quasi sense marcar els punts, tant sols gronxant-se, i al mig una balladora que els marcava pels dos, altres amb un punteig molt elegant, però tothom gaudia dels compassos, fent-ne repetir varies sardanes a les cobles.
És un dels aplecs gironins que m’han satisfet.

* L’aigua picant Tret de la seva web
El picant de les aigües es genera de la següent forma:
L’aigua natural o de la pluja es filtra a traves de les diferents capes del subsòl, sota terra a uns 15 km. on es genera una capa de gas natural, que al pujar es barreja amb l’aigua i al trobar les diferents capes de pissarres absorbeix les sals minerals, i sol brollar en les pedres granítiques.
El gas d’origen volcànic i les sals minerals són molt concentrades.
Per això son aigües denominades . MINEROMEDICINALS

Le Tour de France; port de Solsona de 3ª, a la cruïlla de Sant Ponç.

(per veure l'imatge, prèm-la)

El proppassat divendres 10 de Juliol, festivitat de St. Cristòfol, el Tour de France va passar lo més a prop possible a la comarca del Berguedà, per poder-lo veure sense tenir que anar-nos-en al país veí.
És digne de veure la caravana publicitària, l’originalitat dels vehicles, la quantitat de marques i el gruix de motos i cotxes que s’hi mouen, però en els finals d’etapa la caravana encara es fa més nombrosa, segons comentava un afeccionat que n’ha vistes altres, molts vehicles de la caravana es dirigien per la C-16 , mentre ell baixada d’una localitat de l’alt Berguedà, per enllaçar amb la C-26 per anar a la cruïlla del embassament de Sant Ponç, per veure’ls passar.
D’altre banda vam tenir la sort de veure quasi el començament del tall bo de l’escapada del dia en el quilòmetre 94 , i a manca de 130 qms. de l’arribada, formada per nou ciclistes i entre ells el dorsal 174 Brice Feillu del equip Agritubel, que va arribar líder amb 5 segons de avantatge, a la meta d’Andorra Arcalís un port de 1ª especial, en el primer any de participació en el Tour, sens dubte un inoblidable jornada per a ell.
I al tornar a casa, vam poder-nos recrear amb el magnífic aspecte que oferia l’embassament de Sant Ponç, ateses les dificultats que vàrem tenir l’any passat per les mateixes dates en les reserves d’aigua, tant de bo que podem mantenir-ho en aquest volum per be de tothom.

Cap Roig - L'Ampolla (Baix Ebre)

La Junta de la Llar d’Avis de Puig-Reig, va organitzar la segona expedició turística de l’any, tot esperant la tercera a Budapest, Viena i Bratislava, que de segur serà la cirereta del any. La destinació que faig referència, és la sortida al hotel Cap Roig –resort- de L’Ampolla (Baix Ebre), sota la direcció tècnica de Tursal, una empresa que gestiona i col•loca personal en establiments hotelers, aprofitant les ofertes que aquests ofereixen.
La d’ enguany era l’última abans de la temporada alta, val a dir que pel temps que vàrem tenir era pròpiament del fort d’estiu, sort que l’establiment estava preparat amb aire condicionat en totes les habitacions i sales d’estar, i la calor o més ben dit xafogor intensa, la sofries al sortir a l’exterior.
L’establiment disposa de piscina exterior i climatitzada, jacuzzi, sauna calenta i freda, gimnàs, aparells de musculació, és lo que requereix tenir l’afegitó de “resort”, suposo que algú ho deu fer servir, malgrat que els cops que vaig veure-ho, tant sols una parella al jacuzzi, les piscines eren més utilitzades, i la platja a uns 500 mts. mai m’hi vaig acostar, una clienta d’un altre grup, va comentar-me que havia consultat per internet les característiques del hotel, i feien una oferta de 3 dies X 4 persones preu 150€ total. Aquests per això al viatjar particularment, tenien la sort de que podien sortir a conèixer l’entorn, cosa que els tres autocars que Tursal va col•locar-hi apart de nosaltres, amb gent de Navàs, Santpedor, Callús, Súria i Cardona, si volien anar al poble de L’Ampolla o altres destinacions tenien que llogar un taxi entre 4 persones per sortir-los-hi a compte, aquest és l´ únic punt negre del viatge, doncs l’hotel està situat a uns 2 qms del poble, ven be allà on s’acaba el terreny, damunt d'un penya-segat i al costat d’una urbanització, la resta a tocar d’oliveres i pins, que forma la badía de L'Ampolla es a dir natura per a tot arreu. L’estada va ser correcta, el bufet variat i comestible i el personal apart de les 2 recepcionistes, el noi del manteniment (molt eficient) i el cuiner, que eren del país, però el cap de menjador, cambrers i noies de la neteja, tots de diverses nacionalitats però complint la seva feina, malgrat a ver troba’t en una pàgina web crítiques envers l’establiment, que sortosament no comparteixo, però hi ha gent per tot...
I per a una quarantena de viatgers dels tres autocars organitzats per Tursal, un dia vam anar a conèixer el Delta del Ebre, que era l’única sortida facultativa i apart que van organitzar, deixant a banda l’animació i actes que l’hotel feia, va ser molt entretinguda doncs per anar-hi vam aprofitar unes carreteres per entremig dels arrossars i recs d’aigua per mantenir-los, i ens van acostar al final del Ebre, per fer un mini-creuer per conèixer allà on el mar s’endinsa al riu, segons ens va comentar la guia del catamarà en que navegàvem. Per l’hora en que van visitar-ho -al migdia-, no vam poder veure gaires ocells en les llacunes del final del riu, ja que la fauna era a buscar-se la vida, i no havíem quedat que aniríem a veure’ls...
Com que va ser tant poc el temps de que vam disposar, ( 3 hores entre anar i tornar) et queden ganes per fer-hi una altre escapada, però de caire particular i aprofitar p.ex. el dossier que adjunta-ho, i no deixar de portar-me una bicicleta amb l’equipatge, ja que l’entorn s’ho val per recórrer aquells paratges.

A. T. A. teatre amateur

per augmentar l'imatge, prém-la... )

L’Ajuntament de Vilada per la Festa Major d’ enguany , van programar una obra de teatre, i la van encarregar a l’Agrupació Teatral Avianesa, que van posar en escena l’obra que preparen per la seva Festa Major, allà a primers de Setembre.
Era la segona representació que en feien i l’obra va fer passar una tarda molt agradable al públic que hi va assistir, a vegades s’escapen paraules del diàleg dels actors, degut a les rialles del públic que per cert son moltes, el públic que assisteixi a Avià , te la diversió assegurada, durant l’hora i mitja d’embolics i situacions còmiques.
Aquesta obra va ser escrita l’any 1989 pel dramaturg anglès Ray Cooney, reconegut mestre de la farsa i les comèdies d’embolics. Amb el títol original de “Run for your wife” -"Cursa per a la seva muller"- , s’ha representat en molts països destacant-ne la gran qualitat del text i la bona acollida per part del públic.
Un bon dia, la traducció al català de l’obra va anar a parar a mans de Jaume Fíguls que, juntament amb Joan Cunill, la van “tunejar” fins adaptar-la al peculiar estil de l’Agrupació Teatral Avianesa.

SINÒPSI:
En Juli, taxista, manté a dues dones en dos domicilis diferents sense que cap d’elles conegui l’existència de l’altra... De cop i volta se li comença a enfonsar el seu castell de cartes a partir d’un incident en que es troba involucrat i que el condueix a l’hospital... Una mentida el porta a una altra mentida i aquesta a una mentida més gran i, sempre amb el seu amic i veí de dalt en Terenci pel mig, que amb la intenció d’ajudar-lo embolica més les coses.
Un parell de policies incòmodes, son testimonis de totes aquestes situacions, i amb l’objectiu d’esbrinar la veritat situen al taxista i a l’amic al límit del deliri, de l’embolic i de la confusió on cada escena resulta més sorprenent...

Ofrena a Montserrat d' Els Montgrins

La cobla-orquestra Els Montgrins de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), aquest any celebren el 125è. aniversari de la seva formació, i entre els actes d’homenatge de l’ efemèrides, van interpretar una sardana a la MEDA GRAN, per la naturalesa, els peixos i les gavines que observaven estranyades, i una altre el passat 20 de Juny, fent una ofrena a la Verge de Montserrat, acompanyats de familiars, amics, balladors i oients, de la seves actuacions i aquest cop, l’actuació la van gaudir una multitud de persones que van omplir de gom a gom la basílica de Montserrat, a l’ofertori van interpretar “És la Moreneta” i al finalitzar la missa, “Torroella Vila Vella”, per recordar-nos de on venien.
Després a la plaça del monestir van interpretar sardanes balladores per el públic que s’hi va congregar, i de passada van entretenir els convidats de dos casaments que poc suposaven que escoltarien sardanes mentre departien per la plaça, clar que amb l’excusa dels nois portar sabates i les noies vestits llargs i de volants, i sabates d’agulla, no devien veure adient fer una rotllana, per l’ inconvenient dels complements, també va ser el motiu de no prendre imatges a la plaça, per no pujar-los-hi més l'ego que lluïen.
El viatge per anar fins dalt al santuari, vaig fer-lo amb el cremallera, i la veritat va ser molt còmode i ràpid per la freqüència dels cremalleres, i un preu molt raonable per viatjar-hi d’anada i tornada, tens l’aparcament gratuït a Monistrol-Vila, et deixen davant les escales per anar al Santuari, i t’estalvies l’aparcament i la caminada d’anada i tornada al vehicle, i la possible caiguda d’alguna que altre pedra, que per cert viatjant amb el cremallera sobta veure les senyals d’esllavissades que s’hi observen, roques erosionades per filtracions i fenòmens atmosfèrics pel pas del temps, però s’hi tenen de caure que ho facin en un moment que no causin cap desgràcia.

47è. Aplec de La Bisbal d'Empordà

És evident que amb l’excusa d’assistir als aplecs sardanistes de les comarques gironines, si aquests s’escauen pròpiament a la localitat costera, no s’ha buscar excusa, però com ara el cas de La Bisbal d’Empordà –capital del Baix Empordà-, els que venim de terra endins, busquem una excusa per anar al litoral i flairar per una estona els aires mariners i bells paisatges que la cerquen, Calella de Palafrugell, Llafranc, El Far de Sant Sebastià, Sa Riera, Platja de Pals, Palamós, etc. I aquest any hi hem passat una estona al migdia al passeig marítim de Palamós, dinar-hi i a primera hora de la tarda fer els vint quilòmetres que ens separaven del tradicional aplec de La Bisbal.
Ja van per el 47è. mantenint i millorant el nivell dintre el que es pot, que ja és molt, així com el de L’Escala vaig queixar-me de l’ inoportunitat d’un persistent garbí, aquest de La Bisbal la xafogor s’hi va afegir, i encara sort de fer-ho a l’ombra dels monumentals plataners del passeig Marimon Asprer, a vora d’un ressec riu Daró, amb tot i això els sardanistes que van ballar amb el repertori que van oferir la quatre cobles, no es van pas arronsar i van disfrutar de les sardanes quasi des de les primeres tirades, i els oients de tant en tant fent anar el canell amb el ventall per pal•liar la calor, i cap al final entrant al capvespre va canviar un xic la temperatura coincidint amb la sardana de germanor, malgrat haver marxat un part de personal, i acte seguit acabar l’Aplec amb la Santa Espina d’Enric Morera celebra’t amb un corejat i fort ¡ Visca Catalunya ! al final de l’última nota.
Va ser aleshores que entre els assistents, vaig poder saludar a la senyora Pietat Rulduà, vídua d’en Conrad Saló, mestre, compositor i director durant una etapa brillant de La Principal de la Bisbal, feia un parell d’anys que no coincidíem, l’última vegada anava acompanyada de la seva cunyada Na Mª. Montserrat Boix, vídua d’ Emili Saló, compositor que en diverses sardanes que a ell li semblaven agosarades, les signava com de “Pau Marons”, per poc s'havia retirat del recinte i no hi vaig coincidir, però valgui des de aquí per mostrar-li el meu afecte, i de nou agrair el llegat musical que varen deixar-nos els germans Saló.

34è Aplec de L'Escala

Les forces de la naturalesa que el 26 de Desembre de l’any passat es van acarnissar al litoral català, amb destrosses de major o menor envergadura, a L’Escala se’n va endur una part prou important al passeig Lluís Albert, però sortosament va respectar l’espai on els organitzadors de l’aplec l’Agrupació Sardanista Escalenca “AVI XAXU” cada any hi organitzen la festa. Era evident per això que els assistents al arribar al lloc recordessin l’estat en que va quedar part del passeig, i alhora esperançats en veure com avançant les obres de reconstrucció.
L’aplec com altres anys va ser lluït i concorregut malgrat competir amb el de Calella, però queda clar que el públic te les seves preferències hi ha gent per tots, el garbí no va voler perdre’s l’acte i durant una bona part de l’aplec va ventar als assistents, els passius oïdors ens va molestar un xic, però al balladors, de segur que ho agraïen. Les cobles van escollir un repertori adient i es varen estrenar diverses sardanes, acte que sempre dignifica un aplec, i entre els musics varis formats a l’escola municipal de música de Castelló d’Empúries, que des de les seves formacions bàsiques arriben a nodrir a les cobles més rellevants del Principat, i alhora compartir records de la seva formació musical, com els tres Marc’s, en Badosa, Fa i Timón, aquest últim al costat d’en Josep Coll instrumentista de tenora, format en una altre escola, però ambdós comparteixen l’afecció de composar música i sardanes.

Tri...llegenda

Segurament que al anunciar el F.C. Barcelona,la incorporació d’en Josep Guardiola i Sala, al front de la direcció del primer equip de futbol, després del que va arribar a ser ídol del nou camp en la seva etapa d’entrenador l’apreciat Franklin Edmundo Rijkaard, la major part d’afeccionats, socis i simpatitzants, varen creure que seria un entrenador de pas i que la manca d’experiència, li passaria factura per portar un equip que te l’objectiu de guanyar-ho tot, la sort ha estat que desprès d’un inici un xic decebedor i els dubtes que això va començà a crear, aquesta vegada ningú es va posar nerviós i mica en mica s’ els va donar confiança, i ara tothom, propis, forans, fins i tot els anti-barça s’han rendit a l’espectacle que aquesta temporada s’ha viscut i l’han culmina’t guanyant la lliga de campions amb VUIT jugadors jugant i formats al planter blaugrana, realment ha començat un extraordinari comte de fades, i tant de bo que de part de que li toqui, el faci durar molt de temps per el be de tots els afeccionats al futbol, al planter blaugrana i als socis barcelonistes.

Imatges de tres episodis d’aquesta temporada 2008/2009.

Fonts del Hotel Bellagio de Las Vegas, Nv

L' Aplec de Roses

Els dilluns de Pasqua florida, Roses celebra el seu Aplec de Sardanes davant de la Ciutadella, en un espai reservat per l’esdeveniment, és un dels aplecs tradicionals del país, per als balladors dansar damunt la catifa verda del recinte resulta molt agradable, a pesar de lo tou del terreny degut a la pluja del dia abans que al final enfangava un pel, dansant en rotllanes de diferents nivells fins i tot al retrobar-se varis dansaires fer una rotllana de punts lliures, i per els oïdors doncs també, poder escoltar sardanes, llegint o mirant i gaudint dels primers dies de primavera a l’aire lliure.
Els organitzadors si llueixen amb la contractació de les cobles, i el públic ho agraeix assistint-t’hi, fent-hi desplaçar a sardanistes d’arreu, fins i tot de la Catalunya Nord, com els de Ceret que cada any ens saludem, a més l’entitat organitzadora “La Rotllana” aprofita per fer-hi col•laborar en el desenvolupament de l’aplec els joves dansaires rosincs, fent rotllana o be repartint els típics bunyols de l’Empordà a mig aplec, i ensinistrar-los per continuar les tradicions i cultura de la nostra terra.

Tanmateix en aquesta jornada commemoraven l’any Cervera

Túnels C-37 carretera Vic - Olot

La Cavorca de 155 mts ; Les Salines de 152 mts ; La Sala de 491 mts ; Sant Andreu de la Vola de 150 mts La Rierola de 92 mts ; Bracons de 4338 mts ; Sant Mateu de 69 mts ; Els Marges de 350 mts ; Joanetes de 180 mts.
Dels nou túnels d’aquest tram, els de BRACONS, LES SALINES, LA SALA I ELS MARGES son construïts íntegrament EN MINA ; mentre que els túnels de LA CAVORCA, ST. ANDREU DE LA VOLA, LA RIEROLA, SANT MATEU i JOANETES son construïts a CEL OBERT. S’ha de destacar que aquests de cel obert s’ han projectat per motius ecològics;a fi d’evitar l’ impacte ambiental que suposaria mantenir els desmunts alternatius.
Els cinc primers túnels del vessant d’Osona degut a la boira entre un i l’altre he deixat de publicar-ho. Comença a partir del túnel de Bracons, fins a la sortida de la Vall d’en Bas a la rotonda d’enllaç per anar a l’Eix transversal C-25 direcció Sta. Coloma de Farners, o bé a la C-26 direcció Olot, que per cert al anar fins a Empuriabrava escurça en divuit quilòmetres el recorregut des de Puig-Reig, la propera vegada per travessar Olot ho faré per l’exterior que ja ho indica a la rotonda d’entrada a la ciutat per estalviar-me tots els semàfors, lo que no és possible para travessar Les Preses.