Concert d'Any Nou 2012 (Audio)

El vídeo del concert es pot veure a la web de RTVE

"¿POR QUÉ TE CALLAS AHORA?"

Recordando la famosísima frase que le dirigiera el monarca español al Presidente venezolano Hugo Chávez, "¿Por qué no te callas?", el coronel del ejército español, Martinez Inglés, se la devuelve ahora al monarca en relación con el affair de presunta estafa multimillonaria protagonizada por su yerno Iñaki Urdangarin.

article publicat a "Canarias semanal.com"

Tchang

TCHANG no es sólo un relato del rescate en la cresta de la montaña.
Muestra cómo los seres humanos sacan, en las situaciones extremas, lo mejor que hay en ellos. Esta es la historia de cuatro supervivientes para los que nada volverá a ser igual. TCHANG no es lo que te imaginas, es mucho más. Dos montañeros vascos sufren un accidente en una cumbre del sur de España. El servicio de rescate de la Guardia Civil consigue localizarles. Pero una fuerte ventisca obliga a los cuatro a refugiarse en una cueva. Tras una noche de supervivencia, la vida de uno de ellos cambiará para siempre.

Aktau

Aktau(Kazajstán),anteriormente conocido como Shevchenko...

La bellesa de la polinització

Un agente de bolsa, se confiesa...

..."He estado soñando con esto durante tres años... Tengo una confesión: Me voy a la cama cada noche y sueño con otra recesión, sueño con un momento como éste"
Son las palabras de un broker independiente (agente, o corredor, de bolsa) de la City londinense, que se mostró así de sincero este lunes por la tarde en una entrevista a la BBC, ante la sorpresa de su entrevistadora.

artículo sobre la veracidad
http://www.lavanguardia.com/economia/20110928/54222712486/alessio-rastani-admite-ser-un-fraude-invierto-como-hobby-solo-busco-atencion-y-soy-un-charlatan.html

Hem perdut un minyó...

...El minyó Ramon Rovira de L’Arboç ens ha deixat, ha intentat lluitar quatre dies, però ni ell ni els facultatius que l’han atès ajudant-lo a sortir del tràngol, no han evitat que aquest cop la llenya que altres vegades havia patit fent pinya, se’l endugués dels seus familiars, companys, amics, i deixés consternat el món casteller.
Tant de bo que aquest accident, faci extremar les precaucions als castellers de totes les edats, que aixequen amb entusiasme pilars per fer-nos gaudir als espectadors d’una tradició tant arrelada.
El sentiment de dolor, que ens produeix la teva absència, esdevé un goig haver-te conegut i tractat, admirar el teu afany de compartir el teu temps en les entitats en que estaves vinculat, i qué se’t trobarà a faltar, perquè eres un minyó de 74 anys solidari i compromès amb els teus.

ARTICLE PUBLICAT EN el3devuit.cat I BAIXAT D'INTERNET:

La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) ha emès un comunicat arran de la mort, aquest dijous, dia 15, de Ramon Rovira, el casteller membre dels Minyons de l'Arboç que l'Onze de Setembre va quedar ferit a conseqüència de la caiguda del castell al qual ajudava des de la pinya, a Montblanc. Rovira, de 74 anys, havia anat a fer pinya al rotllo dels Castellers d'Esplugues quan la torre de set que intentaven aquests va cedir i diversos membres del tronc li van caure a sobre durant l'actuació castellera que se celebrava a Montblanc.
El casteller patia una lesió cervical alta, a nivell de la segona vèrtebra cervical, que va comportar una afectació irreversible dels centres respiratoris medul•lars, segons va informar el responsable mèdic de la Coordinadora de Colles Castelleres, el doctor Jaume Rosset.
Ramon Rovira era un personatge molt conegut a l'Arboç per la seva implicació i col•laboració amb diverses entitats locals. Així, per exemple, era membre actiu de la coral Ressò de l'Arboç, portant de la Mare de Déu dels Dolors i també havia col•laborat amb la colla de Diables. Fuster de professió, Rovira estava casat i tenia tres fills.
L'Ajuntament de l'Arboç ha decretat tres dies de dol oficial.Comunicat de la
Arran d'aquest fet tràgic en la bicentenària història del món casteller, la CCCC, reunida aquest dijous al vespre a Valls, ha emès un comunicat en el què expressa el seu dol a la família i a tota la colla de l'Arboç a la qual pertanyia Ramon Rovira des de la primera època de l'entitat, el 1958. En el comunicat, la Coordinadora diu que fa anys que treballa amb les colles per la seguretat en els castells i que, entre d'altres conseqüències, les mesures per evitar riscos i la feina més segura a l'hora de bastir castells ha comportat una disminució de les caigudes a la meitat en 15 anys. Segons la CCCC, només fan llenya el 3,5% dels 7.000 castells que cada temporada intenten una seixantena de colles. Amb tot, destaca que no s'ha de "baixar la guàrdia" i que s'ha de garantir sempre el màxim de seguretat en el món casteller.
La CCCC també manté que les diades castelleres previstes per aquest cap de setmana es tirin endavant, si així ho volen les colles participants, per exprés desig de la família de Ramon Rovira i dels Minyons de l'Arboç. Amb tot, recomana que les exhibicions s'iniciïn amb pilars de dol conjunts de les colles protagonistes de cada diada.
I en relació a aquest fet que ha commocionat els Minyons de l'Arboç i la resta de la població en particular, i també el món casteller sencer, el president dels Minyons de l'Arboç, Jaume Ventura, ha manifestat que "en aquests moments de dol, la colla està molt unida, més unida que mai. Tenim al nostre costat la família del Ramon, la família ens recolza i nosaltres la recolzem a ella". "El que hem de fer entre tots plegats és tirar endavant", ha conclòs el mateix dirigent dels Minyons.

http://www.el3devuit.cat/files/Comunicat%20CCCC.pdf

La Carretillada de L'Arboç

Per tancar el diumenge de festa major, el grup de Diables celebra l’auto sacramental, finalitzant-lo amb una sorollosa Carretillada.
Durant uns 30 minuts quedes cerclat de foc i petards amb el so constant dels timbals que converteixen la plaça en un espai surrealista del infern, per cremar-hi tot lo negatiu de l’any, alhora esperant millors auguris per l’any vinent.

A l'agost L'Arboç fa Festa Major

En ple mes d’Agost, la gent de L’Arboç del Penedès grans i petits que participen en els actes folklòrics de la seva Festa Major s’hi aboquen amb tot l’entusiasme per omplir de música, colors, balls, tradicions, pirotècnia, per fer gaudir a propis i visitants d’uns dies de festa que poques viles catalanes ofereixen.
Des de divendres i fins dimecres cal tenir a mà el programa editat, per no perdre’s tot el ventall d’actuacions i exhibicions preparades per totes les entitats per festejar a St. Julià i copatrons de la vil•la.
I si durant l’any n’hi ha qui no ho fa bé, les comparses els hi dediquen uns VERSOTS satírics per posar-los pel bon camí.
A més de tenir el mateix material que els grans, però fet a la seva mida, la mainada del poble també te el seu protagonisme el dilluns en dues passades, garantint el futur de la festa durant temps propers, tot un luxe per seguir les tradicions rebudes i conservar-les.

Empuriabrava, processó pels canals...

... un dels actes més emblemàtics de la festa el celebren al capvespre del 16 de Juliol, festivitat de la verge del Carme, participant-hi diverses embarcacions recreatives. Al acabar el recorregut hi hagué l’ofrena floral a la capella de la verge.

Olot, 49è aplec de la sardana

Un gat en el vaixell juga amb els dofins...

... i s' encapritxa d'un d'ells.

49è Aplec de La Bisbal

Un altre any, la celebració del 49è aplec, va resultar lluït, gràcies a la tasca de tots els organitzadors que s’ho treballen de valent, les cobles ho percebeixen i fan encara millor la seva tasca, i la resta d’actes que omplen la festa, hi col•laboren amb entusiasme, els diferents col•lectius perquè els assistents al aplec tinguin una jornada complerta.
El passeig Marimon Asprer, resulta un escenari ideal per encabir-hi els actes, les puntaires arribades des de varies localitats, Catalunya Nord inclosa, fan seu l’ interès dels visitants en admirar les seves filigranes amb els boixets a les puntes de coixí, n’hi ha de totes edats, i no escatimem fer un alt en el seu treball per donar-te una explicació al interès d’ hom sobre la seva tasca.
La mainada fent treballs de “Patchwork”, estaven de lo més atents a la seva tasca, i al local del Mundial, acurada exposició de bonsais, i un altre activitat era la passejada pel casc antic de la vila, amb explicació d’un guia local, que no vaig poder fer, però deixo unes imatges d’alguns racons.
I l’any vinent, esperem sigui encara millor que aquest, malgrat les estretors i dificultats que vivim actualment, però la colla responsable del acte de segur traurà l’ imaginació necessària, per muntar un acte en consonància a l’efemèride en que l’aplec compleix el cinquantè.

St. Martí d'Empúries / L'Escala (36è aplec sardanes)

Aquest any si que el temps va respectar el 36è aplec de L’Escala, i és que l’organització en estreta col•laboració amb l’Ajuntament tenien un lloc alternatiu (sota la pèrgola de plaça Catalunya -c/Camí Ample-), diferent al anunciat a la guia d’aplecs, però sortosament no va fer falta.
A pesar de competir amb l’aplec pairal de Catalunya (Calella de la costa), el públic de l’ aplec de L’ Escala, continua sent-li fidel, i be que so val per l’entorn del poble i les cobles que contracten amb el repertori que els organitzadors convenen fan gaudir als balladors i oients, per assistir-hi any rere altre.

Minami, Japó

ESGARRIFÓS aquest vídeo domèstic, de com amb sis minuts desapareix aquesta ciutat japonesa.

El fum i la gebra.

Les dues estrelles són Fum, un gat negre, i Gebra, una òliba que es pot veure jugant junts en un camp i la interacció com vells amics, però algunes persones es mostren escèptics sobre si és o no és real. Real o fals, aquest vídeo és absolutament curiós el comportament d'aquestes mascotes que sens dubte fa temps que es coneixen i es toleren.

Vespa World Days 2011 en Gjøvik, Noruega

150 Vespa club de 20 países de origen con más de 1.000 Vespa inscritas oficialmente. Ésos son los impresionantes números que deja el encuentro mundial más importante de los amantes de Vespa en la ciudad de Gjøvik (Noruega). Por quinto año consecutivo, los vespistas realizaron actividades juntos durante un fin de semana del 20 al 22 de mayo en el que la protagonista es la Vespa y su historia. Incluso, una pareja ha querido celebrar su luna de miel en los Vespa World Days. (foto, texto,video de Internet)

CRÓNICA DE UN ASISTENTE apasionante...

Trobada perica

Ahir a la tarda el meu perico Benvingut (compra't el 22-3-2007),va tenir una sorpresa amb l’ arribada de la perica Magda.
Ara s’ho feia com volia, fins i tot ahir a la tarda que els dos van campar lliures dins la cuina. A la nit, ell ja era dins la gàbia, i va ser llavors que vaig entrar-li la parella, en principi l’encontre va ser un pel mogut per part d’ ell, fins i tot amb un cop baix, demostrant-li el seu mal caràcter, sort que per lo joveneta que és, te molta personalitat tornant-s’hi, i em poca estona van congeniar, però si que no li va admetre, va ser passar la nit dalt el gronxador, que ell es va fer seu com cada dia.
Ara a l’ampit de la finestra veig que congenien inclús intenten voler netejar-se mútuament.
¿No serà això una estratègia, de la que m’ha la va regalar, perquè comenci aprendre que com es conviu amb parella...?

Evolució d'una família de pit-roig

Què podem dir davant imatges com aquestes?
Només agrair a qui va tenir la paciència de registrar les mateixes i fer-nos participar d'aquesta bellesa natural.
I la vida continua i el cicle es repeteix inexorablement!! Vegi-ho

més sobre el pit-roig

Un exdirigent de l'FMI diu que Catalunya podria ser un dels països més rics

L'execonomista en cap del Fons Monetari Internacional i actual professor de la Universitat de Harvard, Kenneth Rogoff,(foto) considera que Catalunya seria un dels països més rics del món si fos independent. Rogoff ha fet les declaracions en una entrevista a la revista Capital, quan el periodista li pregunta per si el govern de Zapatero ha fet el suficient per combatre la crisi.
“Es necessiten mesures importants, particularment en el mercat laboral. Espanya, no obstant això, és un país amb nombroses fortaleses i no es pot comparar amb altres països. Té multinacionals que són excel•lents, té regions com Catalunya que, aïllada, seria un dels països més rics del món...”, assenyala l'economista entre els factors positius.
Segons Rogoff, Espanya necessita una profunda reforma estructural de la seva economia, per poder créixer, i creu que aquest és el gran repte. “Amb un 20% d'atur farà falta sort perquè el PIB avanci alguna cosa enguany. Un creixement del 3% o del 4%, necessari per reduir l'atur, és poc probable a mitjà termini. I està clar que Espanya necessita una profunda reforma estructural de la seva economia“, hi afegeix.
Rogoff creu que existeix una alta probabilitat que l'Estat espanyol acabi necessitant ajuda d'Europa. I en dóna la culpa al fet que Grècia, Irlanda i potser Portugal hauran de reestructurar el seu deute. En aquell hipotètic moment, “els mercats es tornaran bojos”.
Les declaracions de Rogoff s'afegeixen al fet que la premsa internacional s'està abocant a informar de l'enfrontament que Catalunya manté amb l'Estat arran del dèficit fiscal, tot al contrari del que succeeix amb els rotatius amb seu a Madrid, que l'ignoren.
El rotatiu The New York Times es va decantar la setmana passada a favor de les tesis catalanes, i es va mostrar preocupat per “l'estrangulació financera” de què és víctima Catalunya. El diari nord-americà detallava que el finançament obliga el país a “contribuir amb un 10% del PIB” català a la hisenda espanyola, en al•lusió a l'espoli fiscal.
Segons el rotatiu, en un article titulat Els dèficits de les regions incrementen les pors sobre Espanya, Catalunya es veu obligada a “donar suport a les regions més pobres a través de les taxes que recull Madrid”. L'article s'afegia al que també va publicar el londinenc Financial Times, que explicava la forta contribució de Catalunya en solidaritat amb Espanya.
font de la noticia, i comentaris...

Un nou article d'en Kenneth Rogoff

El camino del rey

Alfonso XIII pasó por aquí cuando abrió las reservas de agua del embalse y este suceso dio el nombre al camino: 'El Camino del Rey' , es una senda aérea construida en las paredes del Desfiladero de los Gaitanes en El Chorro. que cuenta con largos tramos y con una anchura de
apenas 1 m., y tiene hasta 400 metros de profundidad.
Desafortunadamente está cerrado desde 1992 a causa de peligro por su mal estado.
En el año 1999 y 2000, se produjeron varios accidentes mortales que costaron la vida a cuatro excursionistas, por lo que la Junta de Andalucía, para evitar más desgracias decidió cerrar los accesos al camino, demoliendo su sección inicial a fin de evitar el paso de los visitantes.
Actualmente está decretada la imposición de una multa de 6.000 € al que circule por el Caminito del Rey
Sobre todo, hay que destacar que impresiona la forma en la que se ha hecho este video, puesto que muestra de forma real el recorrido por la montaña, como si lo estuvieras haciendo tu mismo, la persona que graba el video sujeta la cámara muy bien, enfocando el camino a seguir, y las vistas impresionantes, de esta manera el espectador siente como si el mismo caminara por la ruta.



WebIslam

Donant classes de democràcia

Alfons López Tena, els dona una lliçó de democràcia a la caverna mediàtica espanyola, en el programa “Dando caña”, d’en Javier Algarra i els seus acòlits, recordant-els-hi fets paral•lels, a les acusacions sobre la consulta sobre l'independència del 10-A a Bcn.

Explore los museos de todo el mundo

Descobrir i veure centenars d'obres d'art en increïbles nivells de zoom, i fins i tot crear i compartir la seva pròpia col•lecció d'obres mestres.

Descubra y vea cientos de obras de arte en increíbles niveles de zoom, e incluso crear y compartir su propia colección de obras maestras.

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries....

...cataloga i fa accessible uns 500 llibres dels segles XVI al XIX. (continuar llegint)

Per la difusió d’aquest fons han creant un blog: fonsespecials.blogspot.com,

Música de Nino Rota, amb so de Marinada

La Marinada, enguany enceta un nou projecte, apart d’ oferir-nos música de cobla i concerts de sardanes,amb la direcció d’ Esteve Molero i l’entusiasme dels seus músics, s'obren a un nou repte per arribar si cal a més públic, amb l’enregistrament de músiques de llegenda, de moment s’han fixa’t amb la música d’en Giovanni "Nino" Rota, autor de títols inoblidables que quan els sents et remouen records.
De segur que es fan un espai per fer-nos gaudir en concerts que fins ara eren copats per les típiques formacions musicals que tothom te en ment.
Per fer-se amb l’enregistrament de aquest nou projecte, en els llocs on actuï la Marinada, o contacta’n amb Xavi Piñol

El origen de las migraciones 1/2

Conferéncias d' Arcadi Oliveres i Boadella
PARTE 1

PARTE 2

Sembla que volen remoure secrets

A l’entrada que vaig fer del Octubre del 2008, arran d’un article llegit a la premsa, em preguntava perquè el tema de frau fiscal no se’n parlava, amb tot lo que ens queia a sobre.
Potser dons comença a ser hora de que s’abordi el tema seriosament amb propaganda mediàtica, com és la provocada per Julian Assange i el banquer cessat Rudolf Elmer, amb la cessió d’informació de possibles defraudadors fiscals del planeta, i que publiquen per ex. els diaris AVUI o EL PAIS
De segur que s’ocultaran dades i preservaran identitats i que escolliran uns quants caps d’esqui-la, fins que potser provoquin una revolta social a nivell mundial, si la gent al final ens donem compte que se’ns rifen i ens prenen per babaus, però ja era hora de començar.

Ordenació episcopal de Mons. Xavier Novell i Gomà

Aquesta cerimònia fou presidida per Mons. Lluís Ladària, arquebisbe, secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Foren els concelebrants principals Mons. Jaume Traserra, bisbe emèrit de Solsona, i Mons. Renzo Fratini, nunci apostòlic de Sa Santedat a Espanya, Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona i primat, i l’arquebisbe i cardenal de Barcelona Mons. Lluís Martínez Sistach, juntament amb una trentena de bisbes. Informa: Ramon Estany (llegir l’article sencer)

part 1

part 2

Zeus i Roxane

Zeus i Roxanne són capaços de comunicar-se entre si, és la història d'una curiosa amistat entre dos personatges que viuen en mons molt diferents. Zeus és un gos entremaliat i juganer, mentre que Roxanne és una simpàtica femella dofí. Tots dos aconsegueixen comunicar-se convertint-se en inseparables companys d'aventures. A ells se sumen una divertida família. Treballant junts canvien la vida dels que els envolten. Amb música de Vangelis “Song of the Seas” (Cant del mars)
PD: El gos és un Podenc Portuguès. Al voltant del segle XVè, la raça va ser utilitzada a bord dels vaixells de captura d'animals danyosos. Van viatjar a tot arreu amb els portuguesos -que fins i tot va navegar amb les caravel•les de Cristòfor Colom-.

"La millor campanya del català és que el parlem vostè i jo i la gent del carrer"

El futur bisbe de Solsona, Xavier Novell, respon a Rajoy i assegura que "és una alegria que el papa ens adreci unes paraules en català", però que "això no és el millor que li ha passat en mil anys". Novell també s'ha definit com una persona "enamorada de Crist i de la seva Església". "Això és conservador?", s'ha preguntat, "Doncs perfecte". Així mateix, també ha assegurat que li "agrada veure la realitat". "Això és progressista? Doncs perfecte. Com a bisbe, sóc servidor i pastor de tots".

Final Punts Lliures 1ª part: Coreografies

La Final ha anat avançant cap a un nou model de concurs que busca potenciar la vessant més atractiva per al públic: d’aquesta manera, les colles es presenten amb una coreografia de presentació molt allunyada del galop tradicional, cadascuna amb la música i ball que escull personalment, al mateix temps que la sardana de germanor es converteix també en un gran espectacle final capaç de sorprendre a tots aquells que hi assisteixen per primera vegada.
La Final de Punts Lliures 2010 està organitzada conjuntament per la Unió de Colles Sardanistes i l’Agrupació Sardanista d’Igualada. Des de la implantació del nou model de campionat, enguany és la primera vegada que el concurs deixa les terres gironines i se celebrarà a Igualada.
Accialt és una empresa especialitzada en efectes especials aeris. Ha esdevingut una de les principals empreses especialitzades en efectes de vol i s'ha significat pels seus treballs de coordinació de coreografies aèries per espectacles escènics, en circ, teatre, dansa, audiovisuals i cinematografia... Compta amb un equip format i competent per dur a terme de manera segura les tècniques més avançades en aquest camp.

Extracte del dossier de premsa del acte.

Nota: Lamento haver-me deixat de prémer el botó de gravar, en l’actuació de la colla infantil Ceretana de Ceret, -Catalunya Nord- nada menys, un dels més llunyans, però els presents vam tenir la sort de gaudir-ho en directe i ovacionar-los per la coreografía tant ben feta.

Final Punts Lliures 2ª part: -Concurs-

La sardana de punts lliures és una modalitat de competició en la que les colles sardanistes posen en joc tota la seva capacitat d’inventiva. Cada Colla, formada per sis parelles mixtes de dansaires en disposició clàssica de ball rodó, s'esforça per transmetre al públic assistent la seva visió de passos d'invenció pròpia, tot mantenint les regles de repartiment d'acord amb el tiratge (número de compassos) de la sardana.
Per tant, al rigor i a l'acurada interpretació melòdica d'una sardana de Lluïment, la Sardana de Punts lliures hi afegeix l’espectacularitat en l'execució dels punts deixats a la pròpia iniciativa de cada Colla.
La Final de Punts Lliures es presenta com un concurs‐espectacle atesa la seva doble condició: d’una banda les colles hi aboquen tot el seu esforç en tractar‐se d’un campionat a concurs únic, després de mesos dedicats a la invenció, preparació i assaig de les sardanes de concurs, mentre que per al públic assistent la Final es converteix en un veritable espectacle per la vistositat, diversitat i espectacularitat dels punts executats per cadascuna de les colles.
La part musical del concurs, després que les passades edicions s’utilitzés música enregistrada, enguany és a càrrec de la Bellpuig cobla.
La Principal de la Nit porta la festa arreu dels Països Catalans, amb una original sonoritat que fa venir ballera a públic molt divers. Sobre bases pregravades amb ritmes de rabiosa actualitat, els sis components amb instruments de cobla, veus i percussions mediterrànies, organitzen una festa en què desapareix la frontera entre el públic i l’escenari.

Extracte del dossier de premsa del acte.

XV Trobada d'aplecs de la C.A.S.C.B.

Molt lluïda va resultar la quinzena trobada organitzada enguany a Gavà, els Amics de la Sardana s’hi van esmerçar de valent en que tot sortís a satisfacció dels assistents i públic a la ballada del mati i concert a la tarda, i els que vam assistir al dinar de germanor, vam arrodonir la festa.
Sembla que la continuïtat d’organitzar aplecs i ballades per l’any vinent quedarà garantida, a pesar de la etapa socioeconòmica que es passa, els responsables de cada poble o vil•la, se les ingenien per dur la tasca que es proposen, per mantenir el caliu, la tradició i en molts casos el prestigi de l’antiguitat d’organitzar-ho, els amfitrions enguany ja han celebrat el 25è,però per ex. l’any vinent l’entitat que organitzarà la trobada, aniran pel 58è aplec de Sta. Perpètua de Mogoda, aviat el guarisme es vist però hi ha tota una gran tasca pel camí, que gràcies a l'empenta d'uns vilatans compromesos amb la seva cultura, amb l’ajut d’institucions, al final resulta una diada de convivència i celebració.
Felicitem-nos doncs per gaudir de la nostra cultura, oberta a tothom, però gaudida gairabé sempre pels mateixos.
Salut i sardanes !!!

50 anys església nova St.Martí

Per sempre, Maria

Per una vegada que hi vaig a primera hora..!!, a la parada on començo la compra, un teu company desprès del bon dia, m’ha donat la noticia del teu traspàs, poc m’ho esperava, però malauradament ho tenim que acceptar. Els teus companys al veure faltar el camió a primera hora, ja han copsat que alguna cosa diferent passava. Avui he vist com comenceu a muntar, altres tenien les furgonetes al lloc però arraulits dins el bar comentaven el teu traspàs i acceptaven que definitivament no tornaràs a fer-los companyia en cap més mercat, sols ens quedarà el record de la teva manera de conviure amb el teus companys i clients. He tingut la satisfacció de tractar-te, i admirar la teva dedicació envers aquesta feina, per dur-nos cada setmana el millor que escollies del mercat o de l’horta d’en Manel.

Banyoles _Sant Martirià

La festa de Sant Martirià va culminar un dels darrers actes el dilluns al matí amb la festa de la música per a cobla, amb un espectacle molt digne, que tot i que era la primera vegada que hi assistia, va sorprendrem que els organitzadors suggerissin una remodelació de plantejament del mateix, al ser compartit amb Ceret, alguna cosa no deu anar prou bé. El programa va ser canviat per sorpresa a la part final, per homenatjar les tasques de alguns membres, que van rebre plaques i rams per agrair-los la seva dedicació, això em va comportar no poder prendre nota de tots els participants que hi van actuar, si vaig anotar malament la rectificació feta al programa, demano excuses. En aquesta festa si va afegir la pubilla de L’Empordà malgrat trobar-nos al Pla de l’Estany, (la tramuntana) forta i freda que va deslluir els actes al carrer com la ballada de tarda a la plaça major, amb menys públic escoltant el repertori engrescador de La Selvatana per ballar, més de concert el de La Principal de la Bisbal, que els oients i balladors ens vam contagiar de l’ambient ventós i fred.

Roquetes, 42è Aplec de la Sardana

L’Agrupació Sardanista de les Roquetes “L’Ideal d’ en Clavé” va celebrar el seu 42è aplec de la Sardana, al Parc de la Guineueta, al districte de Nou Barris de Bcn. Feia anys que sentia a parlar d’aquest gran aplec de tardor, però per a mi la capital hi trobo que hi ha massa transit com per anar-hi, però aquest any l’amic Ramon, va animar-me assistir-hi, doncs no creia pas perdre’s per aquelles contrades. Val a dir que ho vam encertar de ple, l’entorn, l’ambient, el repertori, el concert , el dinar de germanor, que sense pensar-nos-ho vam coincidir a taula, amb un matrimoni, ell nat al nostre municipi però de molts anys resident en un altre lloc, però amb coneguts comuns.
I enguany l’Agrupació celebrava el 50è aniversari, i van aconseguir fer un pastis d’aniversari amb forma d’escrit anunciant l’efemèride, espectacular de mides, i amb copa de cava per fer més festa. La festa ja veies que prometia doncs al matí i la tarda els politics van deixar-s’hi veure entre els assistents, ells ja ensumen quan cal remenar la cua barrejant-se amb actes massius, però el tarannà festiu, sardanista i de retrobament d’amics no va pas veure’s alterat malgrat les paraules dites des de la tribuna rallant el míting electoral.
I per posar fi a l’esdeveniment per acabar la festassa, teníem d’haver assistit al concert de sardanes i corda al Palau de la Música Catalana, enguany amb les cobles Montgrins, La Principal de la Bisbal i La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, però per evitar l’aura d’en Millet i Montull d’aquell lloc, ho ajornarem per un altre ocasió quan hagi escampat el baf de la corrupció.

Dolors Viladrich Pascual

El dissabte 16 d'octubre l'Escala va celebrar el seu 35è Aplec de la Sardana, traslladat del juny per causes del mal temps.
Durant les sardanes del matí, però, hi hagué un contratemps, ja que la compositora manresana Dolors Viladrich, que era a l'Aplec junt a la seva amiga Glòria, va tenir un infart mentre ballava. La ràpida actuació dels membres de l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu i del metge col•legiat Narcís Prat van fer possible que fos atesa a l'instant i que fos trasllada amb ambulància a l'Hospital Josep Trueta de Girona, on va ser ingressada d'urgència i on, després del primer tractament, el seu estat de salut s'estabilitzà.
Malauradament, l’endemà diumenge 17 d'octubre al matí moria a l'hospital de Girona.
La Junta de l'Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu i la Comissió de l'Escala Ciutat Pubilla de la Sardana 2010 lamenta tan sentida pèrdua i s’uneix el condol als familiars.-Sergi Corral Buela-

35è aplec L'Escala

L'Aplec de la Sardana de l'Escala es pogué celebrar, finalment, el passat dissabte 16 d'octubre, després que al juny se suspengués per culpa del mal temps. Amb motiu d'un any sardanista ben especial per la població, el del títol de L'Escala Ciutat Pubilla de la Sardana 2010, es va decidir homenatjar amb aquesta gran festa sardanista als 16 compositors de la història de l'Escala, als sardanistes escalencs i, sobretot, a les 34 Pubilles de la Sardana proclamades en el darrers 35 anys (1975-2010) i que foren les vertaderes protagonistes de la diada sardanista.
Aquest reconeixement, alhora, quedà plasmat en la programació de sardanes fixades en el repertori, ja que hi figuraven títols d'autors escalencs, d'altres dedicats a sardanistes de l'Escala o 3 sardanes d'estrena que també hi feien èmfasi.
La primera de les estrenes, titulada “Endavant Pubilles” i del mestre Tomàs Gil i Membrado, serví per homenatjar les 34 Pubilles de la Sardana proclamades a l’Escala de 1975 a 2009, com a símbol de l’esperit, la tradició i l’empenta sardanista escalenca.
La major part de les pubilles (25 de 34) participaren a l'acte i ballaren la composició amb el mateix autor i amb membres de l'entitat sardanista local. Després, en l'acte d'homenatge, se'ls lliurà un plat de ceràmica personalitzat i commemoratiu de l'esdeveniment i s'anuncià la decisió de no escollir una pubilla del 2010, sinó que fossin el conjunt de les 34 pubilles les que ocupin aquest càrrec en un any tant especial com aquest, en què l'Escala s'ha convertit en la 50a Ciutat Pubilla de la Sardana.
L’altre estrena de la jornada fou “L’amic Jordi de l’Escala”, una sardana airosa i balladora composta pel mestre Joaquim Soms i Janer, la qual és dedicada a Jordi Gallegos i Córdoba, historiador i president de l’Agrupació Sardanista Avi Xaxu i de la Comissió Organitzadora de L’Escala Ciutat Pubilla 2010.
I la tercera estrena fou “Carme”, sardana que el compositor local Joaquim Hostench i Duñabeitia, en Quimet, dedica “amb tot afecte i admiració” a dues grans dansaires i fervents sardanistes escalenques: Carme Poch i Tarrés i Carme Sureda i Solés. -Sergi Corral Buela-

La dura feina dels pescadors

Diamant després de mort ?

A la natura res es crea,tot es transforma ...

...quan algun ésser estimat mor, la moda ara és, convertir en diamant en comptes d'enterrar-lo en un taüt o cremar-lo. Se li garanteix al mort que tindrà reservat el seu lloc en l'eternitat sota la forma d'un diamant humà , gràcies a un sofisticat procés de transformació física i química, que realitza una empresa suïssa. Cada diamant és únic. El color varia del blau fosc fins a gairebé blanc. "És un reflex de la personalitat",
¡La personalitat per color! Un cop obtingut, el diamant brut es poleix i talla en la forma desitjada pels familiars del difunt@, per després poder utilitzar en un anell o en un collaret. ¿Ja va pensar en portar el seu ésser estimat, després de la mort, en un collaret o anell? Si li pregunten sobre el mort podrà dir: "Ell o ella és una joia". Estàs veient, la moda tens de tot per triar, i fins a convertir un difunt en joia és més barat!. La indústria del "diamant humà" està en plena expansió, amb empreses instal.lades a Espanya, Rússia, Ucraïna i Estats Units.
més informació:

La sardana és declarada d'interès nacional

La Generalitat l'inscriu al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya

Hi ha més de 300 entitats sardanistes a Catalunya i unes 60 a la Catalunya Nord

05/10/10 20:07 - Barcelona - Redacció Avui.El Punt

La Generalitat de Catalunya ha declarat la sardana element festiu patrimonial d'interès nacional. D'aquesta manera aquesta dansa popular ha quedat inscrita al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
La declaració aprovada avui en defineix les característiques i els elements que li són propis. Així, es descriu la coreografia i la música d'aquesta dansa, per tal de preservar-la i promocionar-la com a manifestació d'especial arrelament de la cultura tradicional catalana.
En l'actualitat, existeixen a Catalunya més de 300 entitats sardanistes. El conjunt d'activitats relacionades amb aquest ball que se celebren cada any al Principat, Andorra i la Catalunya Nord –on també es hi ha unes 60 entitats– supera les 3.000. Entre aquestes, aplecs, ballades, audicions, concerts, concursos musicals, competicions de grups de dansaires i cursets.
La sardana és fruit de l'evolució experimentada per antigues danses populars. A meitat del segle XIX va assolir la seva estructura actual i durant la Renaixença va rebre un important impuls. A principis del segle XX el catalanisme polític la va adoptar com a símbol d'identitat. Des d'aleshores s'ha anat consolidant com a manifestació cívica i cultural de participació comunitària.

Aplec del Roser_Martorell

La Secció Sardanista de Martorell, ha celebrat l’aplec d’ enguany, amb l’experiència i èxit de costum. El temps va acompanyar-nos durant tot el dia, la arrossada ben cuinada i abundant, per passar un dia d’aplec amb els habituals assistents que gaudim de la nostra dansa, ballant i escoltant les cobles amb un repertori variat pel gust de tothom.

La majestuositat de l'univers

Fa tot just unes setmanes, el MUSEU AMERICÀ D'HISTÒRIA NATURAL* va penjar a la xarxa aquest espectacular vídeo, una reconstrucció informàtica que mostra un "viatge" des de la superfície de la Terra fins als límits de l'univers conegut.
I he de dir que es dels millors, si no el millor, de tots els que he vist sobre el tema. Des de la seva publicació, gairebé dos milions de persones l'han vist ja a la web del museu, però a Espanya aquest excepcional treball segueix sent pràcticament desconegut.
El que fa que aquest vídeo sigui únic i diferent a la majoria dels que s'han fet fins ara és que tot el que hi apareix està basat en dades reals. És a dir, que no es tracta d'un vídeo "artístic" realitzat segons simples criteris estètics, sinó d'una autèntica reconstrucció, peça a peça, de tot el que sabem sobre l'univers en què vivim.
Tot, des de les trajectòries dels satèl•lits que orbiten la Terra, a la posició de totes les estrelles, galàxies o llunyaníssims quàsars, està basat exactament en les dades que tenim sobre cada un d'aquests objectes. O per ser més precisos, en les dades del Sloan Digital Sky Survey, que componen la que potser és la visió més completa de l'univers de què disposem fins al moment.
Malgrat tot, i a causa de la posició geogràfica en què es troba el telescopi de dos metres i mig de l'Apache Point Observatory, a Nou Mèxic, que és el que utilitza el Sloan Digital Sky Survey, hi ha zones "fosques", és dir, àrees de l'univers que el telescopi, físicament, no pot observar. Per això, en el vídeo, la distribució de les galàxies observades té la forma de dos cons units per la punta (el punt d'unió és la Terra), i la resta apareix en negre.
En total, el treball comprèn gairebé un milió de galàxies i més de 120.000 quàsars. El viatge, que comença a l'Himàlaia, acaba en el límit mateix del que podem observar amb els instruments més potents de què disposem, els ecos del Big Bang, a 13.700 milions d'anys llum de distància, i serveix perquè tots ens donem compte, d'una forma directa i visual, del insignificantment petit que és el nostre món, fins i tot la nostra galàxia, si es compara amb tot el que hi ha "allà fora" ... * VEURE VIDEO
(millor pantalla completa)

Ball de L'Hereu Riera

Segons explica la llegenda, l'Hereu Riera, fill d'una de les famílies rurals més riques de l'Empordà, situada a la població de Llançà (Alt Empordà), anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l'havien acompanyat des de Llançà, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l'escoltà i guarí la noia. L'Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d'alegria.
La llegenda recopilada al Principat afirma que Déu guarí la promesa de l'Hereu Riera, però no succeeix de la mateixa manera en les versions que es canten al País Valencià i a les Illes Balears, on la promesa, na Cecília, acaba morint.

Els aspirants ballaven damunt i a l' entorn d' un vas de vi, obligadament negre, dels més alts que trobaven, per damunt del qual entravessaven dos bastons en forma de creu ben rústics i nuosos que fessin de ben mal sostenir-se, el fadrí havia de ballar per damunt dels quatre angles de la creu amb gran lleugeresa i enginy per tal de no fer caure els bastons, per llur primparada estabilitat, podien ben tombar-se, també per efecte del vent aixecat en ballar. Si el ball sortia bé, en acabar el fadrí es bevia el vi i restava com l'heroi de la festa. Si l' esgarrava sortia a repetir-lo un altre minyó que restava l' amo de la bulla si treia el ball. Font:Wikipedia

José Antonio Labordeta

A pesar de que ja feia temps que és sabia de la malaltia, no va deixar de sorprendre’ns la noticia de la seva mort. Quan va fer el programa de TVE “Un país en la mochila” va calar en el sentiment dels espectadors i el va fer molt popular, més que no pas les seves altres activitats que de segur se’n sentia més realitzat. Després el seu pas per la política, va ser una travessa pel desert que al final el va vèncer, i va trobar la pau recollint-se al entorn familiar, havent provat de posar el seu sentit honest, a un lloc on imperen altres sentiments e interessos més dubtosos. L’homenatge d’ acomiadament que va rebre. avala l’ honestedat del seu treball .

Bellpuig mil·lenari

Amb motiu d’assistir al 22è. aplec de Bellpuig, vaig tenir ocasió de conèixer de més a prop aquesta localitat, que no el dia que celebren el motocròs al seu circuit. Gaudeix de llocs plens d’història de molts segles que han sabut conservar per gaudir-ne els qui vivim el segle XXI. Una arquitectura medieval que pocs llocs gaudeixen i que sols les desavinences hostils partidistes del passat, van malmetre el castell que encara se’n conserva una part, en canvi el mausoleu d’en Ramon Folch de Cardona-Anglesola, ara a l’església de Sant Nicolau (s.XVI) lluu esplèndid, així com el convent de Sant Bartomeu on te unes característiques molt pròpies que hi han detalls que el fan únic a Catalunya, tot en una part propera de territori on el Císter anys ha, va ser molt influent la seva filosofia.
L’aplec de tarda va ser bastant participatiu, tenint en comte que era la Festa Major i al pavelló l’orquestra Montgrins hi feia el concert pertinent del dia, la sorpresa va ser que per l’aplec estava anunciada, però sols va interpretar unes sardanes per cloure la sessió matinal, però com que l’enunciat crec que no es va fer en mala intenció, vam gaudir de les altres dues cobles La Principal de Llobregat i la Bellpuig cobla, i vam retrobar-nos amb coneguts a més de conèixer d’altres assistents als aplecs de Ponent.

In memóriam

llegir noticia al diari AVUI+

Museu Guilleries a St.Hilari Sacalm

Sant Hilari Sacalm, coneguda com la vil•la de les cent fonts, gaudeix de d'altres al•licients per visitar-la, apart de la celebració del seu aplec sardanístic, p.ex. el Museu Guilleries, al vell mig de la vil•la a tocar la plaça de l’ església.
Molt ben organitzat per entendre i conèixer la flora i fauna del seva comarca que s'envolta d’un paisatge natural que convida a integrar-s’hi, i allà dins del museu amb tot el seu entorn t’hi trobes molt identificat, potser només hi faltaria la canalització d’una de les tantes fonts que hi ha dins la vil•la per donar-hi vida.

Bell·lloc d'Urgell i el seu 21è Aplec Sardana

Deu n’hi do del dia que vam escollir per anar al primer aplec sardanístic que assistim a les terres de Ponent, casolà i ven acollits. Aposten pel bon temps i si acompanya s'asseguren l’èxit, doncs fins ven entrar al vespre que no va córrer una lleugera brisa , el ventall era un bon acompanyant, fins que els entrepans que preparaven els organitzadors a lo llarg de l’actuació de la cobla de tarda, van fer canviar el ventall per la gana que feia obrir, la flaire de coure les botifarres i cansalada, compartir taula amb amics i veïns, i al acabar de sopar que millor per pair-ho que ballant sardanes.

Lleva taps

46è aplec Sant Celoni

El propòsit era fer un visita panoràmica de la vil•la, al anar primer a saludar uns familiars, el temps es va esgotar per fer-ho tot.
Sort d’anar al punt d’informació del parc de la Rectoria Vella, al recavar informació del entorn se’ns va facilitar una publicació de la vil•la que va pal•liar el fracàs del matí. Un cop a casa buscant la web del ajuntament vaig topar amb una pàgina que és com tenir un guia personal, a més trobareu en format PDF la publicació esmentada, i que encapçala la foto d’aquesta entrada.
Innovadora va ser l’actuació de la cobla Tres Ventes, escoltar una sardana amb aquells dos instruments que anys ha, ja s’utilitzaven en les cobles de tres quartans, l’ interpretació amb dos flabiolaires d’una sardana d’en Ramón Vilà “Els dos refilaires”, i la sardana de colles improvisades, van arrodonir un més que acceptable aplec en un entorn molt bonic i tot gràcies a l’empenta dels membres de l’ Agrupació Sardanista Baix Montseny, que vetllen que la sardana no decaigui a la vil•la de Sant Celoni.

Santa Pau & Sta. Mª Porqueres

El que en principi era fer una sortida per assistir al 58è aplec de Banyoles, passant el matí per Santa Pau a fer turisme, en contra de totes les previsions meteorològiques, desprès de dinar ens va arreplegar sortint de Mieres, el temps es va anar tapant amb unes perspectives de pluja cada vegada més evidents, fins esperar la senyal d’un llamp amb tro, hi va ser el començament de la suspensió de la sessió de tarda, una vegada aparcats en el paratge dels desmais, només ens va quedar per observar la grisor de l’ambient i una pluja més de tardor que no un ruixat d’estiu, veient els assistents al acte ven mullats i ja sense córrer, sortint amb els atuells de picnic, tornant cap als vehicles pel passeig que voreja l’estany.
Vam preguntar als organitzadors si és feia en un lloc alternatiu, i va ser que no, doncs suspès per pluja, als pagesos del voltant que encara tenien que segar, primer els caldrà aixecar el cereal ven aplanat al terra ven mullat, ells els va molestar més, ja que de segur perdran collita.

Per quan...?

67è Aplec de Manlleu

>

Esto es África

Salut noble Empordà, salut palau del vent! , 48è Aplec de La Bisbal d'Empordà

La setmana passada per unes dècimes de pluja al començament de l'aplec de L'Escala, els organitzadors van optar per suspendre'l, malgrat estar anunciat fer-ho al pavelló d'esports, a falta de sardanes vam poder gaudir d'un passeig a la malmesa via que va fer la llevantada de St. Esteve del 2008, desprès de refeta molt acuradament admirar les senyes d'identitat sardanista, culminades enguany amb el monument de la 50ena. ciutat Pubilla de la Sardana. La tarda vam aprofitar per assistir a la ballada de sardanes al pavelló de Sarrià de Ter, com a cloenda de la festa de gent gran.
Altra cosa va ser l’Aplec de La Bisbal d’Empordà, lluït i concorregut com sempre, les cobles, els balladors i oïdors s’uneixen aquest dia per disfrutar de la nostra cultura, apart d’admirar exposicions d’art, de bonsais i demostració de puntaires amb les seves labors. La Bisbal aquest dia rep gent d’arreu del principat, fins i tot de la Catalunya Nord. Aquest any per mitjà d’un antic veí del poble, que gaudíem costat per costat de l’aplec, vaig tenir ocasió de saludar a un ex músic; Lluís Turet tible de La Principal, així és com l’anomenen, i posteriorment desprès de prendre unes imatges, vaig coincidir altre cop amb el Lluís i altres persones reunides vam fer-la petar, i em va presentar a dos ex músics més, el contrabaixista Fèlix Horcajo i en Manuel Comadevall,(progenitor d’altres coneguts artistes) aquest per modèstia no va voler sortir a la foto, tot i ser la primera vegada vam parlar una mica de tot, però lo que més em va quedar, és la forta convicció i defensa que fan de Catalunya.

Un altre assalt d'en Jimmy Jump

Avui al llegir els titulars de la premsa , bàsicament diaris com l' Avui, El Mundo, El País, i suposo que molts d’altres, feien ressò als titulars del nou incident del sabadellenc Jaume Marquet i Cot, professionalment conegut pel Jimmy Jump, català i seguidor del Barça, ja està no s’han pogut resistir-hi vincular el fet amb el nord-est de la península, i burxar.
Hi ha gent que tenen el sentit comú centrat de fer ús d’expressar llurs opinions al mitjans, son conscients que aquest país te altres prioritats que no passen per un 'striker' oportunista, que potser encara els va permetre certa rellevància, per poder interpretar dues vegades la cançoneta, que vista pel vídeo penjat, clar que hi ha gustos per tot, però han escrit que va assolir la puntuació més alta des del 2004 quedant en 15è lloc, i veient l’acció d’en Dani, fent-li una salutació militar agraint-l'hi potser el show....


P.D. Final de l'entrevista a en Daniel Diges a l' Avui del 1 de Juny: El cantant també ha dit que és una sort que Jimmy Jump saltés a l'escena a la seva actuació perquè "si aquesta persona surt en la interpretació d'un altre país, Espanya hauria quedat en última posició".

49è. Aplec de Figueres

El passat setze de Maig, la colla del Foment de la Sardana “Pep Ventura” de Figueres va organitzar el seu 49è. Aplec de la Sardana, sota una tramuntana pròpia de la capital Alt Empordanesa, que amb un Canigó molt nevat, per moments feia agafar alguna esgarrifança de fred pels oients, (no pas pels balladors) repartits per igual més o menys dels assistents, fins als voltants de les set de la tarda, hora que els afeccionats al futbol van guillar per seguir els partits que decidien els llocs definitius de l’actual lliga.
Els que ens vam quedar, a més de gaudir de les sardanes també seguíem les incidències dels partits gràcies a algú que altre, amb transistors feia córrer les noticies i més les que eren favorables al Barça, i així és va acabar un digne aplec, que va coincidir amb els esclats de coets del Figuerencs, festejant el títol de campió de lliga: el Barça.

Postures entreposades