Campanes per a la Grip A

La reflexió de la benedictina i metgessa Teresa Forcades i Vila sobre la GRIP NOVA.

Veure els capítols que t’interessin a la pàgina TRES del llibre.CRIMENES FARMACEUTICOS - TERESA FORCADES

Perles del Danubi, 3-Bratislava

s'està editant ...

Perles del Danubi, 2-Viena

s'està editant ...

Perles del Danubi, 1-Budapest

Del 4 al 9 de Setembre, es va dur a terme el viatge a centre Europa programat per la direcció de la Junta de la Llar d’Avis, amb assistència tècnica de Tursal i Pegasus com organitzadors, les ciutats visitades van ser Budapest, Viena i Bratislava. Tot va sortir com s’havia previst exceptuant la tornada que va ser un dia més tard, a causa d’una imprevista fallida de la companyia aérea que ens tenia que tornar, però que els organitzadors van superar amb professionalitat.
A la terminal B de l’aeroport de Barcelona se’ns hi van unir al nostre grup de vint-i-cinc, 21 viatgers de Castellvell del Camp (Baix Camp). Budapest ens va rebre amb un dia normal pel que fa a la seva climatologia, no així al vespre per fer el creuer pel Danubi, ens va fer uns ruixats , acompanyats de vent, però res ho fèiem llavors o perdríem l’ocasió.
Desprès de dinar ja vam començar la visita acompanyats per la nostra guia Mª Rosa que durant tot el viatge ens acompanyà coordinant l’estada que per cert va ser de deu, aconsellant-nos el programa facultatiu que podíem fer per els dies assenyalats, durant el dinar vàrem comentar la sorpresa que ens va deparar el president Montilla i quatre acompanyants més, de viatjar en el mateix vol fins a Budapest, on va fer-hi una visita oficial, la majoria del passatge del Airbus-320/200 de Vueling, no ens vàrem assabentar-nos, doncs quan tot el passatge estava dins, llavors va arribar la comitiva que tenien la primera fila de sis butaques reservades. I durant el passeig de la tarda vam veure la senyera alçada davant l’hotel d’estada.
Déu n’hi do el patrimoni arquitectònic, i artístic d’aquesta ciutat, el passat monàrquic del imperi austro-húngar va deixar-hi un empremta de bon gust i esplendor, feta mal be per invasions otomanes, guerres, canvis polítics, però sortosament el seny va tornat a imperar i es tornà a reconstruir lo malmès. És admirable els diferents estils arquitectònics segons les èpoques passades, t’hi trobes be contemplant la fisonomia del immoble dins el marc del voltant, imaginant-te, l’estil de vida que llavors portaven en aquests palaus, malgrat haver-hi moltes persones dominades per uns pocs afortunats que gaudien de tal entorn. Sobta el cabal d’aigua del Danubi, al seu pas i que malauradament no és blau com tothom voldria i lo feble que sembla la ciutat a la seva riba, per les crescudes que de tant en tant pot tenir.
Sortint del nostre entorn, i entrant en un altre t’adones de moltes diferències que habitualment no et creus que hi son, p.ex. la llengua hongaresa no te cap similitud ni fonètica ni gramaticalment a les del nostre entorn, hi et trobes perdut si tens d’intercanviar unes paraules, el menjar correcta i bo, no te la varietat que habitualment estem acostumats i les begudes alcohòliques, tenen una consideració de luxe, i al anar al servei també t’ho cobren si no estàs en un establiment com a client, t’adones que son respectuosos amb l’entorn, els passejos son això, no corre, ni tampoc aixequen gaire la veu mentre es comuniquen, però si que tenim en comú son les pintades per les parets, vehicles públics, fins i tot als respatllers dels seients, carai de jovenalla fins que posin enteniment...
La llàstima va ser la de sempre, pocs dies per poder visitar-ho tot, i tens de conformar-te en comprar les diferents publicacions que cada ciutat i país editen.

Cigonyes

(per veure l'imatge, prèm-la)

Un fet curiós es va viure el capvespre d’aquest dimecres 19 d’Agost per aquestes contrades, en concret ací a Puig-Reig, la pernoctació d’aquestes vuit cigonyes, que en un moment donat van alertar-me de la seva presència amb el xivarri que van fer per prendre lloc, de segur que també varen apostar-se en altres llocs del poble.
En l’espai del temps del TN vespre d’aquell dia, en Tomàs Molina va ensenyar dues fotos del esdeveniment, l’una al campanar de l’església vella del poble, i l’altre d’un col•laborador de Navàs, que en aquella se les veia volant en un nombrós grup, en Molina inclús va trobar anecdòtic aquest fenomen en aquestes dades quant sempre son a finals de Setembre la seva migració.
Esperem que no sigui cap mal averany aquest fet i que només sigui que s’ hagin avançat per comprovar que a l’Àfrica encara hi queda gent per cuidar-la, no fos cas que haguessin emigrat.

Turisme d’aigües, i XXIIè, Aplec de Sant Hilari Sacalm

(per veure l'imatge, prèm-la)

A la vila de Sant Hilari Sacalm, de poc més 5500 habitants, coneguda per la quantitat de fonts del seu municipi de 83 km² i + - 800 mts snm, és la població principal de la comarca natural de Les Guilleries, i rep el sobrenom de "La Vila de les 100 fonts".
Per passar un dia d’estiu pensant de poder-hi trobar consol a la calor d’aquests dies d’Agost en que hi celebren l’aplec, el problema no es va pas solucionar passejant al matí per diferents indrets de la bonica i endreçada, i un xic costeruda vila, doncs com que ací no pal•liaven la calor, vam endinsar-nos a la carretera que mena a Osor la GI-542, i a uns quatre qms. de St. Hilari fins a trobar la Font Picant, allà en mig de la vegetació i al planell de la font, vam mitigar en bona part la calor.
Bonic paratge tot el que l’envolta, des de la aparcament fins arribar al balneari, i beure l’aigua que brolla de la deu, sorprenent-te el primer glop* per el sabor que li don el picant de l’aigua, però de seguida et be de gust prendre’n un altre i un altre (i més si tens un company que t’omple el got, que per cert te’l faciliten la parella que vetlla del lloc, previ pagament d’un euro), i asseure’t al pedrís davant la font, escoltant la remor del rierol que passa al teu darrera. Llavors visitar el Balneari, que no te hostes però que possiblement l’utilitzen per altres esdeveniments.
A la tarda, desprès de dinar, vam dirigir-nos a la plaça del Dr. Gravalosa, i en el bell mig de la placeta hi ha un brollador molt bonic, envoltat d’arbres que donaven molta ombra, però no aturaven la calor, allà ja era qüestió per els oïdors, de mantenir el ritme del canell per fer anar un ventall, o sinó suaves de valent, en canvi els molts balladors que van disfrutar del repertori que van oferir les 3 cobles, formaven les rotllanes entre la segona de curts, o la primera dels llargs, i no paraven de ficar-s’hi altres balladors, fins a formar en molts casos rotllanes interiors, i semblava que la calor no anés amb ells, n’hi havia que puntejaven al estil gironí, es a dir quasi sense marcar els punts, tant sols gronxant-se, i al mig una balladora que els marcava pels dos, altres amb un punteig molt elegant, però tothom gaudia dels compassos, fent-ne repetir varies sardanes a les cobles.
És un dels aplecs gironins que m’han satisfet.

* L’aigua picant Tret de la seva web
El picant de les aigües es genera de la següent forma:
L’aigua natural o de la pluja es filtra a traves de les diferents capes del subsòl, sota terra a uns 15 km. on es genera una capa de gas natural, que al pujar es barreja amb l’aigua i al trobar les diferents capes de pissarres absorbeix les sals minerals, i sol brollar en les pedres granítiques.
El gas d’origen volcànic i les sals minerals són molt concentrades.
Per això son aigües denominades . MINEROMEDICINALS

Le Tour de France; port de Solsona de 3ª, a la cruïlla de Sant Ponç.

(per veure l'imatge, prèm-la)

El proppassat divendres 10 de Juliol, festivitat de St. Cristòfol, el Tour de France va passar lo més a prop possible a la comarca del Berguedà, per poder-lo veure sense tenir que anar-nos-en al país veí.
És digne de veure la caravana publicitària, l’originalitat dels vehicles, la quantitat de marques i el gruix de motos i cotxes que s’hi mouen, però en els finals d’etapa la caravana encara es fa més nombrosa, segons comentava un afeccionat que n’ha vistes altres, molts vehicles de la caravana es dirigien per la C-16 , mentre ell baixada d’una localitat de l’alt Berguedà, per enllaçar amb la C-26 per anar a la cruïlla del embassament de Sant Ponç, per veure’ls passar.
D’altre banda vam tenir la sort de veure quasi el començament del tall bo de l’escapada del dia en el quilòmetre 94 , i a manca de 130 qms. de l’arribada, formada per nou ciclistes i entre ells el dorsal 174 Brice Feillu del equip Agritubel, que va arribar líder amb 5 segons de avantatge, a la meta d’Andorra Arcalís un port de 1ª especial, en el primer any de participació en el Tour, sens dubte un inoblidable jornada per a ell.
I al tornar a casa, vam poder-nos recrear amb el magnífic aspecte que oferia l’embassament de Sant Ponç, ateses les dificultats que vàrem tenir l’any passat per les mateixes dates en les reserves d’aigua, tant de bo que podem mantenir-ho en aquest volum per be de tothom.

Cap Roig - L'Ampolla (Baix Ebre)

La Junta de la Llar d’Avis de Puig-Reig, va organitzar la segona expedició turística de l’any, tot esperant la tercera a Budapest, Viena i Bratislava, que de segur serà la cirereta del any. La destinació que faig referència, és la sortida al hotel Cap Roig –resort- de L’Ampolla (Baix Ebre), sota la direcció tècnica de Tursal, una empresa que gestiona i col•loca personal en establiments hotelers, aprofitant les ofertes que aquests ofereixen.
La d’ enguany era l’última abans de la temporada alta, val a dir que pel temps que vàrem tenir era pròpiament del fort d’estiu, sort que l’establiment estava preparat amb aire condicionat en totes les habitacions i sales d’estar, i la calor o més ben dit xafogor intensa, la sofries al sortir a l’exterior.
L’establiment disposa de piscina exterior i climatitzada, jacuzzi, sauna calenta i freda, gimnàs, aparells de musculació, és lo que requereix tenir l’afegitó de “resort”, suposo que algú ho deu fer servir, malgrat que els cops que vaig veure-ho, tant sols una parella al jacuzzi, les piscines eren més utilitzades, i la platja a uns 500 mts. mai m’hi vaig acostar, una clienta d’un altre grup, va comentar-me que havia consultat per internet les característiques del hotel, i feien una oferta de 3 dies X 4 persones preu 150€ total. Aquests per això al viatjar particularment, tenien la sort de que podien sortir a conèixer l’entorn, cosa que els tres autocars que Tursal va col•locar-hi apart de nosaltres, amb gent de Navàs, Santpedor, Callús, Súria i Cardona, si volien anar al poble de L’Ampolla o altres destinacions tenien que llogar un taxi entre 4 persones per sortir-los-hi a compte, aquest és l´ únic punt negre del viatge, doncs l’hotel està situat a uns 2 qms del poble, ven be allà on s’acaba el terreny, damunt d'un penya-segat i al costat d’una urbanització, la resta a tocar d’oliveres i pins, que forma la badía de L'Ampolla es a dir natura per a tot arreu. L’estada va ser correcta, el bufet variat i comestible i el personal apart de les 2 recepcionistes, el noi del manteniment (molt eficient) i el cuiner, que eren del país, però el cap de menjador, cambrers i noies de la neteja, tots de diverses nacionalitats però complint la seva feina, malgrat a ver troba’t en una pàgina web crítiques envers l’establiment, que sortosament no comparteixo, però hi ha gent per tot...
I per a una quarantena de viatgers dels tres autocars organitzats per Tursal, un dia vam anar a conèixer el Delta del Ebre, que era l’única sortida facultativa i apart que van organitzar, deixant a banda l’animació i actes que l’hotel feia, va ser molt entretinguda doncs per anar-hi vam aprofitar unes carreteres per entremig dels arrossars i recs d’aigua per mantenir-los, i ens van acostar al final del Ebre, per fer un mini-creuer per conèixer allà on el mar s’endinsa al riu, segons ens va comentar la guia del catamarà en que navegàvem. Per l’hora en que van visitar-ho -al migdia-, no vam poder veure gaires ocells en les llacunes del final del riu, ja que la fauna era a buscar-se la vida, i no havíem quedat que aniríem a veure’ls...
Com que va ser tant poc el temps de que vam disposar, ( 3 hores entre anar i tornar) et queden ganes per fer-hi una altre escapada, però de caire particular i aprofitar p.ex. el dossier que adjunta-ho, i no deixar de portar-me una bicicleta amb l’equipatge, ja que l’entorn s’ho val per recórrer aquells paratges.

A. T. A. teatre amateur

per augmentar l'imatge, prém-la... )

L’Ajuntament de Vilada per la Festa Major d’ enguany , van programar una obra de teatre, i la van encarregar a l’Agrupació Teatral Avianesa, que van posar en escena l’obra que preparen per la seva Festa Major, allà a primers de Setembre.
Era la segona representació que en feien i l’obra va fer passar una tarda molt agradable al públic que hi va assistir, a vegades s’escapen paraules del diàleg dels actors, degut a les rialles del públic que per cert son moltes, el públic que assisteixi a Avià , te la diversió assegurada, durant l’hora i mitja d’embolics i situacions còmiques.
Aquesta obra va ser escrita l’any 1989 pel dramaturg anglès Ray Cooney, reconegut mestre de la farsa i les comèdies d’embolics. Amb el títol original de “Run for your wife” -"Cursa per a la seva muller"- , s’ha representat en molts països destacant-ne la gran qualitat del text i la bona acollida per part del públic.
Un bon dia, la traducció al català de l’obra va anar a parar a mans de Jaume Fíguls que, juntament amb Joan Cunill, la van “tunejar” fins adaptar-la al peculiar estil de l’Agrupació Teatral Avianesa.

SINÒPSI:
En Juli, taxista, manté a dues dones en dos domicilis diferents sense que cap d’elles conegui l’existència de l’altra... De cop i volta se li comença a enfonsar el seu castell de cartes a partir d’un incident en que es troba involucrat i que el condueix a l’hospital... Una mentida el porta a una altra mentida i aquesta a una mentida més gran i, sempre amb el seu amic i veí de dalt en Terenci pel mig, que amb la intenció d’ajudar-lo embolica més les coses.
Un parell de policies incòmodes, son testimonis de totes aquestes situacions, i amb l’objectiu d’esbrinar la veritat situen al taxista i a l’amic al límit del deliri, de l’embolic i de la confusió on cada escena resulta més sorprenent...

Ofrena a Montserrat d' Els Montgrins

La cobla-orquestra Els Montgrins de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), aquest any celebren el 125è. aniversari de la seva formació, i entre els actes d’homenatge de l’ efemèrides, van interpretar una sardana a la MEDA GRAN, per la naturalesa, els peixos i les gavines que observaven estranyades, i una altre el passat 20 de Juny, fent una ofrena a la Verge de Montserrat, acompanyats de familiars, amics, balladors i oients, de la seves actuacions i aquest cop, l’actuació la van gaudir una multitud de persones que van omplir de gom a gom la basílica de Montserrat, a l’ofertori van interpretar “És la Moreneta” i al finalitzar la missa, “Torroella Vila Vella”, per recordar-nos de on venien.
Després a la plaça del monestir van interpretar sardanes balladores per el públic que s’hi va congregar, i de passada van entretenir els convidats de dos casaments que poc suposaven que escoltarien sardanes mentre departien per la plaça, clar que amb l’excusa dels nois portar sabates i les noies vestits llargs i de volants, i sabates d’agulla, no devien veure adient fer una rotllana, per l’ inconvenient dels complements, també va ser el motiu de no prendre imatges a la plaça, per no pujar-los-hi més l'ego que lluïen.
El viatge per anar fins dalt al santuari, vaig fer-lo amb el cremallera, i la veritat va ser molt còmode i ràpid per la freqüència dels cremalleres, i un preu molt raonable per viatjar-hi d’anada i tornada, tens l’aparcament gratuït a Monistrol-Vila, et deixen davant les escales per anar al Santuari, i t’estalvies l’aparcament i la caminada d’anada i tornada al vehicle, i la possible caiguda d’alguna que altre pedra, que per cert viatjant amb el cremallera sobta veure les senyals d’esllavissades que s’hi observen, roques erosionades per filtracions i fenòmens atmosfèrics pel pas del temps, però s’hi tenen de caure que ho facin en un moment que no causin cap desgràcia.

47è. Aplec de La Bisbal d'Empordà

És evident que amb l’excusa d’assistir als aplecs sardanistes de les comarques gironines, si aquests s’escauen pròpiament a la localitat costera, no s’ha buscar excusa, però com ara el cas de La Bisbal d’Empordà –capital del Baix Empordà-, els que venim de terra endins, busquem una excusa per anar al litoral i flairar per una estona els aires mariners i bells paisatges que la cerquen, Calella de Palafrugell, Llafranc, El Far de Sant Sebastià, Sa Riera, Platja de Pals, Palamós, etc. I aquest any hi hem passat una estona al migdia al passeig marítim de Palamós, dinar-hi i a primera hora de la tarda fer els vint quilòmetres que ens separaven del tradicional aplec de La Bisbal.
Ja van per el 47è. mantenint i millorant el nivell dintre el que es pot, que ja és molt, així com el de L’Escala vaig queixar-me de l’ inoportunitat d’un persistent garbí, aquest de La Bisbal la xafogor s’hi va afegir, i encara sort de fer-ho a l’ombra dels monumentals plataners del passeig Marimon Asprer, a vora d’un ressec riu Daró, amb tot i això els sardanistes que van ballar amb el repertori que van oferir la quatre cobles, no es van pas arronsar i van disfrutar de les sardanes quasi des de les primeres tirades, i els oients de tant en tant fent anar el canell amb el ventall per pal•liar la calor, i cap al final entrant al capvespre va canviar un xic la temperatura coincidint amb la sardana de germanor, malgrat haver marxat un part de personal, i acte seguit acabar l’Aplec amb la Santa Espina d’Enric Morera celebra’t amb un corejat i fort ¡ Visca Catalunya ! al final de l’última nota.
Va ser aleshores que entre els assistents, vaig poder saludar a la senyora Pietat Rulduà, vídua d’en Conrad Saló, mestre, compositor i director durant una etapa brillant de La Principal de la Bisbal, feia un parell d’anys que no coincidíem, l’última vegada anava acompanyada de la seva cunyada Na Mª. Montserrat Boix, vídua d’ Emili Saló, compositor que en diverses sardanes que a ell li semblaven agosarades, les signava com de “Pau Marons”, per poc s'havia retirat del recinte i no hi vaig coincidir, però valgui des de aquí per mostrar-li el meu afecte, i de nou agrair el llegat musical que varen deixar-nos els germans Saló.

34è Aplec de L'Escala

Les forces de la naturalesa que el 26 de Desembre de l’any passat es van acarnissar al litoral català, amb destrosses de major o menor envergadura, a L’Escala se’n va endur una part prou important al passeig Lluís Albert, però sortosament va respectar l’espai on els organitzadors de l’aplec l’Agrupació Sardanista Escalenca “AVI XAXU” cada any hi organitzen la festa. Era evident per això que els assistents al arribar al lloc recordessin l’estat en que va quedar part del passeig, i alhora esperançats en veure com avançant les obres de reconstrucció.
L’aplec com altres anys va ser lluït i concorregut malgrat competir amb el de Calella, però queda clar que el públic te les seves preferències hi ha gent per tots, el garbí no va voler perdre’s l’acte i durant una bona part de l’aplec va ventar als assistents, els passius oïdors ens va molestar un xic, però al balladors, de segur que ho agraïen. Les cobles van escollir un repertori adient i es varen estrenar diverses sardanes, acte que sempre dignifica un aplec, i entre els musics varis formats a l’escola municipal de música de Castelló d’Empúries, que des de les seves formacions bàsiques arriben a nodrir a les cobles més rellevants del Principat, i alhora compartir records de la seva formació musical, com els tres Marc’s, en Badosa, Fa i Timón, aquest últim al costat d’en Josep Coll instrumentista de tenora, format en una altre escola, però ambdós comparteixen l’afecció de composar música i sardanes.

Tri...llegenda

Segurament que al anunciar el F.C. Barcelona,la incorporació d’en Josep Guardiola i Sala, al front de la direcció del primer equip de futbol, després del que va arribar a ser ídol del nou camp en la seva etapa d’entrenador l’apreciat Franklin Edmundo Rijkaard, la major part d’afeccionats, socis i simpatitzants, varen creure que seria un entrenador de pas i que la manca d’experiència, li passaria factura per portar un equip que te l’objectiu de guanyar-ho tot, la sort ha estat que desprès d’un inici un xic decebedor i els dubtes que això va començà a crear, aquesta vegada ningú es va posar nerviós i mica en mica s’ els va donar confiança, i ara tothom, propis, forans, fins i tot els anti-barça s’han rendit a l’espectacle que aquesta temporada s’ha viscut i l’han culmina’t guanyant la lliga de campions amb VUIT jugadors jugant i formats al planter blaugrana, realment ha començat un extraordinari comte de fades, i tant de bo que de part de que li toqui, el faci durar molt de temps per el be de tots els afeccionats al futbol, al planter blaugrana i als socis barcelonistes.

Imatges de tres episodis d’aquesta temporada 2008/2009.

Fonts del Hotel Bellagio de Las Vegas, Nv

L' Aplec de Roses

Els dilluns de Pasqua florida, Roses celebra el seu Aplec de Sardanes davant de la Ciutadella, en un espai reservat per l’esdeveniment, és un dels aplecs tradicionals del país, per als balladors dansar damunt la catifa verda del recinte resulta molt agradable, a pesar de lo tou del terreny degut a la pluja del dia abans que al final enfangava un pel, dansant en rotllanes de diferents nivells fins i tot al retrobar-se varis dansaires fer una rotllana de punts lliures, i per els oïdors doncs també, poder escoltar sardanes, llegint o mirant i gaudint dels primers dies de primavera a l’aire lliure.
Els organitzadors si llueixen amb la contractació de les cobles, i el públic ho agraeix assistint-t’hi, fent-hi desplaçar a sardanistes d’arreu, fins i tot de la Catalunya Nord, com els de Ceret que cada any ens saludem, a més l’entitat organitzadora “La Rotllana” aprofita per fer-hi col•laborar en el desenvolupament de l’aplec els joves dansaires rosincs, fent rotllana o be repartint els típics bunyols de l’Empordà a mig aplec, i ensinistrar-los per continuar les tradicions i cultura de la nostra terra.

Tanmateix en aquesta jornada commemoraven l’any Cervera

Túnels C-37 carretera Vic - Olot

La Cavorca de 155 mts ; Les Salines de 152 mts ; La Sala de 491 mts ; Sant Andreu de la Vola de 150 mts La Rierola de 92 mts ; Bracons de 4338 mts ; Sant Mateu de 69 mts ; Els Marges de 350 mts ; Joanetes de 180 mts.
Dels nou túnels d’aquest tram, els de BRACONS, LES SALINES, LA SALA I ELS MARGES son construïts íntegrament EN MINA ; mentre que els túnels de LA CAVORCA, ST. ANDREU DE LA VOLA, LA RIEROLA, SANT MATEU i JOANETES son construïts a CEL OBERT. S’ha de destacar que aquests de cel obert s’ han projectat per motius ecològics;a fi d’evitar l’ impacte ambiental que suposaria mantenir els desmunts alternatius.
Els cinc primers túnels del vessant d’Osona degut a la boira entre un i l’altre he deixat de publicar-ho. Comença a partir del túnel de Bracons, fins a la sortida de la Vall d’en Bas a la rotonda d’enllaç per anar a l’Eix transversal C-25 direcció Sta. Coloma de Farners, o bé a la C-26 direcció Olot, que per cert al anar fins a Empuriabrava escurça en divuit quilòmetres el recorregut des de Puig-Reig, la propera vegada per travessar Olot ho faré per l’exterior que ja ho indica a la rotonda d’entrada a la ciutat per estalviar-me tots els semàfors, lo que no és possible para travessar Les Preses.

Rellotge Català

gentilesa de: Comunicació Digital.Prem dins l'icona.

Aplec de Sardanes al parc del Casal Rojas

A la majoria d’assistents, que diumenge passat vàrem anar a l’aplec de sardanes de Sant Martí de Torroella, agregat del municipi de Sant Joan de Vilatorrada, els organitzadors ens van sorprendre amb l’entorn on van decidir fer l’aplec, en principi ja era un lloc poc conegut, malgrat això és molt difícil quasi perdre’t avui en dia per algun lloc, ara però molt fàcil sorprendre’t l’espai del Parc Casal Rojas, que era el lloc on van organitzar-lo, en mig de la natura al peu de la masia i partit per la carretera que hi mena, el seu propietari el Sr. Josep Rojas ha plantat l’obra de no sé quants artesans amateurs o professionals que poc et podies pensar trobar-te els elements i obres que hi ha. Barrejant estils i materials, et permet fer una passejada ben singular, intentant associar icones que distingeixen altres països, i en altres pensant-te que ets al parc Güell, o bé al alt berguedà al peu del Pedraforca, o al peu de qualsevol platja que més records et pugui portar, voltat de animalons gegants o recordant els principis de l’automoció a Catalunya, i albirar el paisatge que t’envolta damunt unes plataformes circulars semblants a les del pal major d’un bergantí solcant la mar, aprofitant materials en desús reciclant-los amb imaginació, per decorar i recordar-nos que en la seva època eren l’ innovació industrial a la mà d’obra. Casualment a la tarda un senyor amb una cabellera blanca sobresurtin-li de la gorra que lluia, va fer-me el comentari que anava a prendre imatges fotogràfiques del aplec, per si li donaven posteriorment unes idees per plasmar al parc..??, resulta que va fer-me saber que era de Sabadell i feia cap a vint anys que vivia en un dels apartaments que el propietari hi te, i que era l’autor de entre altres obres, dels coloms del monòlit que hi ha a la rotonda. Al final si pots admirar la col•lecció pública del Sr. Josep que te a la nau adjunta a la masia, ─la façana de ponent, és el mural d’un bosc─ llavors la passejada ja és el màxim d’interessant, allà pots admirar lo que el propietari deu ve anat adquirint al llarg de la vida, i pots veure els diferents gustos i passions del Sr. Rojas, que d’altre banda era allí, rodejat d’uns amics al voltant d’una taula, i mostrant la seva bonhomia, en una jornada que sens dubte va sorprendre inclús a coneguts de Manresa, Sallent i rodalies que vaig saludar i comentant la diada d’aplec i l’entorn, doncs per sorpresa meva, ells sent-ne veïns no coneixien l’obra del Sr. Rojas.

La lluita contra els paradisos fiscals

El passat 15 d’Octubre del 2008, vaig pujar un escrit del diari “El País”, sobre el paradisos fiscals al planeta, sembla doncs que cala a molts governs el tema, i mica en mica el treuen a debat, esperem que ens treguin de situacions enutjoses i desemmascarin els culpables del desgavell que s’ha muntat i prenguin mesures per tornar a la normalitat financera mundial, i canviïn el sistema fins ara emprat, doncs s’ha demostrat que hi ha molts mafiosos en les altes finances.
Crec que l’entrevista que fa la Montse Janer sobre el tema, parlant amb Diana Ferrer, professora de Fiscalitat Internacional d'ESADE dels paradisos fiscals, és interessant la seva opinió que fer-nos-en una idea de lo que representa aquest tema.

37è Aplec de Sardanes a Celrà (Gi) 2009